PSC analògic o digital?

Que el món està canviant és una obvietat. Fa dècades que es diu, però és que ara ho fa a una velocitat vertiginosa, gairebé descontrolada. Potser accelerat per una crisi que ha esquerdat les estructures socials, morals i ètiques clàssiques i per una evolució tecnològica que ha esmicolat models de negoci tradicionals per imposar-ne d'altres que alhora es veuen obligats a reinventar-se dia a dia, tot plegat ha augmentat la inseguretat dels individus, que han perdut punts de referència. Ja no hi ha feines “per sempre”, ni títols universitaris que garanteixin trobar feina, i encara menys que sigui dignament pagada. Tot aquest remenament social i econòmic ha tingut també repercussió en el món polític i l'ha trasbalsat. El tradicionalisme polític continua apostant pel postureig (en el sentit impostor de la pràctica) per mantenir el prestigi i l'statu quo. El problema és que ja ningú se'ls creu. I no és perquè ens hàgim tornat tots de cop més savis i clarividents –no ens enganyem– sinó perquè, potser a garrotades, ens hem tornat més descreguts (tan críticament com acrítica). I és per això que s'alcen veus que volen reinventar la política. Alguns, trencant amb el passat de manera radical. D'altres, insistents, donant una nova música a velles tonades –ja sigui per renovar realment els projectes o simplement per fer un canvi cosmètic a fi que en el fons tot segueixi igual.

Al PSC de comarques gironines es presenten dos aspirants a convertir-se en els nous líders de la federació. Candidats embolcallats en l'aura de la vella guàrdia, una, i la nova, l'altre, entre els quals hauran de triar els militants. Per la posada en escena, és com si els militants hagin de triar si volen mantenir un PSC analògic o provar-ne un de digital, i a veure què passa.

Marc Lamuà, diputat al Congrés des de fa un any i secretari d'organització a comarques gironines des d'en fa dos, es propugna com un candidat que aportarà joventut al PSC, i assegura que vol recuperar l'esperit “profundament catalanista” del partit. L'altra, l'encapçalada per Consol Cantenys, alcaldessa de Vilafant des del 2009 entre d'altres càrrecs (el més antic com a regidora a Vilafant des del 2003), va presentar la seva candidatura acompanyada de quatre militants històrics del partit amb un llarg historial de càrrecs orgànics i institucionals a les seves espatlles: Francesc Francisco-Busquets (subdelegat del govern de l'Estat a Girona durant vuit anys, fins al 2012, i regidor a la ciutat els anys 80 i 90 del segle passat), Albert Bramon (regidor a Olot els anys 80 i 90 del segle passat i a inicis de l'actual), Pere Moradell (alcalde de Torroella de Fluvià des de fa 37 anys) i Miquel Palomeras (alcalde de Sales de Llierca des fa 17 anys).

Segons van explicar han decidit presentar amb Cantenys una alternativa al lideratge. Ho fan perquè dubten que Lamuà pugui satisfer les necessitats que, des del seu punt de vista, el partit té actualment a Girona, si ha de compaginar-ho amb la tasca de diputat a Madrid. Els de Cantenys, no accepten comparació pel que fa a la manifestada voluntat de Lamuà de recuperar les essències catalanistes. “Al PSC tots som catalanistes” van dir en la presentació, verbalitzant, a més, un cert enuig quan es va mencionar que Lamuà ho marcava com un objectiu. Però no van entrar a discutir l'argument generacional ja que, és evident, els que impulsen la candidatura de Cantenys no són precisament de la darrera fornada del socialisme. La candidatura vol ser una mena de contrapès a Lamuà (van admetre que havien pres la decisió en conèixer que el diputat es presentava). Qui sap si realment volen guanyar les primàries (ells diran que sí, és clar) i aplicar un programa propi, o ja d'entrada aspiren que les dues opcions, guanyi qui guanyi, acabin configurant una executiva conjunta on la prudent experiència compensi la intrèpida tendència a l'experimentació dels menys experimentats –els de Cantenys, van admetre que veien amb bons ulls una fusió postprimàries de les dues candidatures–. La idea sembla, doncs, enfrontar-se en primàries per unir-se més i millor després. Diuen que per fer més forta la federació. Hauran de vigilar, però, que el projecte sigui realment comú (més enllà de les paraules) i no una contraposició de poders, de lluita pel control de la federació entre la vella guàrdia i les noves fornades. Al PSOE han escenificat aquesta batalla no fa gaire, i n'han sortit molt malferits.