Política

Dos dígits de pena que allunyen el tercer grau

Un equip tècnic proposarà aviat la classificació i el calendari de permisos per als nou independentistes

Es descarta la semillibertat amb una pena tan elevada, però se’ls podria aprovar un pla de sortides regular

Han passat 22 dies des que el Tribunal Suprem va notificar la sentència condemnatòria per als nou presos polítics, i la junta de tractament de cadascun dels tres centres penitenciaris on estan tancats pot esgotar, o no, el termini màxim de dos mesos per comunicar la seva proposta per classificar-los i fixar el calendari de permisos. Després, l’haurà de validar el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia, Amand Calderó. Un cop aplicada la decisió administrativa, la fiscalia pot presentar-hi recurs davant del jutge de vigilància penitenciària i, després, al tribunal sentenciador: el Suprem. Abans de les eleccions espanyoles del 10-N no s’espera cap anunci. Rigorositat en la proposta és l’únic missatge que han rebut els professionals de les presons, com sempre fan, però aquest cop encara més, perquè cada expedient serà examinat amb lupa.

La llei permet que demà mateix els nou independentistes catalans puguin ser classificats en règim de tercer grau o de semillibertat, i només anar a dormir a la presó, com va expressar recentment el catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit en una xerrada al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Cejfe). Tanmateix, juristes i defenses opinen que amb condemnes de dos dígits (tret dels Jordis, amb 9 anys) es fa difícil aquesta classificació de bon començament. Una de les possibilitats que s’estudien és que siguin classificats en segon grau (el més comú) i alhora se’ls apliqui l’article 100.2 del reglament penitenciari, el qual permet barrejar graus, i que la persona pugui sortir unes hores de la presó per anar a treballar o per fer tasques de voluntariat en una ONG per tal de fer un retorn segur a la societat. Aquesta decisió tècnica no requereix el vistiplau inicial del jutge de vigilància penitenciària com els permisos superiors a 48 hores. Les classificacions s’han de revisar, almenys, cada sis mesos. A més, un fet cabdal és que si el Suprem té la darrera paraula en la classificació penitenciària dels independentistes, és l’Audiència de Barcelona (amb unes seccions progressistes) la que tindria la competència en els recursos d’apel·lació en l’aplicació del 100.2, segons diversos juristes.

Un exemple recent de classificació en segon grau amb un pla especial de sortides és el d’Iñaki Urdangarin, el cunyat del rei Felip VI, a qui el jutge de vigilància penitenciària, contra el parer de la fiscalia i la junta de tractament, va acceptar la proposta de la seva defensa, ara ratificada per un tribunal, d’aplicar-li l’article 117 del reglament per al seu tractament personal al·legant que l’afectava la seva solitud en un mòdul a la presó de dones de Brieva, a Àvila. Així, l’exduc de Palma està en segon grau i surt dos dies a la setmana per anar a una ONG de Madrid. La seva condemna és de cinc anys i deu mesos de presó per delictes econòmics en el cas Nóos, i va obtenir el pla de sortides després d’un any i dos mesos tancat.

El reglament penitenciari deixa ben clar que per gaudir de permisos puntuals s’ha d’haver complert una quarta part de la condemna. Per exemple, l’exconsellera de Treball, Benestar i Famílies Dolors Bassa, condemnada a dotze anys de presó, no podria tenir permisos fins que no hagi estat tres anys tancada, i ara fa un any i vuit mesos que està en presó preventiva, que se li resten de la condemna. En segon grau es poden concedir 36 dies de permís a l’any, i en tercer grau, 48 dies (quatre dies al mes), que s’acostumen a fer servir per no tornar al penal els caps de setmana i festius. Per això, l’aplicació de l’article 100.2 es veu com una sortida legal per evitar un major escarni als nou presos polítics catalans.

LES XIFRES

100.2
article del reglament
penitenciari que es podria aplicar ara als presos polítics.
36
dies de permís
a l’any tenen els reclusos classificats en segon grau. En tercer grau, en tenen 48.

És obligat el penediment?

Un equip multidisciplinari que treballa directament amb els presos –en aquest cas, amb els nou independentistes– és el que primer proposa l’anomenat Programa Individual de Tractament (PIT), després d’analitzar la seva situació personal i la condemna. Aquest programa s’eleva a la junta de tractament de cada penal, que és un òrgan col·legiat que està presidit pel director del centre, i hi ha els caps de tots els àmbits com ara el subdirector de tractament, el secretari tècnic jurídic i el coordinador de l’àrea sanitària.

Què es valora per classificar un penat en tercer grau? Els principals factors són: si l’ingrés a la presó ha estat voluntari, la durada de la pena, si és un delinqüent primari, si té hàbits laborals, si ha pagat la responsabilitat civil, l’absència de toxicomanies i el suport sociofamiliar. El penediment no és una condició, tot i que sí que es pretén que la persona accepti que és responsable del que va passar i que hi pot haver víctimes o afectats. La falta d’empatia reconeguda per la presidenta Carme Forcadell en podria ser un exemple. Amb tot, és complex un tractament penitenciari a autors de “delictes de convicció política”, alertava fa poc l’exfiscal en cap del TSJC José María Mena, i desitjava que no hagin d’afrontar un “tractament correccional més enllà del marc legal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.