La llum de les terceres eleccions

Nit negra per a Pedro Sánchez. Nit tranquil·la per a Mariano Rajoy. I unes terceres eleccions és el que millor s'albira a la llum del dia. Perquè, tot i l'expectativa generada, no sembla que el 25-S acabi resolent el trencaclosques espanyol. No fa tants anys, el socialisme governava a Galícia i al País Basc. No era el partit hegemònic, però Emilio Pérez Touriño va presidir la Xunta entre el 2005 i el 2009, en coalició amb el BNG, i Patxi López va ser lehendakari entre el 2009 i el 2012, amb els vots del PP. Anit,
en canvi, a la seu estatal del carrer Ferraz ningú no esperava cap victòria ni tampoc una carambola que els permetés arribar a la presidència gallega o basca. Només se sospirava perquè els candidats del PSdeG i del PSE –les grans apostes de Sánchez– no caiguessin en la irrellevància absoluta.
En canvi, això últim és el que desitjaven els enemics interns del líder estatal per poder-li retreure la seva feblesa quan el dia 1 d'octubre se celebri el comitè federal del PSOE. Sánchez confiava a repetir la gesta del 26-J i frenar el sorpasso d'En Marea. No ha estat possible. I al País Basc feia prou
si disposava de prou escons per poder continuar sent la crossa del PNB i, de retruc, impedir que Iñigo Urkullu necessités els vots del PP, amb el perill que això implicava de cara a una immediata investidura de Rajoy. Ara, i després de perdre'n set, el PSE ha quedat amb nou escons, i aquesta continua sent una bona xifra per seguir apuntalant Urkullu en determinades iniciatives. Amb el resultat obtingut, el lehendakari té garantida la investidura, i durant la legislatura podrà jugar amb les diverses aritmètiques que li permet la cambra. Quina necessitat té de complicar-se l'existència a Madrid? El PNB ja havia avisat i, després dels resultats d'ahir, es refermaven en el missatge: qui esperi que el partit basc serveixi de desllorigador de la política espanyola, que esperi assegut.

Per tot plegat, els resultats del 25-S per a Sánchez són dolents, sense cap mena de pal·liatiu. A Galícia ha estat desbancat com a segona força per En Marea –si més no, en vots– i al País Basc ha caigut a la tercera plaça –superat per Podem– i, a sobre, empatat
en parlamentaris amb el PP. I això dóna ales als crítics perquè en les properes hores articulin una forta ofensiva que culminarà dissabte amb el que ben segur que serà el comitè federal més difícil per al secretari general. No li deixaran fer un govern alternatiu i ja es veurà fins a quin punt no s'imposen els partidaris de fer-lo fora de manera immediata. No ho tindrà fàcil per repetir si hi ha terceres eleccions.

El president de l'executiu espanyol en funcions també esperava l'escrutini des de la seu del carrer Gènova amb un dels grans objectius aconseguit: a curt termini pot vendre la majoria absoluta d'Alberto Núñez Feijóo com una mostra de fortalesa davant dels que li exigeixen que plegui i deixi que sigui un altre candidat del PP el que es presenti a un segon debat d'investidura. Potser Feijóo ahir es va consolidar com el gran valor de futur per substituir Rajoy, però
de moment s'haurà de quedar a Galícia. El resultat, a més, és vist com un blanquejador davant dels casos de corrupció; el darrer, el de Rita Barberá. I això li serveix d'esperó davant la possibilitat que es repeteixin les eleccions espanyoles. Però, sobretot, necessitava que la darrera plaça al País Basc –que abans de l'escrutini pràcticament ja la tenia assegurada– servís per garantir la governabilitat del futur govern basc. Atesa la impossibilitat de superar una investidura, els cinc vots del PNB s'han considerat cabdals per poder-se presentar a una nova investidura amb 175 vots. Els seus nou escons bascos, si més no, donarien tranquil·litat a Urkullu, però el lehendakari té més opcions per triar sense necessitat de lligar-se a ningú. Així que, a hores d'ara, i pel que fa a una segona investidura que tingui èxit, el PP confia més en un daltabaix dins del PSOE que en un canvi de criteri del PNB.

Pel que fa a Podem, malgrat l'abisme que separa Pablo Iglesias i Íñigo Errejón –una crisi que s'ha fet molt visible, precisament, en plena campanya del 25-S–, amb aquests resultats, la formació morada ha aconseguit implantar-se al conjunt dels territoris de l'Estat. I ahir, si més no, ho va fer amb força tant al País Basc com a Galícia, si bé en aquest darrer territori la marca Podem ha quedat molt diluïda dins d'En Marea. Albert Rivera, per contra, ha vist com la tendència a la baixa que va començar amb les eleccions del 26-J es manté. No ha aconseguit tenir representació
en cap dels dos parlaments. I,
en el cas del País Basc, ni tan sols ha estat capaç d'heretar els vots que va obtenir UPyD. Sens dubte, haver perdut pistonada d'una manera tan ràpida neguiteja força Ciutadans, que tem acabar convertint-se en un dels grans damnificats en uns nous comicis espanyols.