Operació Pika
El cas 3% ressuscita
La Guàrdia Civil, per odre d'anticorrupció, deté divuit persones, acusades de desviar comissions a Convergència
El jutge del Vendrell només autoritza escorcolls, com ara al Port de Barcelona i a una empresa de Girona
La fiscalia anticorrupció, des de Madrid, va tornar a sacsejar l'extinta Convergència i una part de l'empresariat català, acusat de pagar comissions del 3% al partit a canvi d'obra pública de la Generalitat, i ara, com a novetat, des de l'Ajuntament de Barcelona, la Fira de Barcelona i l'Autoritat Portuària de Barcelona. Agents de la Guàrdia Civil, a les ordres del fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, van dur a terme divuit detencions, en el marc d'una peça secreta, sobre finançament il·legal de CDC, que manté oberta el titular del jutjat d'instrucció 1 del Vendrell des de l'estiu del 2015, i adormida des de llavors. El president del Port, Sixte Cambra, i el de la Fira, Constantí Serrallonga, estaven entre els detinguts policialment.
Després de dotze hores detingut i d'escorcolls a la seu del Port, Cambra va denunciar que les diligències d'ahir “formen part d'una operació programada amb una clara intencionalitat política”, perquè, segons va assegurar, les seves contractacions són “impecables”.
El jutge del Vendrell José Bosch Mitjavila, que va obrir la causa el 2013 per presumptes comissions de l'empresa Teyco a l'alcalde de Torredembarra, va aclarir, des del gabinet de premsa del TSJC, que “no havia acordat cap detenció” i, com que la causa continua secreta, només va confirmar els escorcolls en dotze poblacions: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l'Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Majadahonda.
No obstant això, la Guàrdia Civil es va endur almenys sis detinguts a la comandància de Tarragona perquè avui o demà passin a disposició judicial. La majoria ja van ser detinguts en la primera operació del 2015: Andreu Viloca, extresorer de CDC; Xavier Tauler, exconseller delegat de Copisa; Josep Maria Bassols (marit de la magistrada del TSJC Núria Bassols), directiu d'Oproler, i Josep Antoni Rosell, exdirector d'Infraestructures.cat. Els altres tres nous detinguts que dormiran en dependències policials són l'empresari del berguedà Fèlix Pasquina; Francesc Sánchez, excoordinador de règim intern de CDC, i l'ex-tinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives (CDC). Rafael Entrena, advocat de Vives, va declarar a TV3 que informàtics del cos armat recollien dades dels ordinadors de casa del polític, i va afirmar que “fa molts anys que no creu en les casualitats” amb relació a aquesta operació, a les portes del judici del 9-N, dilluns vinent, en què ell defensa l'exvicepresidenta Joana Ortega.
Els agents també van escorcollar el domicili d'Àngel Sánchez, director general de Bimsa (Barcelona d'Infraestructures Municipals SA), i el del seu director d'infraestructures, Ernest Santolaria. I és que, en aquesta tercera actuació del cas 3%, anomenada Pika, com a novetat, s'esquitxa el govern municipal del convergent Xavier Trias, dels anys 2011 al 2015. Segons fonts policials i confirmades per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'investiguen almenys cinc obres.
La més important és la primera fase del túnel de les Glòries, concedida el febrer del 2015 per 50 milions d'euros a l'UTE formada per les empreses Copisa i Comsa. Les altres quatre obres són: la reforma del Paral·lel, concedida a Copisa per set milions d'euros; una part del passeig de la carretera de les Aigües; el carrer Lucà, concedida a l'empresa gironina Rubau Tarrés, i el carril bici del tram de Bac de Roda, també a Rubau Tarrés
Pel que fa a les obres portuàries, el Port de Barcelona va detallar que la Guàrdia Civil els va requerir informació de dues obres: la millora del dic de l'est, fase 4, i nous accessos a l'ampliació sud, fase 1B. Hi precisen que en totes dues, com que superaven els tres milions d'euros d'adjudicació, les licitacions van ser objecte de publicitat, comunitària i estatal. És més, es detalla que les ofertes van ser analitzades per un grup tècnic, format per dos membres del Port de Barcelona i dos més designats per Ports de l'Estat, i que el president del Port mai no forma part de les meses de contractació i adjudicació.
