Política

CECILIO RODRÍGUEZ

ALCALDE DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT (PSC)

“El Bages ha estat anys abandonat”

Assegura que la clau per a les millores a la C-55 ha estat “la unitat de tots els alcaldes”

Reivindica un institut escola i una llar residència d'avis sense oblidar que “cal continuar aplicant polítiques socials”

Un home d'entitats.
Explica que el seu pare mai el va forçar a entrar a la política i que el seu accés va ser “un camí lògic”: “Vaig estar al futbol i a la ràdio i vaig ser un dels fundadors del grup de joventut del poble. I arriba un moment que comences a militar, et proposen d'anar en una llista i veus que és el pas lògic per continuar fent coses.”

Ceci­lio Rodríguez és tot just el ter­cer alcalde que ha tin­gut des dels pri­mers comi­cis democràtics el Pont de Vilo­mara i Roca­fort, i és fill del
pri­mer bat­lle que aquest muni­cipi del Bages sud va tenir després del fran­quisme. El Pont és terra soci­a­lista. El PSC hi governa des d'aquell 1979, i pràcti­ca­ment sem­pre amb majo­ries abso­lu­tes.

No tenen rival?
El vot local és el que compta més i la demos­tració és que en altres elec­ci­ons ha gua­nyat un altre par­tit i poste­ri­or­ment al Pont ha tor­nat a gua­nyar el PSC. En les autonòmiques del 2010 va gua­nyar CiU i el 2011, la pri­mera vegada que era el can­di­dat, vam pas­sar de sis a vuit regi­dors.
El seu pare va ser el pri­mer alcalde democràtic. Ha vis­cut la política a casa des de ben petit?
Sí, però segu­ra­ment m'hi vaig posar perquè jus­ta­ment el meu pare no em va dir mai ni que m'hi posés ni que havia de votar un par­tit. Quan vius a casa veus una manera de pen­sar i de fer, però mai m'hi va forçar. De fet, quan em vaig fer mili­tant no ho va ni saber.
Com ha de ser el man­dat?
De con­tinuïtat. Hi ha mol­tes famílies que estan superant les difi­cul­tats gràcies als ajun­ta­ments, siguin del color que siguin, però hem de con­ti­nuar amb les polítiques soci­als perquè no està tot fet. Al Pont vam mul­ti­pli­car per sis la par­tida de ser­veis soci­als i vam posar un tècnic d'inserció labo­ral a jor­nada com­pleta. A l'inici del man­dat teníem un 19% d'atur i ara estem al 14%. Són 71 per­so­nes menys.
Què li cal al Pont?
L'ins­ti­tut escola. És una rei­vin­di­cació. Ara els alum­nes van a Sant Vicenç de Cas­te­llet a fer l'ESO. Ens toca per nom­bre de nens i perquè l'ins­ti­tut de Sant Vicenç s'està que­dant petit. I li ani­ria bé perquè podrien alli­be­rar aules per fer més cicles for­ma­tius, que són molt neces­sa­ris per a una part impor­tant de la població que està a l'atur. També la llar residència. És difícil que la Gene­ra­li­tat con­certi pla­ces, però aquí no hem començat la casa per la teu­lada. Tenim un cen­tre de dia de trenta pla­ces que fun­ci­ona i que neces­sita un com­ple­ment que són uns llits resi­den­ci­als. El pro­jecte pre­veu reha­bi­li­tar una zona a tocar del cen­tre, que opti­mit­za­ria el ser­vei amb 16 llits, dels quals espe­rem que alguns es puguin con­cer­tar. No és una obra faraònica.
Qui­nes rei­vin­di­ca­ci­ons té el Pont res­pecte a la C-55 i la C-16?
Sem­pre he man­tin­gut que no es poden fer acci­ons indi­vi­du­als per
a la C-16 i la C-55, perquè van paral·leles però no tenen con­nexió entre si, amb la qual cosa encara que posis l'auto­pista gratuïta, si no fas les con­ne­xi­ons necessàries hi ha gent que con­ti­nuarà aga­fant la C-55. Recla­mem el des­do­bla­ment de la C-55 com a mínim fins a Cas­tell­bell, però també el ramal de con­nexió nord amb la C-16, que trau­ria molt trànsit de la C-55 de la gent que per exem­ple baixa de Berga i vol acce­dir a les àrees del Bufal­vent de Man­resa o al revés.
Com veu les dar­re­res actu­a­ci­ons que s'han fet a la C-55?
Les obres han ser­vit perquè no hi hagi morts i aquí tots hi estàvem d'acord, però això no ens pot fer obli­dar que hi va haver un dia que la comarca es va col·lap­sar. I no tinc clar que no torni a pas­sar. Amb tot, crec que la clau ha estat la uni­tat que hem demos­trat els
alcal­des, perquè abans no hi havia veu pròpia. I quan ens hem ajun­tat s'han mogut. Dar­re­ra­ment s'han fet mol­tes actu­a­ci­ons, però cal recor­dar que durant molts anys i amb governs de tots els colors polítics aquesta comarca ha estat aban­do­nada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia