‘Pardon'

Gairebé vuit-cents anys més tard dels fets, un gran acte de contrició es va celebrar aquest diumenge a l'església de Montsegur (Occitània) d'acord amb les directrius del papa Francesc de viure l'any 2016 sota el signe de la misericòrdia i el reconeixement de les faltes de l'Església. En nom seu, monsenyor Jean-Marc Eychenne, bisbe de Pàmias (Pamiers), i una nodrida representació d'eclesiàstics amb responsabilitats a la regió de l'Arièja es van prostrar de genolls davant l'altar i van demanar perdó per la matança i crema que l'any 1244 van sofrir els càtars resistents de Montsegur. Instigades pel mateix papa Innocenci III i capitanejades per Simó de Montfort, les tropes del rei franc van culminar aquell any la croada albigesa contra un dels corrents de l'Església cristiana que més havia importunat l'Església oficial i que s'havia fet fort en terres occitanes. La repressió contra els càtars ha estat la més cruenta que mai ha provocat un conflicte alhora polític i espiritual. Vuit segles després, monsenyor Eychenne llegia el parlament dels catòlics de l'Arièja sobre el drama càtar al prop d'un miler de ciutadans reunits a la nau i els afores de l'església de Montsegur: “No podem deixar de reconèixer les infidelitats fetes a l'Evangeli que van cometre alguns dels nostres germans durant el segon mil·lenni i demanem perdó per les divisions i violències que hi va haver entre els cristians”. Totes les intervencions eclesiàstiques van ser en francès. La cantant lírica Muriel Batbie, el duet Terramaire i el poeta Serge Pey van ser els únics oficiants de l'acte religiós i civil que es van mantenir fidels a la llengua occitana, amb la recitació d'un sentit Parenostre, unes cançons populars i un poema evocador dels fets medievals. Segons Fabien Ginoux, membre de l'associació cultural Convergència Occitana, “feia anys que l'entitat estava treballant amb les autoritats eclesiàstiques per concretar una petició pública de perdó, però no va ser fins a l'arribada al pontificat del papa Francesc que s'ha pogut fer realitat”. Després de l'acte de petició de perdó, tots els assistents van iniciar una marxa a peu fins al Pla dels Cremats, al peu del castell, on es va fer un minut de silenci en record de les víctimes càtares i es va entonar l'himne d'Occitània Se canto. Des de primera hora del matí, la vila de Montsegur estava fortament controlada per dotzenes de gendarmes i d'agents antiterroristes. Tots els ciutadans que hi entraven eren minuciosament registrats en previsió d'atemptats de caràcter islamista. Una delegació del Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) es va desplaçar a Montsegur en representació dels occitanistes catalans.