Albiol acusa el govern de fer una “llista de Schindler” de funcionaris que facin festa o no el 6-F
El líder del PP de Catalunya anima els treballadors públics a presentar una denúncia per coacció per poder anar més enllà de la crítica política
El govern critica el popular per banalitzar l'Holocaust
El líder del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, ha acusat el govern de fer una “llista d'Schindler” per saber quins treballadors públics assistiran demà i quins no a la manifestació en suport de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
El popular ha reaccionat així a la crida de les entitats sobiranistes a acudir a la mobilització ciutadana en protesta pel judici del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i al fet que la consellera Meritxell Borràs digués al Parlament que veu “bé” i “necessari” que els funcionaris que ho desitgin agafin un dia de festa per donar suport a Mas.
En declaracions a l'agència Efe, Albiol ho ha titllat de “barbaritat” i ha opinat que “Catalunya està instal·lada en el despropòsit i el disbarat”. “Qualsevol nou disbarat supera el del dia anterior”, ha afirmat.
Segons ell, el govern està “pressionant i fent mobbing [assetjament laboral]” als funcionaris perquè vagin a aplaudir Mas”. Ha denunciat que això és una “coacció” a funcionaris “pròpia d'estats totalitaris o règims no democràtics” i que és “inadmissible”.
En aquest sentit, ha apuntat que “seria molt desitjable” que si algun treballador públic “té el coratge de presentar una denúncia per coacció, al PP ens serviria com element per portar a terme accions que, d'una altra manera, no poden quedar més enllà de la crítica política”.
Per Albiol, la Generalitat és elaborar una llista de funcionaris “bons i dolents”, entre aquells que demanin el dia lliure per acudir a la manifestació, i es mostrin així “dòcils i favorables al procés independentista”, i els que no ho facin i vagin a treballar demà.
“No tenim cap tipus de dubte de que una de les voluntats del govern és fer una llista, com la Llista de Schindler, entre els que són bons i dolents, els que s'han de salvar i els que han de ser castigats per la seva traïció a la causa”, ha afirmat.
El dirigent del PP ha explicat que la situació a Catalunya li “recorda a aquesta pel·lícula”, on “se salvaven uns i altres quedaven condemnats”. “Sembla que a Catalunya s'està actuant de la mateixa manera amb els funcionaris. Els bons són els que van a aplaudir Mas i la resta són dolents. És impropi d'una democràcia”.
Albiol, però, ha obviat que l'argument de la pel·lícula que ha posat com a exemple és sobre els esforços d'un empresari alemany proper al partit nazi amb l'objectiu de salvar la vida del màxim possible de jueus durant la II Guerra Mundial, condemnats d'antuvi pel règim de Hitler, i no pas una llista negra de “traïdors”.
El popular ha conclòs que “el més lamentable de tot és que sembla que hi ha una part de població que ho veu normal, quan del que estem parlant és d'un greu dèficit democràtic”.
Reacció del govern
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha lamentat en un missatge a les xarxes socials que “el crim més monstruós de la humanitat” sigui “banalitzat un altre cop”, en referència a l'al·lusió d'Albiol a la “Llista d'Schindler”. “És un insult a les víctimes fet per qui hauria de tenir més memòria i seny”, ha reblat.
El crim més monstruós de la humanitat banalitzat un altre cop. És un insult a les víctimes fet per qui hauria de tenir més memòria i seny. https://t.co/t7usZaT1z6
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) February 4, 2017
En la mateixa línia, la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu, Neus Munté, ha qualificat “d'inadmissibl e” l'exemple utilitzat per Garcia Albiol. “Una vegada més, i en van moltes, el PP i els seus representants responen així, amb referències explícites al feixisme”, ha constatat.
Una vegada més, i en van moltes, el PP i els seus representants responen així, amb referències explícites al feixisme. Inadmissible! https://t.co/RzLcm7h5uT
— Neus Munté 🎗 (@neusmunte) February 4, 2017
Recuperar competències
EFEXavier García Albiol ha advertit la Generalitat que si tira endavant el seu full de ruta cap a un referèndum fora de la llei o es demostra que ha aconseguit dades fiscals il·legalment, l'Estat “no tindrà problema” a prendre mesures “contundents”, com podria ser recuperar competències a Catalunya.
En una entrevista amb l'agència Efe, el líder popular ha retret al president català, Carles Puigdemont (PDeCAT), i el seu vicepresident Oriol Junqueras (ERC), el seu “engany” a la societat catalana perquè, segons ell, “saben perfectament” que “a Catalunya ningú celebrarà un referèndum legal per separar-la de la resta d'Espanya”.
El dirigent ha assenyalat que “per més formalitat que li vulguin donar i escenificació”, si finalment s'acaba celebrant una consulta simbòlica “amb urnes de cartró” com el 9-N, amb votacions “en les seus de l'ANC, Òmnium, CDC o ERC, com si un grup d'amics voten sobre alguna cosa”, aquest referèndum no tindrà cap efecte. “L'endemà Catalunya seguirà sent part d'Espanya”, ha etzibat.
Albiol ha avisat que si, en canvi, el govern “traspassa la línia” de la legalitat convocant un referèndum sobre la independència o bé es demostra que, com va assegurar el jutge Santiago Vidal, la Generalitat disposa il·legalment de dades fiscals dels catalans, aleshores “hi haurà d'haver una resposta per part de l'Estat de Dret”, ha avisat.
“Si es descobreix que s'han robat les dades fiscals per part de la Generalitat, és evident que en algun moment el govern [espanyol] haurà de prendre alguna decisió més contundent que la que veiem en aquests moments”, ha suggerit.
Ha desitjat en que “aquesta decisió no arribi” i que el govern català “pari en algun moment aquest nivell de bogeria”.
En qualsevol cas, ha volgut deixar clar que “si es confirmés la política del disbarat, com robar dades personals dels catalans”, l'executiu estatal “no tindria cap tipus de problema” en utilitzar “mesures més contundents o de permetre una actuació immediata en algun aspecte”.
En aquest sentit, ha apuntat que “en algun moment es pot arribar a plantejar” la possibilitat de “recuperar alguna competència” per “mantenir l'ordre institucional i garantir la defensa del dret a la intimitat dels catalans”.
