En contra de la República digital
Sánchez força la Generalitat a ubicar a la UE tots els servidors web mitjançant un decret fet poques hores abans d’iniciar la campanya
Apunta a blindar el DNI davant IdentiCAT
Porta el Parlament al TC
En l’últim Consell de Ministres abans d’iniciar la campanya i coincidint amb el primer expedient obert a un president espanyol per part de la JEC per ús indegut de La Moncloa amb objectiu electoralista, Pedro Sánchez va aprovar ahir un decret llei –que ell mateix va anunciar hores abans en una entrevista a Onda Cero– per posar fi a la República digital catalana i assegurar-se que la Generalitat ubica tots els servidors web a la UE. “Feia molt de temps que hi treballàvem, però el president ha volgut portar-lo en mà al Consell de Ministres. És urgent”, va relatar la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, per explicar que la resposta radiofònica de les nou del matí fos plasmada en un decret al migdia sense concretar cap amenaça. “No hi haurà independència off line ni on line”, va sentenciar Sánchez.
El decret ad hoc contra una república digital entrarà en vigor dimarts amb la publicació al BOE, tot i que haurà de ser aprovat a la Diputació Permanent del Congrés perquè les Corts estan dissoltes, i des d’ara el PSOE ja reclama al PP i Ciutadans el seu vot. Si la vicepresidenta Calvo va presentar el text aprovat d’urgència com un pla de ciberseguretat sota el paraigua de la llei de seguretat estatal i que vol vetllar per la pulcritud de les eleccions del 10 de novembre –“hi ha situacions en l’ordre quotidià de les nostres vides en què s’ha de reaccionar com més aviat millor”, és el més concret que va dir–, Sánchez era més directe a Onda Cero. “El decret tindrà com a conseqüència que les dades no puguin ser utilitzades per part de cap administració territorial amb fins espuris, com comencem a tenir més que una intuïció que està fent la Generalitat”, desvelava el president en l’última entrevista preelectoral que oferia. “L’estat de dret serà igual de contundent al món real i al món digital”, va advertir a Quim Torra i al conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró.
Si el govern espanyol era fins ara partidari de plantejar conflictes de competències davant el Tribunal Constitucional en fronts com ara el pla d’acció exterior de la Generalitat, en aquesta ocasió i a les portes d’unes eleccions cada cop més incertes Sánchez ha preferit el cop d’efecte del decret. La croada digital vol posar fi a la ubicació de servidors en “paradisos digitals” per part de les administracions i fer que s’allotgin en dominis de la UE per facilitar així el setge i el seu tancament, com ja va succeir l’1 d’octubre.
Segons fonts de La Moncloa, la guerra digital no pretén desactivar webs privats com ara el de Tsunami Democràtic, sinó extremar el zel sobre els servidors utilitzats per la Generalitat en iniciatives com ara IdentiCAT. Una de les grans dèries del govern en funcions és ara que el DNI no pugui ser substituït com a vehicle d’identificació i blindar-lo en el món digital. A la taula de la roda de premsa del Consell de Ministres, però, Calvo no va saber donar ni una sola prova ni un sol exemple de l’amenaça que es persegueix, i menys encara de quina és la raó de la urgència d’aprovar-ho a vuit dies d’unes eleccions. “És per evitar danys irreparables”, va reblar Calvo.
Al TC contra la mesa
En un altre front contra la Generalitat, el govern de Sánchez redobla la pressió sobre la mesa del Parlament i truca a la porta del Constitucional amb un incident d’execució contra l’admissió a tràmit de la resolució de JxCat, ERC i la CUP que preveu l’autodeterminació. Calvo va aventurar la possible comissió de “delictes” pel simple fet d’admetre a tràmit una iniciativa en un ordre del dia i va negar al Parlament la potestat de poder debatre –sigui a favor o en contra– sobre el dret a decidir, la monarquia i les sentències judicials. La vicepresidenta, que dimarts va desafiar la separació de poders amb una amenaça directa a Bèlgica si la justícia belga no entrega Carles Puigdemont amb l’euroordre, va opinar ahir que el simple debat parlamentari sobre una sentència com la del Suprem suposaria anar en contra de la separació de poders. Pel que fa als agents en l’ull de l’huracà per possibles excessos, el govern espanyol destinarà l’advocacia de l’Estat a fer-los costat personant-se en possibles investigacions. “Els acompanyarem en les dificultats que trobin en l’exercici de la seva funció i ens sentim absolutament orgullosos de la seva feina per afrontar una situació desconeguda”, va exposar Calvo.
LES FRASES
La fiscalia insta l’euroordre per a Comín, Ponsatí i Puig
La fiscalia del Tribunal Suprem va emetre ahir el seu esperat informe en què sol·licita la reactivació de l’euroordre contra els consellers exiliats Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Tant en el cas de Comín a Bèlgica com en el de Ponsatí al Regne Unit, les dues reclamacions judicials es fan pels delictes de sedició i malversació, mentre que en el cas de Puig la fiscalia vol reclamar-lo a Bèlgica per desobediència i malversació.
Després que el Suprem va condemnar els líders polítics i socials a penes que van de 13 a 9 anys de presó, el jutge instructor Pablo Llarena va tenir pressa per reactivar l’euroordre contra Carles Puigdemont i prou. En el cas de Marta Rovira, secretària general d’ERC, de fet, tant els fiscals com Llarena hi renuncien de moment per una raó política: la por a estimbar-se contra Suïssa, un país fora de la UE, abans de saber si a la UE l’automatisme judicial de l’euroordre serà atès per Bèlgica o no. Si obtingués l’entrega de Puigdemont, aleshores Llarena miraria a Suïssa.
Si bé és obvi que la fiscalia fa una selecció dels exiliats, l’escrit dels fiscals defensa que “l’emissió d’aquesta nova reclamació, després del dictat de la sentència, permet ajustar de manera exacta l’ordre internacional de detenció i l’euroordre als fets títols d’imputació,”