Contra la violència
Ens en sortirem per la gent, per les persones anònimes de totes les edats, orígens i condicions, pel poble tossudament alçat
Quan vaig anar a estudiar a Barcelona, als 18 anys, la mare em deia: “Fill meu, no et fiquis en res!” M’hi vaig ficar: vaig entrar al clandestí PSAN i als 21 ja havia passat per la presó. Ara en tinc 67, veig contenidors cremats i no m’agrada. Però m...
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
