El clamor dels represaliats
Familiars i detinguts en les darreres operacions contra l’independentisme fan una protesta col·lectiva i simultània a les quatre capitals
Denuncien múltiples irregularitats en els arrestos
La Paula censura la visió “romàntica” d’uns empresonaments viscuts en primera persona a Wad-Ras
En una iniciativa en què es va voler emfatitzar la reivindicació col·lectiva per damunt dels relats individuals narrats cas per cas, els familiars i alguns dels detinguts durant les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem o en operacions policials recents, com ara la Judes, van participar ahir al migdia en un acte de caràcter reivindicatiu que es va fer de manera simultània a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. A banda de reclamar la posada en llibertat de tots els encausats i l’arxivament de tots els processos judicials en curs, la concentració també va servir per enumerar una llista de suposades anomalies que s’haurien comès tant en el moment de prestar-los assistència jurídica com a l’hora d’aplicar-los determinats règims penitenciaris. “Es tracta d’una repressió furibunda i violenta”, sintetitzava, en un dels paràgrafs, el manifest que es va llegir en cadascuna de les quatre convocatòries.
En el cas de la de Barcelona, es va fer a la plaça del Rei. Entre els centenars de persones que s’hi van aplegar, hi havia les antigues diputades de la CUP Eulàlia Reguant i Mireia Boya, i el candidat de JxCat al Senat Roger Español. Enmig de crits amb proclames com ara “No esteu soles”, Mercè Rueda, la mare d’un jove, Francesc Colomines, que està reclòs a Can Brians des del dia 19, després d’una protesta a Barcelona, va ser l’encarregada de llegir aquest escrit redactat a diverses mans. Al marge de recordar que en les últimes setmanes hi ha hagut més de 200 detencions i 30 empresonaments al conjunt de Catalunya, el text recalca que aquesta “repressió” té un caràcter polític i, per tant, tots els implicats s’han de considerar “presos polítics”. Així mateix, es va assenyalar que les càrregues policials han provocat un estol de ferits, i és per això que es demana “que assumeixin responsabilitats polítiques els que n’han estat responsables”. El nom del conseller d’Interior, Miquel Buch, no es va sentir en cap moment. Però més d’un, i de dos, van donar per descomptat que era un dels destinataris del missatge.
També va parlar David Ros, oncle de Jordi Ros, que des del 23 de setembre està reclòs a Soto del Real després de ser capturat per la Guàrdia Civil, juntament amb vuit persones més, acusades inicialment de terrorisme, estralls o tinença d’explosius, en el marc de l’operació Judes. Aquest va ser el parlament en què la denúncia va quedar més reduïda a un pla de detall, ja que Ros va assegurar que durant la detenció d’aquestes nou persones es van produir nombroses “irregularitats”, com ara limitar el dret d’assistència per part d’un advocat, que un dels implicats hauria hagut d’esperar fins a 30 hores per parlar amb el seu lletrat, “intents d’interrogatori” durant els trasllats, “coaccions” per part dels agents de la Guàrdia Civil i l’aplicació del règim carcerari “més dur”, l’aïllament a dos dels empresonats. Els advocats també censuren que encara no han tingut accés al sumari, tot i que ja no és secret des de fa dies.
El testimoni de la Paula
Andrea, Txènia i Paula són tres noms que s’han sentit, i molt, aquests dies durant les protestes posteriors a la sentència. Totes tres van ser arrestades per la policia en el transcurs de les mobilitzacions, i després, i per ordre judicial, van ser empresonades a Wad-Ras. La Paula –que hauria estat reduïda per la policia després d’una càrrega mentre ajudava un noi que hauria caigut a terra– tot just n’ha sortit aquest setmana passada, i ahir en va voler donar testimoni per primer cop. “No han estat dies fàcils… S’ha vist la cara més fosca de la repressió”, va exposar, i alhora censurava la visió “que dona una imatge romàntica de la presó; la presó t’anul·la com a persona”, va assegurar. En una al·locució molt més política, i fonamentada en l’experiència pròpia de deu dies de reclusió, aquesta jove de 23 anys també va tenir unes paraules de record “per a les dones migrades que són a Wad-Ras per intentar sobreviure a la misèria”, i de les quals va dir que també han de ser tractades com a “preses polítiques”.
També van prendre la paraula una coneguda del Mario, un noi de 23 anys que va ser arrestat el 16 d’octubre quan tornava en cotxe d’una manifestació i que a hores d’ara encara continua tancat a Quatre Camins. “El seu és un segrest institucional”, es va dir. A priori, aquest havia de ser el darrer parlament, però Alerta Solidària, el col·lectiu que dona suport legal a molts d’aquests detinguts, va haver d’improvisar un darrer missatge. Feia una estona, el jutge havia decretat presó provisional per a l’Èrik, un jove de Terrassa que va ser arrestat dimecres per atemptat a agents de l’autoritat, lesions i desordres públics.
LES FRASES
“L’Estat ens té engabiats com un ocell”
En la concentració que es va fer a Lleida, es va poder escoltar un àudio d’un minut de durada amb un missatge del Martí, un dels cinc detinguts de la demarcació que estaven en presó preventiva després de ser arrestats durant una mobilització contra la sentència. En el missatge, que es va enregistrar el dia 1, el Martí reconeix que “no s’acostuma” al règim penitenciari –ja fa 19 dies que està en aquesta situació–, i va assegurar: “Malgrat que l’Estat ens té engabiats com un ocell al qual volen tallar les ales, cap cel·la pot erradicar les ambicions de llibertat del nostre poble.” A Tarragona, hi va intervenir Marta Domènech, la mare d’un dels tres nois de la zona, David Solé, que està reclòs per ordre judicial. Segons el relat que va fer, en David està “bé i fort, malgrat estar empresonat injustament”, i va agrair el suport, tot i que fins ara només ha rebut una carta enviada des de Granollers. Durant l’acte, el portaveu d’Alerta Solidària, Lluís Madurell, va denunciar la repressió de l’Estat i que els tres joves empresonats van ser “humiliats i vexats” durant les detencions. Així mateix, va considerar que les causes judicials no tenen recorregut i va vaticinar que la majoria dels casos s’acabaran arxivant.