Autodeterminació i amnistia, els punts comuns dels programes electorals d’ERC, JxCat i la CUP
PP, Cs i Vox aposten per un altre 155 mentre que PSC i comuns parlen de diàleg amb matisos
ERC, JxCat i la CUP comparteixen en els respectius programes electorals per al 10-N l’aposta per l’autodeterminació i l’amnistia com a recepta per superar el conflicte polític. PP, Cs i Vox aposten per tornar a aplicar la suspensió de l’autonomia a Catalunya. Els populars proposen enviar un requeriment al president de la Generalitat, Quim Torra, com a pas previ al 155 i aplicar la llei de seguretat nacional. Cs diu directament que el 155 s’ha d’aplicar de “manera immediata” mentre que Vox va més enllà i parla de declarar l’estat d’emergència i il·legalitzar partits. En una posició intermèdia se situa el PSC i En Comú Podem. Els socialistes catalans defensen que la solució passa pel “diàleg dins la llei” mentre que la llista de Jaume Asens proposa taules de “diàleg estable” que acabin amb un acord per sotmetre a referèndum.
El programa electoral d’ERC per al 10-N resumeix tretze compromisos de cara a la nova legislatura a les corts espanyoles. En concret, aposten per rebutjar la sentència de l’1-O “injusta” i “injustificable” contra l’independentisme i denunciar la “repressió” en totes les seves formes, defensar el dret de la ciutadania a exercir el dret a l’autodeterminació a través d’un referèndum i teixir una “gran aliança popular i democràtica” per a un acord polític al voltant de l’amnistia, un concepte jurídic internacionalment que, segons defensa el programa, està reconegut per a situacions d’excepcionalitat política com l’actual.
La formació d’Oriol Junqueras vol combatre l’estratègia “repressiva” de l’Estat i exigeix posar fi “definitivament” a les pràctiques “repressives” tant judicials com policials i de criminalització mediàtica que afecten els independentistes. Així, es presenten com “la millor garantia” per a la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania i esdevenir un “baluard” a l’hora de “barrar el pas a l’extrema dreta”. Finalment, es comprometen a promoure els valors republicans, la transparència i el retiment de comptes davant d’un estat “monàrquic i conservador”, amb una democràcia de “baixa qualitat”.
JxCat assenyala l’autodeterminació com a via per solucionar el conflicte entre Catalunya i l’Estat. En un programa de 112 pàgines, la formació de Laura Borràs aposta per resoldre la situació “fent política, sobre la base d’una relació bilateral que reconegui el dret a l’autodeterminació”. JxCat vol “parlar de tot” i prioritzar el diàleg. La candidatura demanarà als partits que busquin el seu suport que escullin entre aquesta via i l’autodeterminació si volen una entesa amb els representants de JxCat.
La formació de Borràs defineix així el concepte d’amnistia, recorrent durant la campanya: “L’alliberament dels presos polítics és una de les solucions lògiques inherents a la solució política del conflicte d’arrel política entre Catalunya i l’Estat espanyol”. D’aquesta manera, “autodeterminació” i “amnistia” són les propostes de JxCat per superar el conflicte, després de la sentència del Suprem.
Tot i això, no especifica cap via ni estratègia concreta per arribar-hi, ja que no parla d’un nou referèndum o unes eleccions plebiscitàries -com planteja el president, Quim Torra-, o de cap llei d’amnistia a les corts espanyoles.
La CUP no presenta un programa electoral “exhaustiu” de cara el 10-N sinó un programa “d’intervenció política”, ja que considera que l’estat espanyol és “irreformable”. Així, i davant el context “greument condicionat” per la sentència del Suprem, presenta una “proposta de lluita” i avisa que treballarà amb un peu dins del Congrés però centrant l’activitat “fora del marc institucional”.
Entre els punts que recull el programa destaquen l’autodeterminació i l’amnistia “total” de les persones “represaliades”, l’articulació dels Països Catalans i l’abolició de la monarquia. En aquest àmbit també avisen que van a Madrid “a tensar unes esquerres i uns independentistes que formulen uns plantejaments molt rebaixats”, en relació a pactes de governabilitat o processos d’investidura.
El PSC proposa “diàleg dins la llei”
El PSC s’alça com a defensor del “diàleg dins la llei” en la gestió del conflicte amb Catalunya i es presenta amb el mateix manifest que les anteriors eleccions de l’abril. El document, que resumeix el programa electoral, reclama “passar la pàgina de la confrontació i el bloqueig” i “abordar decididament, mitjançant la política, la definició d’un projecte integrador”. Per tot plegat, advoquen per “obrir una nova etapa” i centrar-se en “recuperar l’acord i el consens entorn d’un projecte comú”.
