“Com més repressió, més mobilització”
Diversos centenars de milers de manifestants tornen a ocupar el carrer de Marina per exigir l’autodeterminació i la llibertat dels condemnats pel Suprem
L’ANC reclama amb urgència una “resposta institucional a l’altura”
“Llibertat”. Amb aquest senzill lema i aquest crit, centenars de milers de persones van tornar a fer sobreeixir ahir el carrer de Marina de Barcelona gairebé de punta a punta, des de vora les Torres Mapfre fins a Còrsega, en la multitudinària manifestació convocada per l’ANC i Òmnium per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem que condemna els líders del procés a un total de 100 anys de presó. I ja ho va advertir la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, en el discurs final: no s’aturaran les “mobilitzacions constants” per defensar els drets fonamentals, l’alliberament dels presos i retorn dels exiliats, i l’autodeterminació. “Com més repressió, més mobilització”, proclamava, mentre reclamava a les autoritats catalanes, en la línia que també havia expressat la CUP abans de començar, “urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric” actual. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin el clam”, exigia, tot just en la vigília del segon aniversari de la DUI simbòlica al Parlament, que es compleix avui.
El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, posava l’èmfasi en el fet que ni la cinquantena d’empresonats ara mateix ni els més de mil perseguits per la justícia aturaran les aspiracions de llibertat i autodeterminació i, en clara al·lusió a Pedro Sánchez, renyava que “mai es pot negar el diàleg”. “Aquest conflicte no es resoldrà amb jutges ni amb més repressió ni més violència policial; l’únic camí és el diàleg que obri les portes a una solució política”, subratllava, en línia amb el manifest unitari que acabaven de llegir representants de diverses entitats, començant per Blanca Bragulat, parella de l’exconseller Jordi Turull, per l’Associació Catalana de Drets Civils. “A nosaltres la violència no ens representa, ni ara ni mai”, deixa clar el text, que reivindica els presos condemnats, però també els que en les últimes setmanes “han patit la ràtzia de l’Estat espanyol i són a la presó”. Així mateix, el manifest es declara “determinat” a seguir malgrat la repressió, i augura que no es viurà “una situació de normalitat” al país fins que tots els represaliats no siguin lliures. “No permetrem que ningú trenqui la convivència i la cohesió social que sempre ha caracteritzat la societat catalana, perquè sempre que s’han vist amenaçats drets i llibertats hem respost com un sol poble”, sentenciava l’advocada Anaïs Franquesa, del Centre Irídia.
Guerra de xifres
Tot i que no solen entrar en guerres de xifres, les 350.000 persones en què la Guàrdia Urbana, controlada pel regidor socialista Albert Batlle, va quantificar després l’assistència va indignar els organitzadors, ja que amb una ocupació molt similar en el mateix espai ara farà dos anys, en la primera gran mobilització que hi va haver contra l’empresonament dels Jordis i part del govern en funcions, el mateix cos policial va donar una xifra oficial més que doblada, uns 750.000 assistents. “És inadmissible manipular les dades d’assistència. Fa dos anys vam omplir el carrer de Marina fins a la Sagrada Família com ara. Demanarem explicacions”, anunciava Mauri a TV3, acabat l’acte. També el líder de JxCat al Parlament, Albert Batet, i l’excantant Lluís Llach es van queixar a Twitter.
Abans dels parlaments, rere una doble capçalera amb la paraula “Llibertat”, amb estelades però també alguna bandera basca, escocesa o irlandesa, hi havien caminat al llarg de tot just uns 300 metres, encapçalant la riuada humana, alguns representants de les més de 500 entitats que van donar suport explícit a la protesta i al manifest –entre els quals hi havia el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; el d’Unió de Pagesos, Joan Caball, o la de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina–, enmig de pancartes en demanda d’autodeterminació, d’amnistia, que “prou repressió” o que “la repressió no és la solució”, i crits com ara “Contra la sentència, independència”, “Sí, sí, sí, ho tornarem a fer” i “Unitat”. “Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil”, també es queixava, en castellà, un altre lema ben visible a l’inici de la marxa.
Els polítics, en segon pla
En un segon pla, sense pancartes i aquest cop junts –a diferència de la Diada– també s’hi van sumar les principals autoritats del país, amb el president Quim Torra al capdavant d’una delegació del govern on també hi havia el vicepresident Pere Aragonès i set consellers més, així com el president del Parlament, Roger Torrent, i una àmplia comitiva de càrrecs electes de tots els partits independentistes. “Estem acompanyant la gent perquè és el que la gent ens està demanant; arribarem tan lluny com la gent ens demani”, insistia Torra abans d’iniciar-se la marxa, tot mantenint el seu compromís a fer “junts” el camí. “La mostra d’unitat que hi ha hagut aquesta setmana ens indica el pas que necessàriament hem de seguir tots”, assegurava el president, que celebrava que dimarts el govern, dimecres el Parlament i ahir al matí mateix el món municipal es conjuressin per seguir endavant amb l’exercici complet del dret a l’autodeterminació com a principal objectiu.
En la mateixa línia, Aragonès remarcava que la manifestació d’ahir, la proposta de resolució pactada entre JxCat, ERC i CUP al Parlament com a resposta a la sentència i l’acte del matí amb els alcaldes, “demostren” que hi ha unitat independentista. “Per molts segles de presó a què puguin condemnar els nostres companys, aquest país seguirà dempeus perquè la democràcia és imparable, perquè la nostra força mitjançant el vot la tornarem a exercir les vegades que faci falta”, sentenciava Aragonès, que deia que treballarà perquè els catalans “tinguin el dret a vot garantit sempre”. “Només una lectura restrictiva de la llei com la que està fent l’Estat ho pot impedir”, concloïa.
Per la seva banda, Roger Torrent també animava els partits a “treballar per la unitat”, i no només portes endins, sinó també explicant-la bé “portes enfora”. El president del Parlament constatava que la llibertat, l’amnistia i un referèndum són valors que uneixen la majoria de la societat catalana, i reclamava un cop més a Sánchez que “s’assegui i parli” per trobar una “solució democràtica al conflicte”.
Pel que fa als partits, tant ERC com JxCat carregaven contra el govern d’un PSOE que “ha traït la seva sigla”. “Molta gent que els vota sent vergonya”, etzibava el candidat republicà el 10-N, Gabriel Rufián. “A l’Estat no existeix el dret a l’autodeterminació ni molts altres drets que es vulneren”, replicava la candidata de JxCat, Laura Borràs, a la vicepresidenta Carmen Calvo, mentre lamentava que ahir no hi hagués més grups darrere de la pancarta “Llibertat”. El candidat número 2 de la CUP, Albert Botran, en canvi, va voler fer un “toc d’atenció” al govern perquè “no doni l’esquena al poble mobilitzat” i li doni “una sortida política”, i va criticar a més la “brutalitat” policial de les últimes setmanes, inclosa la dels Mossos.
Abans de la gran mobilització a Barcelona, al matí s’havien produït petites concentracions de catalans amb clams similars a Heidelberg (Alemanya), Glasgow (Escòcia) i diverses ciutats angleses com ara Oxford, Cambridge, Manchester, Bristol i Londres, aquesta la més nombrosa, que va derivar en una manifestació pel centre al crit d’“Independència”.
