municipal
pressupost participatiu
Triar està de moda
Cada vegada més consistoris a la demarcació deixen en mans dels ciutadans la possibilitat d'escollir el destí d'una part de les inversions municipals
Creix el nombre d'ajuntaments que es plantegen oferir als ciutadans la possibilitat de decidir on volen que es destini una part de les inversions municipals, i el 2017 serà l'any amb més processos participatius relatius als pressupostos des de l'inici de la democràcia. Tots els processos participatius acaben amb una votació/consulta o enquesta que serveix per triar entre diverses opcions. Ara bé, anteriorment a la tria, s'engeguen processos de reflexió ciutadana, que poden variar segons el cas. “Hi ha un model que es desmarca del procés deliberatiu i un altre que l'incorpora”, fa notar el consultor sociopolític Daniel Tarragó.
El sociòleg admet que hi ha ajuntaments que s'han apuntat als processos participatius per moda i considera que, quan es fan “sense un lideratge polític fort”, acaben fracassant. Com a expert en processos participatius, Tarragó està convençut que s'està vivint un moment àlgid a l'hora d'aplicar aquesta eina als pressupostos fins a l'extrem que considera que s'ha convertit en “l'instrument estrella de la democràcia deliberativa”.
Els equips de govern encara no saben com han de posar en pràctica aquests mecanismes participatius, i a ell l'experiència li diu que no hi ha models bons que funcionin a tot arreu. “Cada població –assegura– té una sensibilitat diferent en aquest sentit i, per tant, té una manera diferent de reaccionar a les propostes.” Per ell, “el mimetisme irreflexiu ens porta moltes vegades a fer processos que no s'adapten a les necessitats contextuals i això fa que de vegades fracassin”.
La capital, Girona, es va abocar als pressupostos participatius l'any 2013, i aquest 2017 ja hi dedicarà dos milions d'euros. A través dels consells de barri, s'executen els mecanismes de tria i votació, amb la participació intermèdia de les associacions, que escullen el destí dels diners. La darrera garbellada d'idees abans de la votació final està en mans dels tècnics. Es plantegen quatre projectes i cada barri els vota. Als trenta barris de la ciutat, s'hi dediquen entre 30.000 i 80.000 euros. L'any passat hi van participar fins a 4.989 ciutadans, un 6,49% del cens, que és de 76.877.
Figueres sembla que va pel camí d'adherir-se a l'experiència dels pressupostos participatius, però el procés és lent, perquè abans s'han de constituir els consells de barri, que han de ser els vehicles per articular el procés i els fòrums per estimular el debat. En el pressupost del 2017 –en procés de negociació–, hi podria haver una partida d'un milió d'euros per facilitar que els ciutadans decideixin el destí d'una part de les inversions municipals.
El primer pressupost participatiu de Lloret es va articular l'any passat. Els ciutadans hi van aportar 200 propostes i es van repartir 500.000 euros entre tretze zones. Hi van votar 644 veïns, un 2% del cens. A Blanes no són menys, i al setembre es van recollir 700 propostes veïnals. Es repartiran entre els sis districtes, amb una inversió de 50.000 euros per zona.
L'Escala és un dels pobles que hi han apostat fort i fins i tot s'hi ha implicat el síndic de greuges local. El 2017 hi destinaran uns 400.000 euros (10% del pressupost). En la primera recollida d'idees, els veïns hi han aportat 190 propostes, registre que es considera un gran èxit.
A Roses també debuten aquest any. Hi dedicaran 150.000 euros i han iniciat el procés aquesta mateixa setmana. La tria d'opcions es pot fer, com en molts altres llocs, presencialment o a través del web.
Viladamat i Celrà, municipis governats per la CUP, van ser dels pioners. A la població empordanesa, hi han destinat 70.000 euros, un 16% del total dels comptes (80% de les inversions). Al Pla de l'Estany, van ser pioners a Cornellà del Terri. I a Mieres l'any passat van fer una consulta sobre el destí de 23.540 euros (100% de les inversions).
A Banyoles i a Camprodon han engegat processos participatius per bastir els pressupostos de Joventut. Ja són molts els municipis gironins que consulten els veïns per determinar el destí de les inversions. Entre d'altres, Cassà, Llagostera, la Bisbal d'Empordà, Vilobí d'Onyar i Begur. També n'hi ha molts que ho estan estudiant. Tot plegat està en procés d'assaig-error.