Jugant al gat i la rata

A primera hora del matí, se circula en sentit nord per l’autopista amb normalitat, però entre el trànsit hi ha una presència inusual de furgonetes dels Mossos i la Policía Nacional. També a les gasolineres i àrees de servei, i més encara a la Jonquera. Fa dies que corre la veu que alguna cosa s’està preparant. Al nucli fronterer del Pertús, la gendarmeria també filtra els cotxes, fa aturar els vehicles amb matrícula del sud i revisa què porten al maleter. Massa gent uniformada a tot arreu. Encara se circula per l’AP-7; no pot ser que passi res avui, i segurament es desconvocarà si és que alguna cosa s’havia convocat. Les xarxes, o com a mínim els canals als quals té accés el comú dels mortals, són mudes, o només recullen els comentaris dels que s’han llevat ben d’hora i esperen consignes que no arriben.

Però els que havien de ser-hi ja eren a lloc des de feia estona. A tres quarts de nou, l’autopista queda tallada en els dos sentits. Un gol innegable. A diferència d’altres operacions similars en què arribaven multituds de gent a peu, en punts de fàcil accés per a vianants que saltaven a les vies, en aquest cas el tall l’han fet els cotxes. Centenars de cotxes distribuïts en dues columnes que havien anat entrant a l’autopista: des dels peatges de Girona i Figueres en direcció nord, i des de les entrades a l’autopista de Perpinyà i el Voló –a la Catalunya del Nord–, en sentit sud. Els cotxes que baixaven en sentit sud han anat reduint la velocitat i s’han aturat en un punt estratègic: en territori administrativament dependent de l’Estat francès i a només uns metres escassos del rètol que indica l’entrada a l’Estat espanyol. Els cotxes que circulaven en l’altre sentit s’han aturat a la mateixa altura a l’altra via.

“Amb aquest nou paradigma, els vehicles són els protagonistes de l’acció”, explicarà posteriorment el canal oficial de Tsunami. No es pot negar que la logística és impecable. Damunt de tots els cotxes es col·loquen les pancartes i els rètols amb les consignes de la convocatòria: “Drets, llibertat, autodeterminació.” Al cap de mitja hora, les dues vies en sentit sud estan ocupades per un escenari i s’hi comencen a instal·lar micròfons i un equip de so. A l’altra banda es paren taules, hi arriben caixes de fruita, aigua... Allà s’instal·larà la cantina. Una mica més amunt es col·loca fins i tot un lavabo. A partir de les nou del matí, la convocatòria ja es fa oficial i a les xarxes Tsunami fa una crida a participar-hi i informa del punt exacte on s’ha produït el tall. L’autopista està tallada, però van arribant cotxes per la carretera que aparquen al Pertús i en deu minuts a peu ja són a lloc.

Ara toca fer venir més gent, però en un primer moment la discreció era una condició imprescindible. Discreció fins al punt que alguns dels conductors que tenen ara el cotxe al mig de l’autopista no han sabut fins a l’últim moment on haurien d’anar. “Només sabia que havia d’estar disponible a dos quarts de vuit del matí amb el cotxe”, explica un dels presents. Queda clar que aquesta vegada també –com en l’episodi de les urnes dos anys enrere–, la Catalunya del Nord ha tingut un protagonisme important en aquesta mobilització. S’havia comentat un possible suport participatiu dels armilles grogues, però no se’n veuen. La immensa majoria dels cotxes que bloquegen el pas tenen matrícula de l’Estat espanyol, també els que han entrat pel Voló i per Perpinyà en direcció sud. “Tornàvem d’esquiar” o “Tornàvem d’uns dies de vacances”, diuen els més sorneguers. Des del sud hi ha un grup d’avis de Reus, grupets de persones que han vingut del Maresme, del Ripollès, de l’Ebre..., i molts de les comarques de Girona, és clar. Hi va arribant més gent a peu, ara des de la Jonquera, uns sis quilòmetres més al sud.

“Farem tres dies de concerts al mig de l’autopista. És maco, no?” Corre la veu que a l’escenari hi actuaran Lluís Llach, Txarango, l’Elèctrica Dharma... Potser corren més noms del compte, però tant és. La intenció és bloquejar el pas durant tres dies, però entre els presents no hi ha voluntat de fanfarronejar: “Aguantarem el que es pugui aguantar. Avui ja hem guanyat”, diu un.