diada de l'onze de setembre
I la rotonda es va omplir
La rotonda del tram 26 va quedar envoltada per la multitud que observava des d'aquell promontori com s'omplia el passeig dels Països Catalans
Les colles de castellers de Banyoles, Olot i la Catalunya del Nord van amenitzar el temps d'espera
La part central del passeig i els laterals dels últims trams es van mantenir plens fins al final
L'ombra era molt buscada i la rotonda del tram 26, l'últim tram de la concentració a Salt, era una illa d'ombra i de verdura enmig de la multitud, i per això ja abans de les quatre de la tarda aquell petit turó ombrejat de xiprers i pins ja era ple i ocupat pels que havien tingut l'encert de reservar-s'hi un lloc, observant des d'aquell petit promontori com l'avinguda dels Països Catalans s'anava omplint. El tram 26 és el del Pla de l'Estany, i per marcar territori al peu de la rotonda hi ha el Martirià i la Maria, la parella de gegants banyolins.
Pel davant dels gegants, hi passen llargues files de vianants que vénen pel carrer Miquel Martí i Pol de la fira d'entitats, situada a tocar i que ara ja és practicament buida. Abans d'arribar al passeig dels Països Catalans han de passar per davant del magatzem de l'Associació de Caiac de Salt; com que són gent d'aigua fresca han tret una mànega i ofereixen una fina pluja als vianants, que ho agraeixen, sobretot els més menuts.
Hem dit que el tram 26 és el del Pla de l'Estany però en realitat és un tram compartit amb la Catalunya del Nord i els nord-catalans han vingut amb castellers i gralles. En aquell sector de la concentració seran els primers a aixecar un castell, i de retruc fan que la gent que s'havia anat mantenint als laterals –buscant ombra– ara ja ocupi tota l'amplada del passeig. Només falta mitja hora per a les cinc de la tarda i ja tothom té clar que serà ple a petar. Ho comenta la gent amb somriures, i un participant més atrevit s'enfila en un final per fer fotos i ho confirma baixant. Tot ple i corre la veu. Abans de les 17.14 h, però, encara hi ha temps per a actuacions i als castellers de la Catalunya del Nord tenen competència perquè un xic més amunt també hi ha els Esparxats de l'Estany, i més amunt encara –ja al tram de la Garrotxa– també hi ha els Xerrics d'Olot. Però, a més dels castellers, els garrotxins tenen l'atracció incontestable de tot aquest sector de la concentració, de fet són dues atraccions: la Campana de la Llibertat i el porc de l'Associació d'Olotins Amics del Porc i el Xai, i han vingut amb el gegant del porc i el xai. Tothom es vol fer fotos davant de la campana i el gegant. Els olotins expliquen que van fer aquesta Campana de la Llibertat el 2013, i se li trobarà un lloc definitiu quan el país sigui independent; mentrestant volta per les festes majors i pobles on la demanin però a la Diada no hi falta.
Pocs minuts abans de les 17 h, encara hi ha temps per a una actuació de dansa irlandesa en un escenari davant del pavelló municipal d'esports. Després, la megafonia comença a donar consignes. La part central del passeig està plena, però als laterals hi continua havent gent, gent gran o famílies amb nadons, que també té cartolines i també aplaudeix la intervenció de Gerard Quintana.
L'escenografia del batec aixeca els ànims. I és que, amb l'excusa de protegir-se del sol, les cartolines han estat aixecades bona part de la tarda; tenint en compte a més que s'han hagut de fer cinc batecs, tot plegat crea un xic de confusió, però la il·lusió hi és tant o més.
Al final de l'acte, a la rotonda del tram 26, ja no s'hi cap i el promontori es converteix en una estrada natural per cantar Els segadors. Hi ha un moment de confusió perquè s'engega massa aviat una megafonia amb música a tot drap que podria cobrir el cant d'Els segadors, però les gralles intervenen i tot torna al seu lloc. Els gegants banyolins fan un ball de comiat i la rotonda queda envoltada de la multitud que torna cap als cotxes i autocars, amb somriures.