Política

Teràpia postsentència

Barcelona activa per primer cop un protocol per evitar que el trauma provocat pels incidents es faci crònic

Un 40% de les persones implicades podrien patir estrès posttraumàtic si no es tracten a temps

La lite­ra­tura científica és ben clara. Entre el 30% i el 40% de les per­so­nes que van viure en pri­mera per­sona alguns dels inci­dents vio­lents que van seguir les mobi­lit­za­ci­ons de pro­testa per la sentència de l’1-O aca­ba­ran desen­vo­lu­pant tard o d’hora estrès post­traumàtic si no pre­nen les mesu­res pre­ven­ti­ves ade­qua­des. I no només aquells que hi van per­dre un ull o que van ser vícti­mes d’agres­si­ons, pedra­des o cops de porra, sinó també aquells fami­li­ars que, atesa la per­cepció real de perill, van viure amb molta por els alda­rulls.

Davant d’aquesta evidència, el Con­sorci Sani­tari de Bar­ce­lona ha acti­vat un pro­to­col per detec­tar aquells casos en què cal actuar per evi­tar seqüeles. De fet, el pro­to­col és la segona part del pla IMA (inci­dent amb múlti­ples afec­tats), que es va apli­car després de l’atemp­tat ter­ro­rista del 17-A. “És la segona part de l’IMA. L’hem bate­jat com a pla Post-IMA i està ori­en­tat pre­ci­sa­ment a detec­tar i pre­ve­nir el trauma psi­cològic que podrien pro­vo­car aquests inci­dents”, explica Delfí Cosi­alls, res­pon­sa­ble del pla, que en aquesta segona part dis­posa de la col·labo­ració de 32 pro­fes­si­o­nals dis­tribuïts pels hos­pi­tals, CAP i cen­tres soci­o­sa­ni­ta­ris, i que han estat for­mats per la Uni­tat de Trauma, Cri­sis i Con­flic­tes de la UAB. “Obser­ven si hi ha indi­cis d’alerta com ara insomni, irri­ta­bi­li­tat, record cons­tant dels inci­dents, evi­tar pas­sar pels llocs on van suc­ceir els fets...”

Aquesta és la pri­mera vegada que es desen­vo­lupa un pla d’aques­tes carac­terísti­ques no només a Cata­lu­nya, sinó també al con­junt de l’Estat. Després de l’atemp­tat del 17-A no es va poder des­ple­gar perquè encara no estava a punt tota la infra­es­truc­tura que ho ha fet pos­si­ble.

El Post-IMA es va acti­var a la ciu­tat de Bar­ce­lona el 22 d’octu­bre, després d’una set­mana d’alda­rulls vio­lents. A banda de la tasca pre­ven­tiva dels pro­fes­si­o­nals de salut men­tal comu­nitària, el pla inclou unes ses­si­ons psi­co­e­du­ca­ti­ves que es faran cada dijous a les sis de la tarda a la seu del Con­sorci Sani­tari de Bar­ce­lona i en les quals s’ofe­ri­ran una sèrie de pau­tes terapèuti­ques.

La direc­tora tècnica de la Uni­tat de Trauma, Cri­sis i Con­flic­tes, Inge­borg Por­car, insis­teix en la importància d’assis­tir a aques­tes ses­si­ons, ober­tes a tota la ciu­ta­da­nia. “Estan adreçades a les per­so­nes que van pre­sen­ciar els moments àlgids dels inci­dents i també als fami­li­ars, però no perquè pen­sem que tin­guin un pro­blema, sinó pre­ci­sa­ment perquè sabem que cor­ren un risc i que amb un bon segui­ment s’evita que el males­tar es pugui fer crònic”, explica Por­car.

I subrat­lla que l’atenció s’ha de fer ara i no d’aquí a un mes. “Sabem que s’ha d’actuar entre les qua­tre i les sis set­ma­nes després de l’impacte. Més tard no és que no es pugui trac­tar, però ja no es podrà pre­ve­nir, que és del que es tracta”, insis­teix l’experta després de lamen­tar que “no hi hagi cul­tura ni de pre­venció ni de trauma en salut men­tal”.

Per tot ple­gat, davant qual­se­vol símptoma o males­tar, anima la gent a assis­tir a les ses­si­ons. “Ente­nem que ara és com­pli­cat, perquè quan estàs en lluita no pen­ses en l’auto­cura, però el que la gent ha d’enten­dre és que es pot tenir cura d’un mateix i con­ti­nuar, i que no és bo negar que les situ­a­ci­ons vis­cu­des tenen un impacte emo­ci­o­nal”, subrat­lla Por­car, per qui és molt impor­tant “gene­rar espais per poder com­par­tir el males­tar, no només la indig­nació, i tro­bar un equi­li­bri entre la des­con­nexió, la pos­si­bi­li­tat de com­par­tir i el temps de cura”.

Tot i així, Por­car reco­neix que el 100% de recu­pe­ració no exis­teix. “Sem­pre hi ha un 8% o un 10% dels casos en què la pre­venció no cura. Sol ser gent que ja tenia un pro­blema previ de salut men­tal. Per això és tan impor­tant aju­dar la gent que sí que es pot recu­pe­rar.”

Més xar­xes de suport

A banda del pla acti­vat pel Con­sorci a Bar­ce­lona, el Sis­tema d’Emergències Mèdiques (SEM) també ha posat a dis­po­sició de la població una sèrie de psicòlegs que estan dis­po­ni­bles per a qual­se­vol con­sulta. Fonts del SEM han asse­gu­rat que de moment no s’ha adreçat ningú a aquest ser­vei.

A banda de la sec­to­rial de psicòlegs de l’ANC, que també ha posat en marxa un equip de pro­fes­si­o­nals de suport, hi ha mol­tes altres mesu­res que tenen com a objec­tiu la cura. Una d’aques­tes ini­ci­a­ti­ves ha estat impul­sada per un grup de psicòlegs, peda­gogs i edu­ca­dors soci­als que han creat un grup d’ajuda que s’ha difós a través de la xarxa amb el nom de Cui­dem-nos.

LES FRASES

Les sessions psicoeducatives estan adreçades a persones que van presenciar els moments àlgids dels incidents
S’ha d’actuar entre les quatre i les sis setmanes després de l’impacte. Més tard ja no es pot prevenir
Ingeborg Porcar
directora tècnica de la Unitat de trauma, Crisis i conflictes (UAB)

L’ANC té 50 psicòlegs disponibles

L’ANC disposa d’una xarxa de 50 psicòlegs per atendre les necessitats de la gent i oferir pautes psicoeducatives. Montserrat Mallorquí, coordinadora del dispositiu, explica que la idea va sorgir perquè es van adonar que després de l’1-O “va fallar algun tipus de servei”.

Mallorquí precisa que en cap cas volen substituir la tasca que fan els professionals de la salut, però sí oferir un servei en què una de les coses més importants que pot trobar la gent és l’empatia. “És molt important que les persones que els escoltin tinguin empatia amb la seva realitat, que s’hi sentin plenament identificats, perquè el pitjor que li pot passar a una persona és trobar-se la incomprensió d’alguns professionals, com asseguren que va passar l’1 d’octubre”, argumenta Mallorquí.

El servei, que ja ha rebut unes 200 trucades, ofereix assessorament i suport a les persones que han estat víctimes directes de la repressió policial o l’han viscut de molt a prop. “Aquestes persones, al cap de 24 o 48 hores, comencen a trobar-se malament i sense recursos a causa del xoc emocional”, explica Mallorquí, que assegura, però, que “ara la gent està millor que després de l’1-O, ja que està més empoderada”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia