Política

Tsunami bloqueja la frontera tot un dia

Els vehicles dels manifestants van tallar els dos sentits de circulació de l’AP-7 al Pertús

L’acció es va encetar de matinada i es va fer visible a partir de les nou del matí

La policia no va carregar i els concentrats hi han pogut passar la nit

La mobilització massiva anunciada des de feia dies per Tsunami Democràtic es va concretar ahir a primera hora amb el tall de l’AP-7 al Pertús que va bloquejar la frontera. Milers de manifestants s’hi van començar a desplaçar de matinada i va ser a les nou del matí quan es va fer visible el tall, a l’altura de la frontera francesa, coincidint amb la crida de Tsunami Democràtic a través de les xarxes socials. A aquella hora l’AP-7 ja estava bloquejada en els dos sentits de la marxa i s’hi començava a organitzar la infraestructura amb l’objectiu de resistir durant tres dies.

Dies abans, Tsunami havia demanat a tothom que volgués participar en l’acció que s’agafés dies de festa a la feina i que estigués disposat a desplaçar-se pel territori i a passar la nit fora, i recomanava preparar roba d’abric, bateries extres per al mòbil, queviures, sac de dormir i tenda de campanya. Anunciaven que es tractaria de l’acció més ambiciosa proposada per Tsunami Democràtic. La concreció de tot plegat va arribar quan a primera hora Tsunami informava que ja hi havia un miler de vehicles tallant la circulació i assegurava que havien tingut l’ajut d’alguns integrants del moviment dels armilles grogues, tot i que sobre el terreny no se’ls veia.

Cuina, lavabos i música

En poca estona es va muntar un escenari al mig de la via al nord de la frontera, a pocs metres del cartell que dona la benvinguda a l’Estat espanyol, i es va organitzar una cuina on va arribar menjar i beguda per avituallar els concentrats, així com diversos lavabos portàtils per donar servei a tots els que desafiaven el fred des de ben d’hora.

Pocs minuts després de l’anunci, el Servei Català de Trànsit confirmava el tall de l’autopista a l’altura de la Jonquera. Les cues eren ja d’uns 20 quilòmetres. Al mateix temps, el servei francès d’autopistes informava de la impossibilitat d’accedir a la frontera i recomanava als vehicles que es desviessin de l’autopista A-9 a l’altura de Perpinyà. Durant tot el dia, els camions bloquejats pel tall van anar estacionant als aparcaments a banda i banda de la frontera fins que van arribar a omplir-los.

Al llarg del matí hi van anar arribant manifestants a peu o en vehicle com a resposta a la crida feta per Tsunami, que també va convidar a anar-hi tots els grups de música que volguessin actuar a l’escenari. Lluís Llach hi va pujar passades les quatre de la tarda. Més endavant, les actuacions musicals es van anar alternant amb parlaments a dalt de l’escenari i, ja de nit, la música seguia amenitzant el tall.

El degoteig de manifestants va ser constant. A primera hora de la tarda, l’alcalde de Prats de Molló, Claude Ferrer, es va presentar al tall per fer de mitjancer entre gendarmes i manifestants per desbloquejar els camions atrapats en un moment en què s’anunciava una càrrega imminent de la policia francesa, que al final no es va produir. Els manifestants no van acceptar que els camions atrapats reculessin fins a la sortida del Voló i es desviessin per altres vies secundàries i es van quedar allà on eren.

Cues quilomètriques

Durant el matí, la grua es va emportar alguns dels vehicles estacionats als extrems de la zona bloquejada, mentre que en altres casos van ser els mateixos propietaris que van accedir a retirar-los de manera voluntària per no haver de pagar una multa.

A mitja tarda es feien desviaments a l’AP-7 a la sortida 4, la de Borrassà, on hi havia cues de dos quilòmetres, i a la 3 de Figueres, on els vehicles acumulats provocaven cues de tres quilòmetres. A l’N-II hi havia retencions de cinc quilòmetres entre Figueres i Llers, i de fins a onze entre Capmany i la Jonquera en sentit nord. L’N-260 també registrava aturades a Portbou en sentit nord al llarg de quatre quilòmetres.

Durant la tarda i fins que es va fer fosc hi van arribar més manifestants equipats amb la intenció de passar la nit a la zona per evitar que s’aixequés el tall. Grups de manifestants de diverses procedències es van organitzar a través de les xarxes socials per pujar-hi plegats en resposta a les crides a la participació fetes per Tsunami, pels CDR i pels sindicats d’estudiants.

