Política

judicialització del procés

El TSJC accepta incorporar a la causa contra Forcadell notícies sobre la comissió del procés constituent

La magistrada instructora admet la petició de la Fiscalia després de denegar-la en un primer moment

La magis­trada del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) que ins­tru­eix la causa con­tra la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, ha accep­tat la petició de la Fis­ca­lia de sol·lici­tar a dos dia­ris de Bar­ce­lona diver­ses notícies sobre les con­clu­si­ons de la comissió del procés cons­ti­tu­ent de finals de juliol pas­sat.

Tot i que ini­ci­al­ment havia dene­gat la petició per con­si­de­rar “inne­ces­sari” incor­po­rar els tex­tos periodístics, ara sí que ho estima per­ti­nent, després d'un recurs del minis­teri públic –al qual s'ha opo­sat la defensa– “per tal d'obte­nir una major con­creció res­pecte dels rumors rela­tius” a la pos­si­bi­li­tat d'intro­duir en l'ordre del dia del ple del 26 de juliol la votació de les polèmiques con­clu­si­ons.

Amb la incor­po­ració d'aques­tes infor­ma­ci­ons periodísti­ques, la Fis­ca­lia volia demos­trar que la votació de les polèmiques con­clu­si­ons era “pre­vi­si­ble”. Així, s'incor­po­ra­ran a la causa una pàgina del diari El Periódico del 21 de juliol i una altra del 26 del mateix mes on el titu­lar deia Junts pel Sí y CUP desoyen el aviso del Cons­ti­tu­ci­o­nal, i dues pàgines més de La Van­guar­dia dels dies 23 i 26 de juliol.

Fa uns dies la magis­trada Maria Eugènia Ale­gret ja va dema­nar a la secre­ta­ria gene­ral del Par­la­ment que en el ter­mini de dos dies li fes arri­bar les al·lega­ci­ons dels lle­trats de la cam­bra cata­lana en res­posta a la petició d'empara que el PSC va pre­sen­tar en relació a les tres ponències con­jun­tes per desen­vo­lu­par les ano­me­na­des lleis de des­con­nexió: la llei de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, la llei cata­lana de pro­tecció social i la llei d'admi­nis­tració tri­butària. D'aquesta manera, el TSJC accep­tava la petició de la defensa de For­ca­dell.

En la mateixa pro­vidència amb data de 29 de desem­bre, Maria Eugènia Ale­gret també accep­tava la petició de la fis­ca­lia de dema­nar al Par­la­ment que remetés en el ter­mini de dos dies l'informe i l'acta de la Mesa res­pecte a la moció pre­sen­tada per la CUP amb l'objec­tiu de rati­fi­car la vigència de la decla­ració del 9 de novem­bre, quan aquesta ja estava sus­pesa. La Mesa va adme­tre a tràmit la moció però amb la con­dició que el con­tin­gut fos modi­fi­cat durant la tra­mi­tació par­la­men­ta­ria.

La magis­trada que ins­tru­eix el cas For­ca­dell també va accep­tar la petició de la Fis­ca­lia de dema­nar al Par­la­ment infor­mes i actes de la Mesa d'ante­ce­dents en què no es va accep­tar el debat sobre un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. Con­cre­ta­ment, fa referència al cas del juliol del 2010, quan es va rebut­jar una ini­ci­a­tiva popu­lar regis­trada pels dipu­tats de Soli­da­ri­tat sobre la cele­bració d'un referèndum i un altre cas, del juny del 2009, en el qual la Mesa va rebut­jar una ini­ci­a­tiva popu­lar pre­sen­tada per un grup de ciu­ta­dans que també dema­nava la cele­bració d'un referèndum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.