Aturada plàcida al Baix Empordà

La jornada de vaga va ser tranquil·la al Baix Empordà. El petit comerç s’hi va sumar de manera majoritària, sobretot als nuclis antics de Sant Feliu, Palamós –on el mercat municipal no va obrir portes– o Palafrugell. Hi restaven obertes, sobretot, les franquícies de grans marques i algunes entitats bancàries. També força bars o granges, però en aquest cas sense gens d’hostilitat per part del públic independentista, que hi veia uns “serveis mínims” d’interès per fer petar la xerrada, reposar-hi forces o seguir en directe el decurs de la jornada a través de la televisió.

Al nord de la comarca, el seguiment de l’aturada al comerç sí que va ser massiu. Pel centre de la Bisbal i el sector d’artesania de l’Aigüeta, altre cop amb permís d’algun bar, pràcticament cap botiga oberta. Moltes, amb el cartell oficial de la convocatòria de vaga de la Intersindical-CSC. L’excepció: alguns comerços regentats per forans, que viuen la tensió entre el poble de Catalunya i l’administració de l’Estat com una pugna aliena. La situació general era paral·lela al mercat ambulant setmanal bisbalenc. Molts venedors, en veure l’ambient i debatre a primera hora del matí, van optar in situ per no parar. Només una minoria van bastir les parades, a l’entorn de l’ajuntament. A Torroella, la pràctica totalitat de negocis del passeig de Catalunya mantenien les persianes abaixades al migdia. A banda de la voluntat de la massa laboral, directament, molts empresaris van apostar per secundar la convocatòria i mantenir les persianes abaixades durant la jornada.

De camí des del sud, a mig matí, l’autovia C-31 mostrava un aspecte gairebé fantasmagòric en tots dos sentits. I entrats a l’Empordanet, el volum magre de trànsit era la tònica. Eren visibles els adhesius de marques de lloguer en molts vehicles en circulació, com també algun autocar turístic i força tràilers, potser cercant itineraris alternatius als talls a l’entorn de l’AP-7 i l’A-2 a Girona. En canvi, el trànsit de furgonetes industrials o petits camions d’abastiment a l’hostaleria era pràcticament imperceptible. Hi va haver algun tall viari, testimonial i a primera hora, com ara a Parlavà, on la gent que es preparava per sumar-se a les mobilitzacions van fer l’esmorzar amb carn a la brasa, a peu de carretera. Però tot seguit ja van anar per feina i van tornar a l’organització dels dispositius perquè tothom pogués manifestar-se a Barcelona, o Girona i, posteriorment, la logística per tornar a casa.

Pels carrers, també, poc ambient. El notable seguiment als centres educatius va afavorir que molts poguessin participar en les mobilitzacions. Però sense descuidar que també hi hagués moviment en llocs com Sant Feliu, on durant el matí centenars de persones es van concentrar primer a la plaça del Mercat - 1 d’Octubre i posteriorment van engegar una manifestació multitudinària al voltant de diversos carrers del nucli antic –Especiers, Hospital, la plaça Sant Joan, Rutlla i la Rambla–, en una mena de piquet pacífic i sense incidents fins al final, al passeig del Mar. Entre les dades d’adhesió a la vaga, molt notable en el sector educatiu especialment pel que fa als alumnes, destacava que a l’institut escola Francesc Cambó de Verges cap dels estudiants d’infantil, primària ni secundària va assistir a classe. A la resta de centres, públics i privats, el seguiment també va ser elevat. I a l’administració, un 70% dels treballadors municipals de Palafrugell també van fer vaga.