La repressió contra els camperols agreuja la crisi que es viu a Bolívia
L’ONU i la CIDH denuncien l’ús desproporcionat de la força policial i militar contra els seguidors de Morales
Des de l’inici del conflicte ja hi ha 23 morts
La repressió de la policia i l’exèrcit contra els camperols cocaleros seguidors d’Evo Morales agreuja encara més la profunda situació que es viu a Bolívia, mentre el nou govern interí intenta avançar cap a unes noves eleccions com a solució al conflicte des de la sortida del país del president.
La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va elevar ahir a 23 el nombre de víctimes mortals i a 715 el de persones ferides en incidents des de les eleccions del 20 d’octubre passat, que van donar com a guanyador Morales enmig de denúncies de frau que van ser el detonant de la crisi i van portar a la renúncia del president.
La CIDH també va denunciar el decret del govern provisional que eximeix les forces armades de l’ordre de responsabilitat penal si actuen “en legítima defensa o en estat de necessitat” i sota criteris de “legalitat, absoluta necessitat i proporcionalitat”.
El govern de Jeanine Añez va respondre ahir que el decret no suposa “cap llicència per matar” i que s’emmarca dins la Constitució i les lleis del país. La CIDH li va respondre que aquesta norma desconeix els estàndards internacionals dels drets humans i estimula la repressió violenta.
El Defensor del Poble, Nelson Cox, va assegurar que en el xoc de divendres entre cocaleros i les forces de seguretat, en què van morir nou persones, el que es va produir en realitat va ser una “càrrega de la policia contra la població civil” i que la prova és que els morts tenen impactes de municions legals. El govern transitori va voler sortir al pas d’aquestes declaracions i va obrir la hipòtesi que diverses de les víctimes mortals van morir per trets que suposadament venien el costat dels manifestants.
El Defensor del Poble va advertir també que rep denúncies sobre possibles implantacions d’evidències per incriminar persones en actes delictius per part de la policia.
L’alta comissionada dels Drets Humans de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, va manifestar que mentre que les primeres víctimes a Bolívia es van produir com a resultat d’enfrontaments violents entre manifestants rivals, els més recents semblen derivar de l’ús innecessari o desproporcionat de la força per part de personal de la policia o militar. “Realment em preocupa que la situació a Bolívia pugui sortir de control si les autoritats no la porten amb cura, segons les normes i estàndards internacionals que regeixen l’ús de la força i amb un respecte ple pels drets humans”, va manifestar Bachelet.
Per la seva banda, l’expresident bolivià Evo Morales va explicar ahir des de Mèxic, en una entrevista concedida a Efe, que té “molta por” que la crisi actual desemboqui en una guerra civil, per la qual cosa va fer una crida al diàleg nacional i va demanar als seus seguidors que no es deixin portar per la violència. També va obrir la porta a la mediació internacional amb presència de l’ONU, la Unió Europea o l’Església catòlica.