Un cop es va fer fosc, la cuina muntada al mig de la zona tallada es va posar en marxa per servir sopars als presents, que van anar creixent en nombre a mesura que s’acabava la jornada laboral. Tot i les amenaces dels gendarmes de carregar a primera hora de la tarda, ja al vespre van confirmar la intenció de no fer-ho i el tall va transcórrer sense incidents fins al moment de tancar aquesta edició. Tot i això, els manifestants eren molt conscients que no podien abaixar la guàrdia, perquè una disminució del nombre de persones que ocupaven l’autopista en podria facilitar l’obertura de cara a aquest matí.

Les afectacions viàries van anar creixent. Passades les set de la tarda, es mantenien les retencions a l’N-II a Llers, a Figueres i entre Capmany i la frontera. A l’N-260, a l’altura de Portbou, la situació era la mateixa, mentre que a l’AP-7 es feien desviacions de camions i vehicles pesants a la sortida 8 de Riudellots de la Selva cap a la C-25 nord.

A les vuit del vespre, Tsunami Democràtic va fer una nova crida perquè tothom que pogués seguís pujant a la frontera per passar-hi la nit i els convocava a fer un esmorzar plegats avui a les vuit del matí.

En el text del comunicat explicaven que el tall a l’AP-7, una “infraestructura estratègica” per la qual circulen “desenes de milers” de camions de mercaderies del conjunt d’Europa cada dia, vol ser un toc d’alerta a la comunitat internacional per posar sobre la taula “la gravetat en la vulneració de drets fonamentals que es viu a Catalunya” i fer evident que es tracta d’un problema europeu. L’organització qualificava de “col·lapse total” la situació de la via tallada entre la frontera administrativa dels estats espanyol i francès i es feia ressò de la incidència de la notícia en mitjans internacionals. El text acabava recordant l’objectiu de la protesta: incidir per afavorir el diàleg a través de l’eslògan del moviment, Spain, sit and talk.

Està previst que aquest matí a les set surti de l’estació de Sants un autobús amb joves cap a la Jonquera per afegir-se al tall de l’AP-7.

LES XIFRES

20
quilòmetres
de cua hi havia a l’altura de la frontera en els dos sentits de circulació a primera hora.
3
dies
vol fer durar el tall de la via Tsunami Democràtic i per això ha fet diverses crides a participar-hi.

Negociant amb les Companyies Republicanes de Seguretat (CRS)

“Messieurs, dames, on recule s’il vous plait.” El to dels efectius antidisturbis francesos sorprèn alguns dels concentrats, en comparació amb les experiències que han tingut amb els cossos policials al sud de la frontera. Però ningú dubta que, si hi han d’intervenir, els efectius de les Companyies Republicanes de Seguretat (CRS) seran tant o més eficients i virulents que els seus col·legues del sud. Van equipats i uniformats per intervenir. Ahir a les dotze del migdia els cossos policials francesos van decidir buidar de cotxes i manifestants tot l’espai davant de la comissaria francoespanyola, a l’antic punt dels controls de duanes de l’autopista, un quilòmetre més al nord d’on hi havia l’escenari instal·lat i el gros de la concentració. Ho van fer entre tocs de negociació i de fermesa que s’orientava a amenaces. Primer, traient-hi cotxes amb tres grues que van aparèixer a l’autopista. Si els conductors s’hi presentaven, l’avís era “o traieu el cotxe vosaltres o el traurà la grua i us caurà una multa de 700 euros”. Una vintena de cotxes van ser apartats així fins que uns 200 concentrats van protagonitzar una seguda i es van negar a moure’s. Llavors els CRS van anar avançant, amb el casc encara penjant de la cintura. Escoltant els concentrats, que els cantaven L’estaca, llançaven consignes de llibertat i deien als agents “Som pacífics”, en francès si calia, perquè ho entenguessin, però entre els CRS hi havia un cap que parlava català i que anava recomanant als concentrats que s’aixequessin. Fins que va donar l’ordre als agents que es posessin el casc i que hi arribessin més efectius. No podia acabar bé. Els concentrats es van aixecar i van negociar treure els cotxes d’allà i anar a peu a reagrupar-se al punt de l’escenari on hi havia el gros de la concentració. Tracte fet.

“No és que siguin més suaus o més negociadors que els del sud, és que ens hem aixecat. No volem que això degeneri en violència”, diuen els concentrats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.