política
llengua
El canvi a Aragó obre una nova etapa per al català a la Franja
Una desena de municipis de la Franja ja s'han declarat catalanoparlants per tal que siguin incorporats al mapa de llengües d'Aragó
El nou govern recupera amb normalitat els termes ‘català' i ‘aragonès'
El conflicte entre els governs d'Aragó i Catalunya per les peces d'art i els murals de Sixena, i en general per l'art de la Franja, no altera el camí iniciat per les institucions aragoneses cap al reconeixement del català a les comarques de la Franja. Nou municipis han declarat el català llengua d'ús predominant a les seves localitats –l'últim dels quals va ser Mequinensa (Baix Cinca)– i ja es treballa en l'elaboració d'un mapa lingüístic oficial que aprovarà el govern d'Aragó.
Així, són les majories polítiques de cada municipi, i no pas la comunitat científica, les que establiran quines llengües es parlen i en quines localitats. Això ho va establir la polèmica llei de llengües, aprovada per l'anterior govern aragonès, del PP i el PAR. En aquella llei, s'evitaven els termes català i aragonès, i se substituïen pels circumloquis “llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental” (les sigles Lapao van fer fortuna al seu dia entre els crítics d'aquest intent de tapar la denominació del català) i “llengua aragonesa pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca”, i es deixava a les mans de cada municipi establir el nom de llengua, incloent-hi les denominacions localistes com ara fragatí.
Canvi en la llei
El nou govern d'esquerres aragonès, que va sorgir dels comicis autonòmics del 2015 amb un acord entre el PSOE, la Chunta Aragonesista, Podem i IU, ha anunciat que derogarà la llei de llengües vigent (com al seu torn havien fet el PP i el PAR amb l'anterior), ja que és partidari del reconeixement de les llengües amb el seu nom científic, català i aragonès. La futura llei, ara en preparació, incorporarà aquesta modificació. A més, el govern ja ha començat a fer servir la denominació científica amb normalitat en els seus textos legals. En la llei de mesures fiscals i administratives aprovada pel govern aragonès el gener del 2016, es fa explícita la denominació del català i l'aragonès.
El Lapao, constitucional
Curiosament, aquest reconeixement legal del nom de la llengua ha estat esgrimit pel Tribunal Constitucional com un motiu per no derogar la llei de llengües del PP i el PAR. Els grups d'esquerres i els catalanistes del Congrés hi havien presentat un recurs durant la legislatura passada, i el Tribunal Constitucional sosté en la seva sentència que la reclamació contra la llei “perd el seu objecte” en fer-se vàlides les denominacions català i aragonès en aquell text legal. Per tant, la llei del Lapao, tal com es va conèixer, continua vigent.
D'aquesta manera, els consistoris continuen col·laborant per redactar el mapa de llengües que preveia la llei de llengües i, tot i que no hi ha una data fixada per tenir-lo enllestit, ja han començat a determinar a través del ple quina és la llengua d'ús predominant al seu municipi per tal d'enviar aquest acord al govern aragonès perquè l'aprovi.
La desena d'ajuntaments de la Franja que ja han fet aquest pas i que declaren que la seva llengua és el català són governats pels grups d'esquerres. L'alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia (PSOE), que el 2013 va liderar un manifest d'una trentena d'alcaldes i regidors de la Franja en defensa del català, va explicar, en declaracions recollides per l'agència ACN: “Només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català.”
No hi ha un límit de temps perquè els ajuntaments facin aquest tràmit. De moment, a banda de Mequinensa, ja s'han declarat catalanoparlants els municipis de Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolba, Bonansa, Areny de Noguera i Sopeira.
Sense resoldre's, encara
La qüestió del reconeixement del català a Aragó ja fa anys que està damunt la taula, però continua sense resoldre's. El 1984, alguns ajuntaments de la Franja van fer un manifest perquè es normalitzés a l'escola i en la vida pública. De moment, han aconseguit que el català sigui una assignatura optativa a primària i secundària.
L'any 2001 es va redactar un primer avantprojecte de la llei de llengües, per part del PSOE, però va quedar en un calaix per la reacció que va suscitar. Es preveia una situació de cooficialitat, i també reconeixia una àrea catalanoparlant de 112 municipis. En la reforma de l'Estatut del 2006, el PP, el PSOE i el PAR van evitar que el català i l'aragonès fossin reconegudes com a llengües cooficials com demanaven la Chunta i IU.