L’independentisme no atura les manifestacions contínues

Les mobilitzacions contra la sentència del procés no s’aturen, 200 detinguts, 28 empresonaments, més de 600 ferits, 18 hospitalitzacions i 4 mutilacions oculars després. Ahir va ser el dotzè dia que de manera ininterrompuda i espontània la gent va sortir als carrers. De dia i de nit.

Al centre de Barcelona, abans de fer-se fosc va arrencar no una sinó dues manifestacions que van congregar unes 3.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. Dues manis a la mateixa hora, en llocs i amb lemes diferents i, inclús, intencions de fons en bona mesura divergents. A l’hora del tancament d’aquest diari, a mitjanit, no s’havien registrat incidents. Als carrers ja no hi quedava pràcticament ningú. No va ser una jornada de calma tensa. Simplement, va ser de calma.

A la plaça de Sant Jaume es van congregar les veus més crítiques amb la gestió que està fent el govern català de les reivindicacions marcades per l’extrema violència policial. El lema ho feia explícit: “Assenyalem els culpables, que ens obliguen a tornar-ho a fer.” I els càntics també. El més sorollós: “Fora Buch.” El més original: “Menys canapés, obriu Lledoners.”

Tant l’Ajuntament com, sobretot, el Palau de la Generalitat van reforçar la seguretat als seus accessos, trufats d’agents, per impedir el més mínim intent d’ocupació a l’estil de l’acció dels CDR de Girona al migdia. Havia corregut el rumor per les xarxes socials que la capital seria el següent objectiu. Però en l’ambient en viu no hi havia cap indici que pogués passar, tret d’algun crit esporàdic d’“Entrem al Palau!” Al carrer Ferran, quatre furgons de la Brimo dels Mossos d’Esquadra estaven atents.

La manifestació que es va desplegar davant del Palau de la Generalitat s’havia anunciat fa dies (amb una organització anònima), mentre que l’altra crida, de tall estudiantil i que va allotjar la plaça Universitat (tampoc amb cap entitat, ni partit, liderant-la, tot i que tenia el suport del CDR), es va activar just a última hora. “La setmana passada vam acabar esgotats. Hem perdut intensitat però el marc mental ha canviat i en qualsevol moment podem tornar a estar mobilitzats 24 hores els set dies de la setmana. Ja hem demostrat que ho podem fer”, deien la Júlia (21 anys) i l’Argi (20), dues d’una gran colla d’universitaris que passaven olímpicament dels sis furgons de la Brimo dels Mossos que blindaven la ronda de Sant Antoni.

Allà on alguns han vist una guerra de manifestacions, d’altres, els mateixos manifestants, es van passar el vespre d’aquest divendres anant d’una plaça a l’altra sense més preocupacions. I cap a les nou de la nit tots van convergir a la plaça de Sant Jaume. Els estudiants van tenir més poder de convocatòria. De la plaça Universitat van marxar cap a la Via Laietana, on sí que hi havia un desplegament de les forces de l’ordre més imponent, que arribava fins al Palau de la Música (per als turistes, un atractiu més per fer fotos). Cap por entre els manifestants? “Sí i no. Bé, sí, però la por individual es dilueix en el col·lectiu”, assegurava el Pedro (23 anys).

“Prou llirisme!” Mentre a la plaça de Sant Jaume aquest era un dels crits rei, Rambla amunt pujava una altra (tres, doncs) manifestació, i aquesta no de gestació recent. Eren, són, els membres de l’ANC que fa més de dos anys surten amb torxes des de la plaça de Catalunya tots els divendres a les set de la tarda. Van fins a la plaça de Sant Jaume i tornem cap a la plaça de Catalunya. Prou llirisme? “Una tàctica no treu l’altra. Dit això, els joves han fet una feina impagable aquests dies. I se’ls ha criminalitzat excessivament”, raonava en Joan (73 anys). Ell no, però altres manifestants caminaven encadenats.

De protestes nocturnes també n’hi va haver a Santa Coloma de Gramenet i a Sabadell en solidaritat amb els detinguts el 23-S; a Tarragona, Puigcerdà... I una nit més es va tallar la Meridiana. També la C-17.

“Demà, més i millor”, es van acomiadar alguns dels manifestants.