La comissió d'investigació al Congrés per l'operació Catalunya es reactiva

Després de mesos de paràlisi, el Congrés va acceptar ahir posar fil a l'agulla a la investigació sobre l'anomenada operació Catalunya i demà començaran els treballs preparatoris. La proposta –presentada pel PSOE i per ERC i el PDeCAT– havia estat aprovada per la cambra espanyola el setembre passat, però des de llavors –i coincidint amb una intervenció quirúrgica a l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz– la seva posada en marxa havia quedat aturada. A través d'aquest format parlamentari –i ja que la justícia no ha acceptat indagar els fets– els grups, llevat el PP, pretenen arribar al fons de les converses entre Fernández Díaz i l'exdirector de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, i de les quals es desprèn que es buscava fabricar proves falses contra dirigents independentistes.

Ahir mateix, el diari Público informava que aquesta operació per espiar l'adversari ve de lluny, concretament del 2010, i atribuïa a Alícia Sánchez-Camacho haver-ho activat, amb l'ajut de Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy. Així, el rotatiu apuntava que dos anys després de les converses de La Camarga, es va usar la informació per elaborar informes. Ahir, Moragas compareixia al Congrés com a secretari del Consell de Seguretat i va aprofitar per menystenir la informació dient que és una “xafarderia” i una “maledicència”. Moragas, després de dir que no sabia res de l'operació Catalunya –és un concepte que li resulta “aliè”– fins i tot va mofar-se de la bateria de preguntes que li plantejava el republicà Gabriel Rufián sobre aquest assumpte, titllant-les de “surrealistes”. Més tard, el diputat l'acusava de “superb” i de representar el paper de duc d'Olivares, “el pitjor, no només de les clavegueres de l'Estat sinó també del seu propi partit”.

També ahir el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, es referia al pendrive aparegut en un calaix amb informació sobre el cas Pujol assegurant que posarà ordre al departament perquè no hi hagi més dubtes sobre la cadena de custòdia de proves, ni tampoc que no es torni a trobar que hi ha informes que esmenten els policies però que després no apareixen enlloc.