Política

El dilema francès

L’evasió de centenars de presos d’Estat Islàmic a causa de l’ofensiva turca a Síria fa témer l’arribada descontrolada a Europa de gihadistes occidentals

París intenta que se’ls jutgi a l’Iraq, encara que s’arrisquin a condemnes a mort

Els giha­dis­tes occi­den­tals pre­sents a Síria i l’Iraq han de ser jut­jats com la resta d’homes d’Estat Islàmic (EI)? Els seus crims els expul­sen de l’estat de dret? Cal afa­vo­rir el seu retorn a Europa per garan­tir que tin­guin un judici just? O bé evi­tar-ho?

Tots aquests inter­ro­gants s’han con­ver­tit en un mal­de­cap per al govern francès. L’ofen­siva de Tur­quia con­tra els kurds siri­ans a Rojava ha revi­fat l’espi­nosa qüestió del retorn de giha­dis­tes a Europa. Una rea­li­tat que situa París davant d’un mirall de con­tra­dic­ci­ons.

Per una banda, tem l’arri­bada des­con­tro­lada al Vell Con­ti­nent d’inte­grants fran­ce­sos d’EI. Per l’altra, podria gan­gre­nar el seu estat de dret si accepta que els con­dem­nin a mort i que els seus fami­li­ars rebin un tracte vexa­tori.

Unes 500 per­so­nes detin­gu­des en pre­sons per a ter­ro­ris­tes al nord-est de Síria es van esca­par després de l’inici de l’ofen­siva turca el 9 d’octu­bre, segons va anun­ciar dimarts pas­sat el minis­tre rus de Defensa, Ser­guei Xoigú.

També s’han produït eva­si­ons mas­si­ves en cam­pa­ments de retenció de fami­li­ars de giha­dis­tes, com ara el d’Ain Issa, d’on van fugir unes 800 dones i fills d’isla­mis­tes radi­cals. La fràgil situ­ació de Rojava (Kur­dis­tan sirià), on hi havia retin­guts fins a 12.000 par­ti­da­ris d’EI –uns 3.000 serien estran­gers, entre els quals n’hi hau­ria 450 de fran­ce­sos (la majo­ria dones i nens)–, pre­o­cupa cada vegada més París.

“La ines­ta­bi­li­tat geo­política a la regió i la poro­si­tat del que queda dels cam­pa­ments kurds ens fan témer movi­ments migra­to­ris des­con­tro­lats de giha­dis­tes cap a Europa, amb el risc que es come­tin atemp­tats”, va asse­gu­rar el jutge David de Pas, coor­di­na­dor del depar­ta­ment anti­ter­ro­rista del Tri­bu­nal de París, en una entre­vista a l’agència France-Presse.

Dei­xant de banda l’habi­tual dis­creció amb què actua la magis­tra­tura anti­ter­ro­rista, De Pas va cri­ti­car ober­ta­ment la nega­tiva de les auto­ri­tats a l’extra­dició de mem­bres fran­ce­sos d’EI: “La repa­tri­ació és una qüestió de segu­re­tat i justícia a llarg ter­mini.”

Minis­tre a Bag­dad

El minis­tre francès d’Afers Estran­gers, Jean-Yves Le Drian, es va des­plaçar a mit­jan octu­bre a Bag­dad per trac­tar, entre altres qüesti­ons, el tras­llat de giha­dis­tes fran­ce­sos de Síria a l’Iraq perquè siguin jut­jats en aquest últim país.

Després de l’ofen­siva turca de prin­ci­pis d’octu­bre, orde­nada pel pre­si­dent Erdo­gan, mem­bres d’Estat Islàmic empre­so­nats ja han estat envi­ats del Kur­dis­tan sirià a l’ira­quià a través de la col·labo­ració de les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes i fran­ce­ses, que són pre­sents als dos països, segons va expli­car Ali Allawi, un expert en segu­re­tat ira­quià, al mitjà digi­tal francès Medi­a­part.

“Es tracta de líders, de pre­so­ners de gran valor”, va pre­ci­sar l’expert. El març pas­sat, la justícia ira­quiana ja havia con­dem­nat a penes de mort onze pre­sump­tes giha­dis­tes fran­ce­sos.

LES XIFRES

12.000
partidaris
d’Estat Islàmic estaven retinguts al Kurdistan sirià abans de l’inici de l’ofensiva turca, el 9 d’octubre.
500
persones
s’han escapat de presons per a gihadistes al nord-est de Síria després de l’ofensiva de Turquia.

Insten Macron a la repatriació

Enric Bonet

Davant la temptació de delegar el judici dels membres francesos d’Estat Islàmic (EI) a l’Iraq –un país on han esclatat recentment grans protestes socials i on ja es van produir en el passat fugues massives a les presons–, la relatora especial de l’ONU sobre execucions extrajudicials, Agnès Callamard, va publicar dijous un informe molt crític amb aquesta pràctica.

“Fins i tot aquells estats fortament abolicionistes es mostren tolerants envers la imposició de la pena de mort als seus conciutadans a l’estranger”, hi alertava Callamard, i recordava que “això suposarà la importació de la pena de mort a la societat d’origen”. El Col·lectiu de Famílies Unides, format per familiars de francesos que es van escapar per unir-se a les files d’EI, també va enviar el 19 d’octubre una carta pública al president francès, Emmanuel Macron, per demanar-li que “efectuï la repatriació de tots els nens francesos i les seves mares” presents al nord de Síria.

Malgrat aquestes pressions, París es nega a repatriar els partidaris francesos d’EI i els seus familiars. Segons un sondeig de l’institut Odoxa, publicat el febrer passat, el 82% dels entrevistats estan d’acord que es jutgin els gihadistes francesos a l’Iraq. La majoria també s’oposen al retorn dels seus fills. Un temor de l’opinió pública que determina l’acció dels dirigents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia