Política

Macron reforça el gir a la dreta

El govern francès presenta una vintena de mesures polèmiques per “recuperar el control de la política migratòria”

Aposta per fixar quotes d’immigrants econòmics i per restringir l’anomenat “turisme sanitari”

Emma­nuel Macron apa­reix asse­gut en una taula com si estigués fent un exa­men en una escola. A la seva vora l’acom­pa­nya la líder de l’extrema dreta fran­cesa, Marine Le Pen. Una imatge com­ple­tada per una bafa­rada en què diu: “Macron! Deixa de copiar la teva veïna!” Aquesta cari­ca­tura publi­cada al setem­bre al diari libe­ral L’Opi­nion il·lus­tra la seqüència política que es va veure cul­mi­nada ahir a França amb un nou gir cap a la dreta del jove pre­si­dent en matèria de política migratòria.

El govern va anun­ciar un nou pla per com­ba­tre la immi­gració clan­des­tina. Després d’uns dos últims mesos en què Macron ha inten­tat col·locar els temes sobre la immi­gració i l’islam en el cen­tre del debat, l’exe­cu­tiu va pre­sen­tar una vin­tena de mesu­res amb què pretén com­bi­nar “huma­ni­tat” i “lluita con­tra el frau”.

Algu­nes d’aques­tes pro­pos­tes ja van ser fil­tra­des dilluns a la premsa. Per exem­ple, la volun­tat d’esta­blir quo­tes per a l’arri­bada d’immi­grants econòmics en funció de les neces­si­tats del mer­cat labo­ral. D’altres, com ara que els refu­gi­ats hagin d’espe­rar tres mesos abans de tenir accés a la sani­tat, en lloc de fer-ho de manera imme­di­ata després d’haver sol·lici­tat l’asil com passa ara, con­fir­men la vocació res­tric­tiva. “El nos­tre objec­tiu no és fer de França un país menys atrac­tiu per als immi­grants, sinó recu­pe­rar el con­trol de la política migratòria. Asse­gu­rar la nos­tra sobi­ra­nia”, va defen­sar el pri­mer minis­tre, Édouard Phi­lippe, en la pre­sen­tació de la bate­ria de mesu­res jun­ta­ment amb els res­pon­sa­bles d’Inte­rior, Tre­ball, Sani­tat i Afers Euro­peus. El cap de l’exe­cu­tiu va rei­te­rar que apos­ten per “un just equi­li­bri entre els drets i els deu­res”.

Amb tot, van des­ta­car aque­lles pro­pos­tes per com­ba­tre el pre­sumpte “turisme sani­tari” d’immi­grants i refu­gi­ats. En con­cret, es reduirà d’un any a sis mesos el període d’accés a la sani­tat d’aquells refu­gi­ats als quals s’ha dene­gat l’asil, i es limi­tarà el tipus de trac­ta­ments mèdics que podran rebre.

Cons­truir més CIE

A més, va anun­ciar-se la cre­ació de tres nous cen­tres de retenció admi­nis­tra­tiva –l’equi­va­lent d’un CIE a França– a Lió, Bor­deus i a prop d’Orle­ans (cen­tre).

També va cau­sar con­trovèrsia l’esta­bli­ment de quo­tes per a l’arri­bada d’immi­grants per motius econòmics. L’exe­cu­tiu vol fixar “objec­tius xifrats” sobre la neces­si­tat de mà d’obra estran­gera i actu­a­lit­zar una llista ela­bo­rada el 2008 sobre aquells sec­tors pro­fes­si­o­nals en què fan falta més tre­ba­lla­dors. Segons la minis­tra de Tre­ball, Muriel Pénicaud, això no com­por­tarà “grans can­vis en les xifres” d’immi­grants econòmics. Aquests repre­sen­ten uns 30.000 cada any, és a dir, un 13% dels per­mi­sos de residència que es con­ce­dei­xen anu­al­ment, segons dades ofi­ci­als. Les quo­tes d’immi­grants han cau­sat, però, dis­crepàncies entre els matei­xos mem­bres del govern. La minis­tra de Justícia, Nicole Bellou­bet, va recor­dar que aquest tipus de mesu­res “no havien fun­ci­o­nat” en altres països i que “no podien ser l’única res­posta”. Tan­ma­teix, el pla d’ahir és la con­ti­nu­ació lògica del debat sobre immi­gració que es va cele­brar a prin­ci­pis d’octu­bre a l’Assemblée Nati­o­nale per ini­ci­a­tiva del mateix Macron. I cul­mina dos mesos en què l’exe­cu­tiu ha incen­ti­vat que l’agenda mediàtica es veiés aca­pa­rada per polèmiques rela­ci­o­na­des amb el vel islàmic o les “llis­tes comu­nitàries”, for­ma­des per un minúscul par­tit musulmà que en les pas­sa­des elec­ci­ons euro­pees va obte­nir el 0,13% dels vots. Aquesta volun­tat del macro­nisme per con­fron­tar-se amb Le Pen en els seus ter­renys pre­di­lec­tes es va veure reflec­tida en l’entre­vista que el pre­si­dent va con­ce­dir el 31 d’octu­bre a la revista d’ultra­dreta Valeurs Actu­e­lles.

D’aquesta manera, el pre­si­dent no només pretén fide­lit­zar per a les muni­ci­pals del març el suport dels votants històrics dels Repu­bli­cans (dreta) que li van per­me­tre man­te­nir el tipus en les elec­ci­ons euro­pees, sinó que també espera rele­gar mediàtica­ment temes soci­als més con­vul­sos, com ara la reforma de les pen­si­ons o la com­me­mo­ració –el 17 de novem­bre– del pri­mer ani­ver­sari dels armi­lles gro­gues.

LES XIFRES

255.956
permisos de residència
a estrangers va atorgar l’administració francesa durant l’any 2018.
13
per cent
dels permisos de residència concedits l’any passat a França corresponen a immigrants econòmics.

Ultres a judici per corrupció

Enric Bonet

El Front National (ara rebatejat Rassemblement National) va finançar de manera il·legal les seves campanyes electorals entre 2012 i 2015? És la pregunta que haurà de dirimir la justícia francesa. Des d’ahir i fins al 29 de novembre, se celebrarà al tribunal correccional de París el judici pel cas Jeanne.

Aquest nom fa referència al micropartit situat presumptament en el cor d’un ampli sistema de finançament il·legal de l’extrema dreta francesa. Tot i que la presidenta de RN, Marine Le Pen, no forma part del grup dels deu acusats, sí que s’asseuen davant dels tribunals el tresorer del seu partit Wallerand de Saint-Just i l’eurodiputat frontista Jean-François Jalkh, a més de dos membres de l’entorn més proper de Le Pen: Axel Loustau i Frédéric Chatillon. Aquest últim va dirigir l’empresa Riwal, que presumptament va facturar de manera artificialment elevada els seus serveis de comunicació per desviar fons públics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia