Política

Oriol Junqueras

El “líder”, el més penat

El Tribunal Suprem acusa Oriol Junqueras de posar el govern al servei del procés “sediciós”

Se li ha imposat una condemna de tretze anys de presó i tretze d’inhabilitació política absoluta

“Oriol Junqueras, com a vicepresident del govern de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, ocupava la cúspide en l’organigrama polític i administratiu que va ser posat al servei del procés sediciós.” En aquesta frase queda condensada la definició que fa el Suprem d’Oriol Junqueras, a qui considera autor d’un delicte de sedició i de malversació de fons públics. I és l’acusat del procés a qui s’ha imposat la condemna més elevada: tretze anys de presó i tretze d’inhabilitació absoluta. En relació amb el delicte de sedició, el Suprem atribueix a Junqueras un “destacat paper” en el procés que va conduir a la inobservança de les lleis i “al contumaç menyspreu” a les resolucions del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En concret, el TS considera Junqueras el “líder” del procés, “fruit de la seva doble condició de vicepresident del govern i president d’ERC”. El TS considera provat el domini de Junqueras sobre el procés que va desembocar en els actes multitudinaris del 20 de setembre del 2017 davant d’Economia i també de l’1 d’octubre. I en la sentència es recullen les actuacions que posen en relleu aquest control de la situació. En aquest sentit, s’esmenta, per exemple, la presentació, el 9 de setembre del 2017, al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, de la pregunta del referèndum: “Desitja que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?” A més, la sentència afegeix que ha quedat acreditat que Junqueras va participar en la reunió del 28 de setembre del 2017, prèvia a l’1-O. Una reunió que tenia com a objectiu informar els membres de l’executiu de l’important risc per a la seguretat que es podia derivar “de la constatada presència de col·lectius radicals i de la mobilització d’una quantitat de persones propera als dos milions”. “L’alta probabilitat d’enfrontaments amb les forces policials encarregades de complir el manament judicial feia aconsellable, a criteri dels comandaments policials, la suspensió de la votació prevista per a l’1-O. Tot i així, la decisió dels membres del govern presents en la reunió va ser tirar endavant el referèndum”, s’exposa. El Suprem fa constar en la resolució que no es creu la versió de Junqueras quan, en el judici, va declarar que la conclusió que va treure d’aquella reunió va ser que “era impossible un escenari de violència tenint en compte l’experiència prèvia de mobilitzacions pacífiques”. Pel que fa al delicte de malversació de fons públics, el TS qualifica de “palmària”, “l’autoria i el decisiu protagonisme de Junqueras en els actes més rellevants de deslleialtat en l’administració de fons públics”. Quant a aquest punt, s’afirma que Junqueras va intentar ocultar les despeses per a la celebració del referèndum: o bé dissimulant-ne la finalitat mitjançant un canvi d’etiquetatge, o bé canalitzant-les com a part de diverses partides pressupostàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.