Tot pel vot

La campanya pel 10-N és estranya. El Congrés i el Senat han estat paralitzats els últims sis mesos en espera d’un acord que no ha arribat. Mentrestant, s’han conegut les sentències, que no han deixat ningú satisfet i que, a banda dels cent anys de presó, han provocat manifestacions pacifiques, d’una banda, i, d’una altra, uns aldarulls, que s’han fet veure. Hi ha volatilitat i perillen les enquestes. Hi ha dubtes sobre la credibilitat dels sondejos. De tota manera, hi ha coincidència en el fet que el PP i Vox pujaran a costa de Ciutadans, que s’ensorra. El PSOE ha vist un forat per esgarrapar el vot de Ciutadans. Un vot molt preuat que deixa desconegut Sánchez per no haver agafat el telèfon a Torra, i que fa que decideixi tancar per primer cop la campanya del PSOE a Barcelona. I que propicia que dos ministres seus hagin participat en la manifestació dels constitucionalistes a Barcelona. Aquests i altres detalls tenen l’objectiu d’apropiar-se del vot que en les anteriors eleccions va anar a parar a Albert Rivera. Sánchez vol aquest vot i numèricament és possible que sigui més fructífer que recollir la marca dels socialistes catalans; d’aquell PSC que ha anat introduint-se a ERC i als comuns. Uns socialistes catalans oblidats pel PSOE, que es van posar les mans al cap quan van veure que Pedro Sánchez viatjava a Barcelona i anava a visitar la comissaria de Via Laietana. Un escenari de repressió durant el franquisme que, d’haver-se complert els acords del Congrés i el Parlament, s’hauria convertit fa anys en un espai veïnal de memòria democràtica. Els actuals funcionaris que hi treballen no en tenen cap culpa. Sánchez hauria d’haver estat informat que l’edifici encara avui és recordat pel fet que, fins ben entrada la Transició, es considerava un sinònim de tortures a persones que militaven en el socialisme català. A curt termini pot ser favorable que tot sigui pel vot. A mitjà termini és un retrocés...