FRANCESC BELVER
PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL BARCELONÈS
“Podem no ser eficaços, però som molt eficients”
La minoria del govern del Consell Comarcal del Barcelonès no obstaculitza el dia a dia d'un ens més gestor que polític
El president defensa l'eficiència d'un organisme que treballa en un entorn amb ajuntaments potents
Es planteja si Regesa ha de perdurar i si l'evolució de la mobilitat farà que sigui necessari ampliar les rondes
El relleu de Canga
Francesc Belver (1963) és president del Consell Comarcal del Barcelonès des del 2013, ja que n'era el vicepresident quan Sito Canga va deixar aquell any la presidència del Consell Comarcal. Belver va revalidar el càrrec després de les eleccions municipals del 2015. L'actual president compagina el càrrec al Consell Comarcal del Barcelonès amb la feina a l'Ajuntament de l'Hospitalet, on és primer tinent d'alcalde de Coordinació, Planificació, Desenvolupament Econòmic i Ocupació, i portaveu del grup del PSC.
Estem parlant de si té sentit que Regesa perduri. Té sentit si els ajuntaments li fan encàrrecs
De l'últim pla d'inversions en infraestructures pactat amb l'Estat, se n'ha executat un 8%
El socialista Francesc Belver, president del Consell Comarcal del Barcelonès des del 2013 i reelegit el 2015, aborda el segon mandat amb un govern en minoria.
En aquest mandat, ha baixat el nombre de consells socialistes i no ha reeixit el pacte amb ICV i ERC. Està sent un mandat difícil?
El Consell Comarcal sempre havia estat governat pel PSC, ICV, ERC i CiU. El 2015, es donen dues característiques: hi ha més fragmentació i el nombre de representants tradicionals baixa, perquè s'hi incorporen Ciutadans i la CUP. Tot i que semblava que el pacte amb ICV i ERC anava bé, en l'últim moment tant Entesa [la marca electoral d'ICV i BComú] com ERC van decidir no formar part del govern amb un cert compromís de col·laborar en la governabilitat.
Aquest canvi ha repercutit en la governabilitat del Consell Comarcal?
Aquest Consell Comarcal és peculiar, perquè és el més petit en territori i el que més habitants té. Tenim Barcelona, l'Hospitalet i Badalona, les tres ciutats més grans de Catalunya. Això fa que els ajuntaments, a excepció del de Sant Adrià, siguin prou autosuficients per gestionar els seus serveis. La quotidianitat del Consell Comarcal és molt més de gestió; hi ha molt poca càrrega política.
Si hi ha ajuntaments tan potents, la Diputació i l'Àrea Metropolitana, quin és el paper d'aquest Consell Comarcal?
Prestem tots aquests serveis.
I no els podrien prestar els ajuntaments o algun d'aquests organismes?
Òbviament, ho pot fer un altre. Però cal tenir en compte que som el Consell Comarcal amb menys plantilla i més pressupost. Podem no ser eficaços, però som molt eficients.
Quins són els grans àmbits de treball que teniu ara mateix?
Gestionem el centre comarcal d'animals de companyia i el servei de beques de menjador. Fem polítiques de joventut amb la gestió de les oficines d'emancipació i l'observatori del mercat de treball. I el que és molt rellevant és la gestió i el manteniment de les rondes de Barcelona, per on circulen cada dia 170.000 vehicles. També tenim participació en dues empreses rellevants: Marina Badalona, el gestor del Port de Badalona, i Mercabarna. I les societats en què el Consell Comarcal és 100% titular són Regesa i Regesa Aparcaments i Serveis. Regesa és un dels principals operadors de l'habitatge públic del país.
Està notant com tots la crisi immobiliària?
En el mandat anterior, la vam notar com qualsevol empresa del sector, però la vam superar, i en aquests moments en el consell d'administració estem parlant de si té sentit que aquesta companyia perduri. Regesa només té sentit si els cinc ajuntaments li fan encàrrecs.
Pel que fa a Mercabarna, l'alcaldessa Ada Colau en va plantejar la futura ampliació, vinculada al segon pla Delta. Hi ha un projecte en ferm?
No. Sabem que l'Ajuntament de Barcelona, que n'és l'accionista majoritari, té aquesta voluntat de fer créixer Mercabarna. Tot just ara comença el camí.
Mercabarna ha quedat petit?
Mercabarna és un centre de distribució alimentària molt important que arriba al sud de França i que actua com a porta d'entrada a Europa. Amb l'ampliació, es vol donar més i millor servei. Fins i tot tenim moltes companyies que tenen a Mercabarna els seus centres de distribució per a diversos establiments.
L'Àrea Metropolitana està mirant molt cap a la logística. Desigual a Viladecans, Amazon al Prat...
La logística té avantatges i té inconvenients, com la necessitat de molt espai. Però, cada vegada més, va incorporant tecnologia. Mercabarna fa la distribució amb camions i hem de buscar una manera més sostenible de fer-ho.
Les infraestructures existents suportaran aquesta ampliació?
Ja hi ha un pla d'infraestructures i tant de bo que l'Estat compleixi amb la seva part.
La connexió entre l'AP-7 i l'A-2 està aturada, també la pota sud a l'altura de Sant Boi.
De l'últim pla d'inversions en infraestructures que es va pactar amb l'Estat, se n'ha executat el 8%.
És factible abordar l'ampliació de les rondes de Dalt i Litoral?
És costós, però tot és factible. Una altra cosa és que sigui més o menys costós i que tingui més o menys afectació. S'ha iniciat l'estudi en moltes ocasions, sobretot a la ronda Litoral, al tram que va des del Morrot fins al port Olímpic. Dependrà molt de com es desenvolupi el model de mobilitat de l'Àrea Metropolitana.
Per les mesures anticontaminació previstes?
Per les accions que es facin en l'àmbit de la mobilitat, de la millora de les infraestructures, de la xarxa de rodalies… Si anem a una tendència de reduir el nombre de vehicles, l'ampliació no té cap sentit. Si el flux de treball entre el Baix Llobregat i el Barcelonès diu que s'ha d'incrementar, doncs s'haurà d'ampliar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.