L’inici de la campanya ha estat marcat per la polèmica sobre els canvis a última hora al programa electoral del PSOE. Inicialment no feia cap referència a una reforma de la Constitució ni a la plurinacionalitat de l’Estat. Un text que va ser modificat a petició del PSC per introduir la referència a la declaració de Granada. Al programa del PSOE no hi apareix la triple proposta que el candidat, Pedro Sánchez, ha fet pública en el debat de TVE: tornar a tipificar com a delicte els referèndums il·legals, una nova assignatura a les escoles sobre valors constitucionals i que el consells de govern dels mitjans públics siguin escollits per dues terceres parts dels parlaments per evitar el “sectarisme” a TV3. Aquesta última mesura ja la va aprovar el Parlament de Catalunya en el darrer ple.
Els comuns volen taules de “diàleg estable”
En Comú Podem, per la seva banda, considera que la sentència del Suprem ha “agreujat” la situació política a Catalunya. Així, al seu programa hi ha incorporat una “proposta pel desbloqueig” que confien que pot solucionar el conflicte polític. Per als comuns, un primer pas és l’alliberament dels presos independentistes. Defensen concedir-los l’indult com a “via ràpida”, encara que també aposten per eliminar el delicte de sedició del Codi Penal. A banda, també situen com a central el “reforç” de l’autogovern i demanen blindar les competències pròpies –amb especial referència a l’escola catalana-, la transferència dels recursos i inversions pendents i la revisió del sistema de finançament de les autonomies.
La candidatura de Jaume Asens defensa la necessitat de diàleg entre Catalunya i Espanya i proposen ara la creació de “marcs de diàleg estable” que es materialitzarien en “taules” tant a nivell català com estatal on creuen que s’ha d’incorporar “la diversitat política i de posicions” en la qüestió. D’aquests espais en sortiria una proposta de “nou pacte” entre els dos territoris, que els catalans haurien de referendar en última instància. En aquest sentit, tornen a plantejar una Llei de Claredat per establir els termes en què s’hauria de fer un referèndum d’autodeterminació.
PP, Cs i Vox posen sobre el 155 i la llei de seguretat ciutadana sobre la taula
El programa electoral del PP per a les eleccions generals del 10-N proposa enviar al president de la Generalitat, Quim Torra, “un requeriment per garantir el compliment de les seves obligacions constitucionals”, pas previ a l’aplicació del 155. Tanmateix, a diferència del programa del 28-A, els populars no fan menció explícita a l’article de la Constitució per intervenir l’autonomia catalana. El partit liderat per Pablo Casado inclou per a aquests comicis el compromís d’aplicar la llei de seguretat nacional a Catalunya “per evitar ingerències polítiques” en les actuacions policials.
A més, el PP planteja que l’Estat recuperi les competències penitenciaries -ara en mans de la Generalitat- i introduir al Codi Penal el compliment íntegre de la pena per als condemnats per sedició o rebel·lió, mesures que no eren al programa del 28-A.
Concretament, proposa reformar el Codi Penal no només per “introduir el compliment íntegre de les penes per a condemnats per rebel·lió i sedició” sinó també per “recuperar la tipificació del referèndum il·legal” i “recuperar el delicte de rebel·lió impròpia”.
Pel que fa a Cs, tornen a jugar la carta d’aplicar “de forma immediata” el 155 “fins assegurar el restabliment de la Constitució a Catalunya” com a recepta per resoldre el conflicte polític que viu el país. Posar els Mossos “sota la dependència del ministeri d’Interior”, tornar al control de les finances de la Generalitat o tancar les delegacions a l’exterior “que actuen contra l’interès general d’Espanya” són algunes de les propostes del programa electoral de la formació taronja, així com prohibir les subvencions “a les associacions que persegueixin interessos contraris a l’ordre constitucional”.
Sobre la situació post-sentència no fan esment específic, però prometen “actualitzar el delicte de sedició i rebel·lió” per “protegir els espanyols dels cops d’estat el segle XXI”. A més, mencionen Puigdemont per comprometre’s a impedir que “aquells qui es fuguin de la justícia puguin presentar-se a les eleccions i/o beneficiar-se dels diners de tots”. El programa de Cs diu que “els polítics fugats perdran automàticament el seu càrrec”.
Des de Vox creuen que cal aplicar el 155 i declarar “l’estat d’emergència” a Catalunya. Al seu programa electoral es parla de la necessitat de suprimir l’autonomia catalana “fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals”. També volen il·legalitzar els partits, associacions i ONG que defensin la independència. El partit aposta per un model d’estat “unitari” i considera que el sistema autonòmic està “fallit”. En aquest sentit, afegeixen que aquest no ha contribuït a “moderar la tendència sobiranista”, sinó que creuen que encara l’ha potenciat més.
Des de la formació ultradretana també són contraris al federalisme, que consideren un “artifici o invenció política interessada”. El seu model passa per un Estat amb un sol govern i parlament que reconegui i integri els fets diferencials lingüístics, culturals i jurídics, entre d’altres. El partit proposa que, de forma transitòria, “s’aprimin” les estructures autonòmiques i que es lluiti contra “certes polítiques lingüístiques o barreres de qualsevol tipus” que puguin afectar, segons afirmen, al mercat interior o a la competitivitat. Concretament, volen que les competències d’educació, sanitat, justícia i seguretat retornin a l’Estat. Una altra de les seves mesures passa per la supressió del concert econòmic basc i el Conveni de Navarra.