Barcelona rebutja la sentència del Suprem amb els vots favorables de BComú, ERC i JxCat
El text aprovat en el ple de l’Ajuntament exigeix la llibertat “immediata” dels presos “polítics” condemnats i denuncia una “regressió” de drets
El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aquest divendres la sentència del Tribunal Suprem perquè considera que la via penal “no ha sigut l’adequada per resoldre una qüestió de caràcter polític”. La proposició, acordada entre ERC i JxCat i transaccionada amb BComú, considera que s’ha fet un judici “polític” i “sense les garanties exigibles” i creu que la condemna és “contra tota la ciutadania”. A més, el text exigeix la llibertat “immediata” dels presos i les preses “polítics” i el retorn de “les persones exiliades”. El PSC, Cs, el PP i Barcelona pel Canvi hi han votat en contra.
Els grups també denuncien en el tercer i el quart punt del text la “regressió de drets i llibertats” i es comprometen a treballar conjuntament amb la resta d’institucions i societat civil per trobar “solucions” per l’alliberament dels presos.
El cinquè punt de la proposició recull que la resolució del conflicte polític s’ha de canalitzar “a través de les vies democràtiques, el diàleg institucional i l’expressió democràtica de la voluntat de la ciutadania”. “Reconeixem que Catalunya té dret a l’autodeterminació”, resa aquest punt.
El sisè punt constata que la ciutadania pugui mobilitzar-se contra la sentència i a favor de drets i llibertats “de manera pacífica i en ferma defensa dels valors democràtics”. També s’expressa el “rebuig absolut” a qualsevol forma de violència.
Per últim, s’acorda traslladar el contingut de la proposició a les institucions catalanes i espanyoles, així com a les instàncies internacionals en les quals participa Barcelona.
ERC i JxCat celebren l’acord
Durant la votació al ple, el regidor republicà Ernest Maragall ha celebrat que hi hagi un “acord ferm” pel rebuig a la sentència, l’alliberament dels presos i perquè els ciutadans votin en un referèndum d’autodeterminació, un acord que considera “de mínims”.
Des de JxCat, Elsa Artadi ha criticat que la justícia espanyola “ha demostrat molt més ser espanyola que no pas justícia” i que s’hagi basat en una causa “inventada i jutjada” sense cap de les garanties.
Divisió al govern municipal
La votació de la proposició ha evidenciat un cop més les diferències entre els dos partits al govern: BComú, que hi ha votat a favor, i el PSC, que s’ha situat al costat del PP, Cs i Barcelona pel Canvi.
El regidor dels comuns Jordi Martí ha considerat que era “indispensable” que el plenari manifestés el seu rebuig a la sentència, per “injusta” però també perquè suposa la judicialització d’un conflicte “que era polític”.
“Mentre un conflicte no tingui gent condemnada, és impossible que hi hagi un diàleg sincer entre les parts”, ha dit. Martí també ha matisat, però, que des de BComú no comparteixen “l’estratègia actual de l’independentisme” i ha criticat la “ineficàcia” i la “desorientació política” a Palau, a l’altra banda de la plaça Sant Jaume.
Per contra, el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha reconegut que tot i que totes les sentències són “opinables”, en un estat de dret hi ha “separació de poders”. En aquest sentit, el regidor socialista ha defensat que el judici s’ha realitzat “en condicions de màxima transparència i garantint el dret de totes les parts”.
Igual que el PSC, Cs, el PP i Barcelona pel Canvi han votat també en contra de la proposició.
Des del grup taronja, Luz Guilarte ha considerat que és “contrària a la democràcia” i ha subratllat que a Espanya “no hi ha presos polítics, sinó persones condemnades” i “falsos exiliats” a l’estranger.
El popular Josep Bou ha remarcat que les sentències “s’han d’acatar” i ha negat que Catalunya tingui dret a l’autodeterminació.
Des de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls ha assegurat que la justícia espanyola és “independent” i ha insistit que “no hi haurà independència, ni referèndum ni amnistia”.