El Senat i el 155 a dues mans

El Senat no obre informatius com el Congrés tret de quan torna un pressupost al govern espanyol de torn o bé quan desprecinta un article de la Constitució mai utilitzat, com és el cas del 155 debatut i aprovat per primera vegada el 27 d’octubre del 2017 per suspendre l’autogovern català. En un moment en què el 155 és invocat per la dreta com una de les eines coercitives per afrontar el conflicte polític, la repetició de les eleccions ha procurat al PSOE el revés de recular al Senat fins a perdre la majoria absoluta conquistada el 28 d’abril. Dels 123 senadors que li proporcionaven una confortable majoria absoluta en una cambra de 265 escons (208 per elecció i 57 més per designació autonòmica), el fet de caure fins als 92 deixa el PSOE ara en minoria davant la irrupció d’ERC (11) i el PNB (9) com a àrbitres de totes les votacions, inclosa una de tan sensible com l’eventual requeriment de la suspensió de l’autonomia.

L’escenari sorgit de les urnes del 10 de novembre és una anomalia a la cambra de la plaça de la Marina espanyola: el partit que guanya les eleccions estatals al Congrés acostuma a rebre el premi afegit d’una majoria absoluta de les paperetes taronges al Senat. Però això no li passa al PSOE i la reculada conviu amb l’ascens del PP de 54 a 83 senadors (i 3 més de Navarra Suma).

Dels 16 senadors escollits a les urnes de Catalunya, ERC reedita la conquesta d’11 escons i es manté com a tercera força a la cambra, on repetiran Mirella Cortés, Ana María Surra, Robert Masih, Jordi Martí i Elisenda Pérez, entre d’altres, després que Raül Romeva fos el senador català més votat el 28-A. El segon lloc al podi català és per a JxCat, que guanya un escó i fa el salt de dos a tres amb Josep Maria Jami Matamala, Josep Maria Cervera i Maria Teresa Rivero. De JxCat n’ha quedat fora un dels seus fitxatges electorals del 10-N, Roger Español, víctima de les càrregues policials de l’1-O que li van suposar la pèrdua d’un ull.

La davallada que Ciutadans viu al Congrés, on cau dels 57 als 10 escons amb una virulència que recorda l’esfondrament de la UCD, té el seu calc també al Senat, on els d’Albert Rivera perden els quatre escons que hi tenien. Els buits els ocupen noves sigles com ara la revelació del 10-N, ¡Teruel Existe!, una agrupació d’electors que porta la veu de l’Espanya buida i que debuta al Congrés amb Tomás Guitarte de diputat i amb dos senadors. Altres sigles amb senador sén EH Bildu (1), Vox (2), l’Agrupació Socialista de La Gomera (1) i Coalició per Melilla (1).

Tot i tenir un paper institucional secundari i ser ofert en algun moment pel PSOE com a edifici traslladable a Barcelona, el Senat continuarà a Madrid i amb el poder de vetar i esmenar lleis del Congrés. L’última paraula, en tot cas, la té sempre el Congrés. L’únic segur és que, si hi ha legislatura, el Senat ja no serà per al PSOE l’spa que ara presidia Manuel Cruz amb majoria absoluta: els socialistes hi necessitaran socis per a tot. També per poder prémer el botó nuclear del 155.