Diada de fer amics

La manifestació d'ahir a Salt va servir per fer amics. Amics en les companyies aèries propietàries dels avions que aterraven a l'aeroport Girona-Costa Brava de Vilobí d'Onyar, que van ser efusivament saludats pels manifestants –a la zona volen a relativament poca distància–. Amics entre els saltencs d'origen xinès propietaris dels basars que hi ha a l'avinguda dels Països Catalans, perquè van fer l'agost venent banderes estelades i aigua, molta aigua, tot i que, això últim, ho han d'agrair als més de 30 graus de temperatura que es van enregistrar. També van fer el seu agost i amics en la manifestació tots els bars i botigues de queviures que hi ha a la zona per aquesta mateixa circumstància i hi
van correspondre lluint la samarreta de la Diada i engalanant els respectius locals amb estelades.

També van fer amics els de les colles castelleres Marrecs de Salt, de Llagostera, de Santa Cristina d'Aro, els Castellers de l'Alt Maresme, entre moltes altres, que van amenitzar l'espera fins a les cinc i catorze minuts aixecant castells que van ser molt celebrats i aplaudits. Van fer amics el gegant amb l'havà a la mà de Lloret de Mar i la seva companya, la gegantessa de la Bisbal d'Empordà, a qui el públic va agrair que el ruixés amb l'aigua que sortia d'un dels seus pits, i, entre d'altres, el drac de la mateixa ciutat del Baix Empordà i els gegants del sol i la lluna de Vilobí d'Onyar i el pastor i la sirena de Roses.

El lector haurà de perdonar la frivolitat per haver abusat de l'expressió “fer amics”. De fet, ha servit per exemplificar que l'avinguda dels Països Catalans de Salt va ser ahir una festa global des de quarts de tres de la tarda, quan començaven a arribar els primers participants en la manifestació, fins que es va acabar tot plegat. De fet, és una de les ocasions en què la normalitat ha estat, sortosament, notícia. Sobre l'asfalt i suant la cansalada –i mai millor dit– pel país hi havia persones de totes les edats i condicions que van reclamar festivament la independència i que van donar contingut al concepte de comunió. Tot anava bé, des dels avions que passaven, el duet que cantava havaneres i un altre cantaire abillat d'escocès que cantava el Virolai de Montserrat fins a la gent de la Provençal que va muntar parada venent batuts làctics recordant la seva aposta comercial pel país com a proveïdors de Llet Nostra, passant pels que desafiaven la calor ballant amb la Montecarlo a l'aparcament de Consum o els que simplement s'ho miraven a una certa distància des d'alguna de les buscades ombres.

Un dia històric, doncs, pel contingut i pel continent. I, com a mostra més nostrada, les sardanes que van ballar la colla Aires Gironins del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, totes molt conegudes i patriotes, com ara La Santa Espina, per exemple. El moment culminant va ser quan van ballar la sardana Girona m'enamora, de Ricard Viladesau, i es van formar diverses rotllanes, i molts dels balladors i espectadors van cantar la famosa tornada: “Girona m'enamora a mi, t'enamora a tu i a tots ens enamora.”

L'escenari era el municipi veí de Salt, sí, però ahir tot s'hi valia. Va ser un dia rodó per fer amics.