Política

La primera de moltes causes del procés

Hi ha desenes de processos oberts als jutjats relacionats amb l’independentisme

Destaquen els de l’Audiencia Nacional contra la cúpula dels Mossos, la del TSJC a la Mesa del Parlament i els dels jutjats 13 i 15 a càrrecs del govern i als síndics electorals

Més de 80 agents estan denunciats per les càrregues durant l’1-O

Hi ha desenes de causes obertes relacionades amb l’1-O i el procés

El judici al Tri­bu­nal Suprem (TS) ha aca­pa­rat la majo­ria de l’atenció mediàtica rela­ci­o­nada amb totes les cau­ses judi­ci­als ober­tes per actu­a­ci­ons vin­cu­la­des al procés inde­pen­den­tista, sigui per haver faci­li­tat i pos­si­bi­li­tat el referèndum de l’1-O del 2017 o rela­ci­o­na­des amb actes i pro­tes­tes que se’n deri­ven. La sentència d’ahir marca el punt d’inflexió en les penes màximes que s’apli­ca­ran en altres pro­ces­sos que afec­ten la cúpula dels Mos­sos d’Esqua­dra, la Mesa del Par­la­ment, alts càrrecs, fun­ci­o­na­ris i tècnics del govern, però també altres càrrecs elec­tes, els síndics elec­to­rals del referèndum i molts ciu­ta­dans inves­ti­gats en aquesta gran i enre­ves­sada causa oberta con­tra Cata­lu­nya.

La ràtzia a l’inde­pen­den­tisme recent té epi­so­dis de mal record com el que va pro­ta­go­nit­zar l’ales­ho­res jutge Bal­ta­sar Garzón amb l’ope­ració de detenció de 45 per­so­nes que va vin­cu­lar a l’orga­nit­zació Terra Lliure l’any 1992, fins a arri­bar als més recents del 23 de setem­bre pas­sat orde­nats pel titu­lar del jut­jat d’ins­trucció número 6 de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, Manuel García Cas­tellón, a set mem­bres del Comitè de Defensa de la República (CDR) acu­sats de ter­ro­risme. Però dels dar­rers rela­ci­o­nats amb l’inici del procés, el més cone­gut és el del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia ini­ciat el febrer del 2017 con­tra l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya Artur Mas, l’exvi­ce­pre­si­denta Joana Ortega i l’excon­se­llera d’Ense­nya­ment Irene Rigau, als qual va acu­sar de deso­bediència i pre­va­ri­cació per haver orga­nit­zat la con­sulta del 9-N, i que final­ment van ser con­dem­nats també pel Suprem, després de des­car­tar jut­jar-los per mal­ver­sació, amb inha­bi­li­ta­ci­ons per deso­bediència. El Tri­bu­nal de Comp­tes també els va con­dem­nar a pagar una multa de 4,9 mili­ons.

Però en sen­tit con­trari, per denun­ciar els abu­sos poli­ci­als de la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal durant l’1-O també hi ha un munt de pro­ces­sos oberts impul­sats per dife­rents col·lec­tius d’advo­cats en jut­jats d’arreu del país, i difícils de comp­ta­bi­lit­zar perquè no s’ha fet un recompte ins­ti­tu­ci­o­nal, en què s’inves­tiga l’actu­ació de més de 80 agents i amb un gran objec­tiu, encara per des­ve­lar: qui va donar l’ordre per car­re­gar con­tra la ciu­ta­da­nia que exer­cia pacífica­ment un dret fona­men­tal com és el dret a votar.

Els Mos­sos

La secció pri­mera de la sala penal de l’Audi­en­cia Naci­o­nal ha fixat per al 20 de gener l’inici del judici con­tra el major dels Mos­sos d’Esqua­dra Josep Lluís Tra­pero, per al qual la fis­ca­lia demana 11 anys de presó per rebel·lió, i també con­tra la resta de la cúpula del cos, com ara l’exdi­rec­tor Pere Soler i l’exse­cre­tari gene­ral d’Inte­rior Cèsar Puig, acu­sa­ci­ons que amb la sentència d’ahir cauen perquè tam­poc els asse­nyala com a res­pon­sa­bles. A la inten­dent Teresa Laplana, com a la resta, se l’acusa de sedició en con­si­de­rar que va faci­li­tar la cele­bració de l’1-O i no va fre­nar “el setge” a la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia el 20 de setem­bre ante­rior. El judici està pre­vist que s’allar­gui fins al 19 de març.

