“Junts per Catalunya és la llista de la unitat”

Vaig rebre una trucada. Em van explicar el projecte i vaig valorar pros i contres, i al final vaig decidir que sí, perquè hi ha hagut persones que han sacrificat els seus plans de vida, a curt i a llarg termini, els presos polítics i els exiliats, per donar veu a la ciutadania que demanava votar. I vaig dir-me: si ells han sacrificat el seu projecte de vida, no puc jo sortir de la meva zona de confort un temps i aportar el que bonament pugui amb el meu bagatge professional?

Crec que, tot i no ser coneguda mediàticament, aquests dies que estem recorrent tot el territori veiem que quan expliquem el projecte de Junts per Catalunya la gent l’entén. Nosaltres volem treballar pel país, per la independència de Catalunya, i per això diem que el nostre vot no serà a canvi de res, però per altra banda també expliquem que anirem a totes les reunions. Nosaltres anem a Madrid a treballar, a defensar els interessos de les comarques gironines.

Les enquestes són enquestes i depèn de qui les fa i el dia que es fan, diuen unes coses o altres. Algunes diuen que el resultat de JxCat no serà excepcional; bé, esperem-nos al 10-N que la gent voti. Nosaltres confiem que la gent, escoltant el nostre missatge i mirant el nostre programa, valori i vegi que treballarem pel país futur i pel benestar actual. I per això confiem que els resultats seran bons i mantindrem els dos diputats o pujarem.

Els diria: voteu Junts per Catalunya, perquè Junts per Catalunya és la unitat. És cert, no és un eslògan! JxCat volíem ser i som una llista unitària i transversal. Hi hem entrat gent de perfils i colors diferents que no hem militat en partits polítics mai. La proposta de JxCat era anar tots els partits independentistes en una llista única. Ho hem intentat, ho estem intentant i si no es fa és perquè els altres, per les raons que sigui, que se’ls ha de preguntar a ells, no ho volen. Dimarts, al debat, la Laura Borràs hi va insistir: tot i que siguem llistes diferents, fem un únic grup al Congrés. No és per nosaltres que no hi ha unitat i continuarem sempre treballant per fer-la, però ens han de dir que la volen.

A veure, sempre pots fer més. I és el que estem fent, per això dimarts vam proposar el bloc al Congrés. Anem posant noves idees, ho anem oferint de nou.

Nosaltres defensem que s’hi ha d’anar a defensar dues coses. D’una banda, el dret d’autodeterminació, l’amnistia i trobar una solució política, no jurídica ni policial, a tota la qüestió catalana. I de l’altra, què passa amb Girona. Tenim una sèrie de mancances, com ara infraestructures, i elecció rere elecció veus el mateix perquè no s’han fet. És el dia de la marmota a vegades. A l’N-II ja hem fet uns trams, en falten d’altres...

Crec que és compatible, que no podem parlar només d’anar a Madrid per treballar per la independència i res més. Si nosaltres solucionem temes d’infraestructures endèmics no estem millorant la nostra qualitat de vida? No estem treballant per un país i un futur millors? Una cosa va lligada a l’altra. Per això hem de ser-hi, s’hi ha d’anar i treballar per les dues potes: progrés econòmic per al territori i alhora fer passos endavant pel país.

Jo no penso tirar la tovallola. És cert que, segons quins discursos veus, penses a fer-ho però no pot ser. Sempre hi ha gent a darrere que empeny. Si veiem als carrers les manifestacions, la ciutadania ho diu. No només independència, és respecte a drets fonamentals, és l’estat de dret, és el dret a decidir. Poseu les urnes i que cadascú que voti el que vulgui, però respecteu els drets. És això el que es demana. I no ens cansarem de reclamar-ho. Fer política és fer això: parlar-ne, dialogar, insistir... Pot semblar a vegades que és picar ferro, però és igual, s’hi ha de ser i s’ha de reclamar.

Nosaltres representem la llista del president Puigdemont, el president legítim de Catalunya, i per això apel·lem al president Puigdemont, però sí que és una mica estrany si ho mirem així, que no és a la llista. Però és que a la llista tampoc no hi ha oficialment en Joaquim Forn, en Jordi Turull, en Josep Rull i en Jordi Sànchez, perquè l’Estat espanyol no ho ha volgut, els ha inhabilitat interpretant la llei de la manera més repressiva. Ens trobem en aquesta situació dels presos i dels exiliats per una interpretació maldestra del dret i jo que he estudiat dret em poso les mans al cap.