Per les obres a Barcelona, l'operació policial va arribar a les comarques gironines, on la Guàrdia Civil va escorcollar les dues seus que la constructora Rubau Tarrés té a la demarcació. D'aquest primer escorcoll, la Guàrdia Civil es va endur detingut el director general de la constructora, Ramon Anglada. Posteriorment, Anglada, que va ser assistit per l'advocat Jordi Corominas i Carles Monguilod, va ser conduït fins a la Tallada d'Empordà, on Rubau Tarrés té unes altres oficines i el domicili social. Allà va continuar l'escorcoll. Es dona la circumstància que el febrer passat l'Audiència de Barcelona va condemnar el president de la constructora, Josep Rubau, per un delicte de suborn amb la pública Gisa.
La fiscalia anticorrupció afirma que, si es confirmen les sospites, els investigats podrien ser acusats de set delictes: organització criminal, suborn, tràfic d'influències, prevaricació, finançament il·legal de partits, blanqueig de capitals i malversació de fons públics.
El fiscal Bermejo assenyala Andreu Viloca, llavors tresorer de CDC i de la Fundació CatDem alhora, com el cervell de la desviació al partit dels presumptes suborns que els alcaldes convergents rebien com a donacions a la fundació per part de diverses empreses per obtenir obra pública. La fiscalia cita en aquestes pràctiques els ajuntaments de Figueres, Sant Celoni, Sant Cugat i Lloret de Mar. Hi afegeix que la Guàrdia Civil detalla “aquesta mecànica de distracció de diners públics” en un informe del gener del 2017 després d'analitzar tot el recopilat en dos escorcolls a la seu de CDC a Barcelona, el juliol i l'octubre del 2015.
La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va manifestar que no permetran que “embrutin” el nou partit “amb insinuacions”.
LES XIFRES
Expedient informatiu a Barcelona
ivan vilaL'Ajuntament de Barcelona obrirà un expedient informatiu referent a les cinc obres de Bimsa sota sospita, segons va dir ahir l'alcaldessa, Ada Colau, que va oferir “màxima col·laboració” als investigadors, als quals remetrà els resultats d'aquesta investigació interna. Colau va anunciar també que suspendrà cautelarment les funcions executives de tots els càrrecs públics que siguin investigats, inclosos el director general i el director d'infraestructures de Bimsa, els domicilis dels quals van ser escorcollats. L'alcaldessa també demanarà un consell d'administració extraordinari a l'Autoritat Portuària, en què l'Ajuntament demanarà informació sobre les obres sota sospita al Port, i farà el mateix en el pròxim consell ordinari ja previst a Fira Barcelona.
Colau no va descartar ni una comissió d'investigació sobre l'afer com va plantejar el PP ni personar-se en la causa com a part perjudicada com reclama la CUP, però va apel·lar a la prudència. “Encara no tenim informació, hi ha secret de sumari”, va insistir. Ahir mateix, C's va retreure a Colau haver rebutjat la comissió d'investigació sobre l'activitat de Barcelona Regional, que el mandat passat també depenia de Vives.
Xavier Trias va defensar la netedat de la feina en la seva etapa a l'alcaldia, va dir que Vives és víctima d'“una persecució” i va vincular l'operació policial a una presumpta maniobra política. “Ens passa contínuament. Li ha passat a Artur Mas amb unes eleccions a Catalunya, li ha passat a Trias amb unes eleccions municipals i ens passa ara que dilluns un conjunt de persones han d'anar a declarar”, va etzibar.
“La investigació contra Trias venia del Ministeri de l'Interior, i aquesta és una investigació judicial. S'ha de respectar la independència judicial”, va replicar Colau. Tampoc ERC, sòcia dels convergents a la Generalitat, va abonar la teoria de la conspiració. “No contraposarem el procés d'independència amb la lluita per la netedat política, perquè van lligades”, va dir el líder republicà al consistori, Alfred Bosch.