Alts càrrecs

El jut­jat número 13 de Bar­ce­lona és des d’on es va ini­ciar la causa gene­ral con­tra el procés quan l’ales­ho­res titu­lar, Juan Anto­nio Ramírez Sunyer, va accep­tar a tràmit una denúncia de l’advo­cat Miguel Duran per reve­lació de secrets i per un delicte informàtic con­tra el govern, arran d’unes decla­ra­ci­ons en unes con­ferències del lla­vors sena­dor d’ERC San­ti­ago Vidal –que va ser inha­bi­li­tat tres anys–, que deia que tenien les dades fis­cals dels con­tri­bu­ents i sobre el cens per uti­lit­zar en el referèndum. Vox s’hi va afe­gir acu­sant també el jurista Car­les Viver Pi i Sunyer i el secre­tari d’Hisenda, Lluís Sal­vadó, i el jutge va obrir la ins­trucció i va per­me­tre a la Guàrdia Civil que escor­collés domi­ci­lis i punxés telèfons, fet que va aca­bar amb la impu­tació d’una tren­tena d’alts càrrecs, fun­ci­o­na­ris, empre­sa­ris –per part de la jut­gessa que el va subs­ti­tuir quan es va morir, Ale­jan­dra Gil– per mal­ver­sació de fons, reve­lació de secrets, fal­se­dat docu­men­tal i deso­bediència al TC, men­tre que la fis­ca­lia demana ampliar-ho a per­ti­nença a orga­nit­zació cri­mi­nal. El jutge és el que va orde­nar l’ope­ració del 20 de setem­bre per la qual es va aca­bar acu­sant Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart.

Mesa del Par­la­ment

Entre el 19 i el 22 de novem­bre s’havia fixat el judici con­tra cinc exmem­bres sobi­ra­nis­tes de la Mesa del Par­la­ment acu­sats per deso­bediència –Lluís Maria Coro­mi­nas (PDe­CAT), Lluís Guinó (PDe­CAT), Anna Simó (ERC), Ramona Bar­ru­fet (PDe­CAT) i Joan Josep Nuet (EUiA)–, per haver permès la tra­mi­tació de les lleis de des­con­nexió en els plens del 6 i 7 de setem­bre del 2017, i també con­tra l’exdi­pu­tada de la CUP Mireia Boya, per haver pre­sen­tat en nom del seu grup la pro­po­sició de llei de tran­si­to­ri­e­tat. Però el lle­trat que porta la ins­trucció del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) el va ajor­nar i està pen­dent de nova data per coin­cidències d’alguns advo­cats amb altres judi­cis. La fis­ca­lia demana per a ells fins a un any i vuit mesos d’inha­bi­li­tació i una multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros. L’acu­sació popu­lar de Vox demana per als polítics 12 anys de presó en acu­sar-los d’orga­nit­zació cri­mi­nal.

L’alt tri­bu­nal català va arxi­var la causa con­tra l’actual con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, lla­vors pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM), i l’expre­si­denta de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència (AMI) i actual alcal­dessa de Vila­nova i la Geltrú, Neus Llo­ve­ras, en con­si­de­rar que no hi havia indi­cis de delicte en la seva par­ti­ci­pació en l’1-O. El mateix va pas­sar amb l’actual vice­pre­si­dent del govern, Pere Ara­gonès, en con­si­de­rar que no hi havia delicte de deso­bediència, però va deci­dir inves­ti­gar l’exse­cre­tari gene­ral de Vice­pre­sidència i Eco­no­mia, Josep Maria Jové, que ara és dipu­tat al Par­la­ment i, per tant, afo­rat. Jové està acu­sat de mal­ver­sació de fons públics, reve­lació de secrets i deso­bediència i haurà de decla­rar el 19 de novem­bre,

Síndics elec­to­rals

Els cinc mem­bres de la sin­di­ca­tura elec­to­ral del referèndum de l’1-O, ens que es va apro­var en la llei del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació del 7 de setem­bre del 2017, també ani­ran a judici al jut­jat número 11 de Bar­ce­lona a par­tir d’aquest mes acu­sats per la fis­ca­lia d’un delicte d’usur­pació de funció pública i un altre de deso­bediència pels quals els demana dos anys i nou mesos de presó. El pre­si­dent, Jordi Matas Dal­ma­ses; Marta Alsina, vice­pre­si­denta; Tània Verge, secretària, i Marc Mar­sal i Josep Pagès Massó, vocals, van rebre el desem­bre del 2018 el suport de 400 pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris i intel·lec­tu­als a través d’un mani­fest que va publi­car The Guar­dian.

