Sèsam

El programa infantil Sesame Street ha fet quaranta anys amb la seva colla de marionetes excepcionals com Epi i Blas, el monstre de les galetes (que ara menja fruita i verdura) o la granota Gustau, que en la meva època era «el reportero más dicharachero». Desconec si encara fan aquells esquetxos tan instructius que repetien reiteradament el contrast entre davant i darrere o amunt i avall. D'una manera extremadament senzilla i didàctica, aquest espai ha anat ensenyat als infants els rudiments més bàsics d'anar pel món. És una llàstima que no aprofundís més en altres matèries i no ensenyés les diferències, per exemple, entre legal o il·legal. Potser ens hauríem estalviat casos com el Pretòria, tot i que, quan jo era petit, de Sesame Street se'n deia Ábrete Sésamo, i no m'estranyaria, per tant, que algú es confongués amb la cova dels quaranta lladres. Ves que tot plegat no sigui culpa d'aquest costum tan ibèric de fotre-li pel tros amb les traduccions.