Pensada per castigar els bascos
Herri Batasuna va ser el primer partit que el Tribunal Suprem va declarar il·legal per la seva presumpta vinculació amb ETA
El maig del 2003 es van deixar fora de la llei 241 candidatures
el Tribunal Suprem a il·legalitzar els primers partits abertzales
La Llei Orgànica 6/2002 del 27 de juny del 2002 va ser aprovada amb els vots del PP, el PSOE, Coalició Canària, el Partit Andalusista, el solitari vot de Gaspar Llamazares d'IU –que va votar-hi a favor per error, va dir– i, ai las!, Convergència i Unió. L'objectiu de la normativa impulsada pels populars amb el suport no exempt d'un cert entusiasme dels socialistes es va aprovar amb un primer i clar objectiu: tallar les presumptes fonts de finançament d'ETA obtingudes a través de mecanismes constitucionals.
Pels conservadors estava molt clar que la banda terrorista s'alimentava amb les aportacions dels partits abertzales amb representació en institucions de diferent grau arreu de l'Estat. Per aquest motiu, el Tribunal Suprem no va trigar ni un any a il·legalitzar, emparant-se en la llei de partits, Herri Batasuna (HB), la “cara legal” d'ETA, segons el govern espanyol. Van caure com fitxes de dòmino Euskal Herritarrok i Batasuna, els instruments creats per mantenir viva HB. Això passava el març del 2003.
Al mateix temps, el Tribunal Suprem ordenava la dissolució del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, que formaven els set diputats bascos de Batasuna. El Suprem no els negava la condició de diputats i els permetia passar al grup mixt, però de cap manera acceptava que fossin la representació política d'un partit il·legalitzat. El president del Parlament basc, Juan María Atutxa, així com els dos membres de la mesa, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao, es van negar a complir les ordres de l'alt tribunal adduint que no tenien atribucions per fer el que se'ls demanava. Finalment, però, es va imposar la legalitat espanyola, cosa que va costar el 2008 a Atutxa, Knörr i Bilbao ser condemnats per un delicte de desobediència. El Suprem els va inhabilitar, als tres, per exercir càrrec públic durant un any.
A partir d'aquell moment, la justícia espanyola es va dedicar a la caça i captura de qualsevol candidatura o agrupació electoral que fes tuf d'abertzale i a la qual es pogués atribuir o vincles directes amb ETA o no haver mostrat clarament el rebuig a l'ús de la violència. Basant-se en aquests principis, el maig del 2003, el Suprem va fer una autèntica ràtzia entre les candidatures que es presentaven a les municipals al País Basc i Navarra. De 249 candidatures presentades en va declarar il·legals 241, en considerar-les totes “successores d'Herri Batasuna i d'Euskal Herritarrok”. El tribunal considerava que existia una “continuïtat operativa” entre aquest magma d'organitzacions i els dos partits. En total es van il·legalitzar 1.530 candidats. Val a dir que l'Advocacia de l'Estat havia impugnat totes les candidatures, i el Suprem en va “salvar” vuit. Entre les que van quedar fora de la llei destacava la plataforma electoral Autodeterminaziorako Bilgunea (AuB) creada per Batasuna a partir de desenes de plataformes locals.
La “lluita” contra els tentacles polítics d'ETA es va fer, sistemàticament, en tots els fronts: eleccions al Parlament basc, municipals i europees. Herritarren Zerrenda era una agrupació d'electors bascos representants de l'esquerra abertzale. El seu objectiu era presentar-se a les eleccions al Parlament europeu del 13 de juny del 2004, tant a Espanya com a França. El Suprem la va prohibir; sentència que després va ratificar el Tribunal Constitucional. A França, però, la formació es va poder presentar amb normalitat, tot i ser una formació residual. Va aconseguir 5.139 vots en l'únic departament francès on es va presentar, el dels Pirineus Atlàntics. El partit va fer una crida als seus seguidors a l'Estat espanyol per tal que votessin amb paperetes de les candidatures franceses; van aconseguir la gens menyspreable xifra de 113.933 vots, tots, lògicament, declarats nuls.
L'any 2005 va quedar fora de la llei Aukera Guztiak, una agrupació electoral creada per presentar-se a les eleccions autonòmiques. Els seus promotors es van declarar contraris al procés que s'havia seguit contra Batasuna i eren partidaris que tots els ciutadans bascos poguessin votar, fins i tot candidatures que no condemnaven de manera explícita la violència. Aquests plantejaments estaven clarament en contra de l'establert a la llei espanyola. El Suprem els va fulminar.
Proscrit amb el franquisme
El 2008 el Tribunal Suprem va suspendre l'activitat política d'Acció Nacionalista Basca, un partit nacionalista d'esquerres fundat el 1930 i que havia estat proscrit durant el franquisme. El partit havia arribat a formar part del primer govern basc constituït durant la Guerra Civil. Amb la Transició el van legalitzar i es va integrar a la coalició Herri Batasuna entre 1978 i el 2001. Aquest vincle va resultar fatal per a la seva supervivència a partir del 2002.
Aquest mateix 2008 també es veia condemnat a l'ostracisme el Partit Comunista de les Terres Basques, que s'autodefinia com un partit nacionalista basc i independentista d'ideologia marxista-leninista. El Tribunal Suprem va tornar a al·legar de nou els vincles amb Batasuna i ETA per justificar-ne la desaparició. El partit, de fet, ja s'havia presentat a les eleccions al Parlament basc del 17 d'abril del 2005, i havia aconseguit nou escons. El fet que es definís continuista de la tasca del proscrit Aukera Guztiak va fer que el PP el col·loqués al punt de mira, acusant-lo d'estar relacionat amb ETA.
El 2007, havia estat el torn d'Abertzale Sozialisten Batasuna, que pretenia presentar-se a les eleccions municipals i forals del País Basc i a les autonòmiques de Navarra. El van il·legalitzar abans dels comicis. El 18 de febrer del 2009 el que també es va veure inhabilitat va ser Askatasuna, que figurava al registre de partits polítics des del 31 d'agost de 1998. L'Audiencia Nacional va ser l'encarregada de fer la feina. L'Audiencia va fer un dos per un el 2009. També va liquidar Demokrazia Hiru Milioi, una plataforma electoral que pretenia presentar-se com a agrupació electoral a les eleccions d'aquell any.
Un dels pocs partits bascos que ha pogut esquivar en dos temps la il·legalització ha estat Sortu. En primera instància el 23 de març del 2011 va ser prohibit. La il·legalització va propiciar l'aparició de Bildu, considerat el pla B de l'esquerra abertzale. El 2012, però, el Tribunal Constitucional va restaurar la legalitat de Sortu.
L'únic partit il·legalitzat fins ara fora del País Basc ha estat el Partit Comunista d'Espanya (reconstituït), el PCE(r), el qual s'havia relacionat des de la Transició amb el grup terrorista Grapo. L'Audiencia Nacional el va inhabilitar el 2003.