Càrre­gues de l’1-O

Més de 80 agents de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil estan inves­ti­gats en dife­rents jut­jats (entre els quals n’hi ha una cin­quan­tena a Bar­ce­lona, 26 a Girona, set a Man­resa i cinc a l’Ebre), però també n’hi ha de la poli­cia cata­lana, que són una tren­tena, que es con­cen­tren al jut­jat del Ven­drell (11 agents), al de Cor­nellà de Llo­bre­gat (set càrrecs de l’ante­rior cúpula del Mos­sos que van pre­sen­tar recurs a l’Audiència de Bar­ce­lona) i Saba­dell (cinc). Al jut­jat número 2 de Girona la set­mana pas­sada hi van decla­rar 26 agents de la poli­cia espa­nyola del total de 35 inves­ti­gats acu­sats de tor­tu­res, lesi­ons i danys per les càrre­gues poli­ci­als en diver­sos col·legis elec­to­rals de la ciu­tat l’1-O, però també per les que­re­lles col·lec­ti­ves dels ajun­ta­ments d’Aigua­viva i Sant Julià de Ramis que ha pre­sen­tat el col·lec­tiu d’advo­cats volun­ta­ris amb denúncies de 200 ferits.

A Bar­ce­lona, el con­sis­tori d’Ada Colau es va per­so­nar en el procés con­tra 50 agents el febrer del 2018 per delic­tes de lesi­ons i con­tra la inte­gri­tat en 27 cen­tres de votació on es van regis­trar 300 ferits, i serà el 24 i 25 d’octu­bre quan començaran a decla­rar. És el jut­jat d’ins­trucció número 7 que també porta el cas de la pilota de goma amb què van ferir greu­ment a l’ull dret l’acti­vista Roger Español, ara can­di­dat de JxCat al Senat. A Fono­llosa, Sant Joan de Vila­tor­rada o Cas­tell­galí, al Bages, el grup Advo­ca­des i Advo­cats de l’1-O també ha pre­sen­tat denúncies con­tra l’actu­ació poli­cial. El regi­dor d’ERC de Sant Joan de Vila­tor­rada i pallasso de pro­fessió Jordi Pes­ar­ro­dona té pen­dent un judici per deso­bediència per no haver com­plert les ordres d’agents de la Guàrdia Civil, en espera que l’Audiència de Bar­ce­lona resol­gui un recurs de la seva defensa. Pes­sar­ro­dona espera que el seu cas sigui arxi­vat com el dels alcal­des de Fono­llosa, Eloi Hernández, i Callús, Joan Badia.

Mes­tres i còmics

La per­se­cució judi­cial a l’inde­pen­den­tisme també va arri­bar a les aules després de l’1-O amb casos com el dels nou pro­fes­sors de l’ins­ti­tut Palau de Sant Andreu de la Barca per un delicte d’odi que el jut­jat d’ins­trucció número 3 de Mar­to­rell va aca­bar arxi­vant, una decisió con­tra la qual la fis­ca­lia de delic­tes d’odi de Bar­ce­lona ha aca­bat recor­rent. Casos sem­blants es van viure con­tra vuit mes­tres a la Seu d’Urgell i un pro­fes­sor a Tremp. Altres col·lec­tius pro­fes­si­o­nals, com els humo­ris­tes Edu­ard Biosca o Toni Albà, han patit pro­ces­sos simi­lars, acu­sats d’injúries i delic­tes d’odi com molts ciu­ta­dans anònims amb comen­ta­ris a les xar­xes.

El punt de mira, en els CDR i l’actual govern

Les causes judicials obertes també afecten actuacions de protesta com per exemple talls de carreteres i vies com els que hi va haver durant la vaga general del 3 d’octubre, aixecament de peatges i per mobilitzacions del 8 de novembre passat. És el cas de sis tarragonins i de nou veïns de Barcelona pel tall de les vies a Sants i cinc investigats en un jutjat d’Igualada per talls a l’N-II, o l’arxivament del jutjat de Figueres del cas contra deu activistes pels talls de l’AP-7 i l’N-II el 27 de març. Els CDR sembla que ara estan en el punt de mira, com es va concretar en l’operació de detenció per ordre de l’Audiencia Nacional de set membres dels CDR el 23 de setembre per suposats delictes de terrorisme. Una actuació que recorda la de la detenció de l’activista de Viladecans Tamara Carrasco, l’abril del 2018, a qui van obligar a no moure’s del seu municipi fins que al novembre van retirar l’acusació de terrorisme i va traspassar el cas als jutjats catalans per desordres. El mateix va passar amb Adrià Carrasco, però aquest va poder marxar a Bèlgica.

El govern també està en el punt de mira: la fiscalia demana un any i vuit mesos d’inhabilitació per al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver desobeït la Junta Electoral Central en no voler retirar el llaç groc del balcó de la Generalitat. I el govern espanyol en funcions també el colla amb repercussions penals si aplica la desobediència civil o el dret a l’autodeterminació si no obeeix el Tribunal Constitucional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia