Un país d'espardenyes

Si volem crear un nou país, necessitem una nova estètica. En aquesta revolució que anomenem “el procés”, cal un nou vestit. I en la tradició, reivindicant la del classicisme atemporal –es va advocar per l'estètica, ensenyorida, de l'època de Macià–, podem trobar-hi la vestimenta identitària de la República Catalana. Aquest és el pensament de la periodista Patrycia Centeno , assessora d'estètica política, autora del blog Política y moda . Molt popular a les xarxes socials per l'anàlisi que fa de la classe política, va cloure ahir a la tarda, amb una tertúlia amb el director d' El Punt Avui Edició Girona , Jordi Grau, les activitats de la Setmana dels Rahola; el punt i final serà aquest vespre amb l'entrega dels VIII Premis Carles Rahola de Comunicació Local .

Patrycia Centeno es va manifestar devota fervent –a banda del seu amor estètic etern cap a l'ex-número u de la CUP i número u del cuquisme masculí, Antonio Baños– de l'espardenya de set vetes. “És un dels calçats més elegants”, va dir l'experta després de reivindicar l'espardenya de quilòmetre zero, “la que es veu a l'estiu a l'Empordà”, i no tant la que les grans marques han fet desfilar per les passarel·les de París. L'espardenya és per als catalans com la faldilla de quadres, el kilt, per als escocesos. I la peça revolucionària, com ho van ser les calces llargues dels sans-culottes a França per diferenciar-se, els obrers i artesans, de la noblesa. La referència històrica la va apuntar Patrycia Centeno en un moment de la xerrada, d'hora i mitja llarga, amena i alhora instructiva, a l'auditori de la biblioteca Carles Rahola . Perquè no hem d'entendre-ho com un uniforme, propi dels règims autoritaris, i no hem d'anar amb espardenyes, tant homes com dones, com si fóssim xinesos en plena dictadura Mao.

I encara amb l'espardenya de set vetes va recordar la polèmica amb el portaveu de la CUP a la Diputació de Girona, Lluc Salellas –que estava entre el públic–, en relació amb una foto en què se li veia la roba interior sobresortint dels pantalons i no ensenyava prou les espardenyes. Patrycia Centeno va aprofitar per recordar l'estètica “coherent” amb el seu ideari polític de la CUP, partit en què hi ha “els cuquis i els no-cuquis”. La reflexió es va acompanyar amb una imatge dels dos germans Salellas i el recordatori de “l'elegància pròpia” del pare, l'advocat Sebastià Salellas.

El fil conductor de la conferència era Americana negra o d'aneguets? Despullem els polítics gironins, i, en aquest sentit, Patrycia Centeno va il·lustrar els comentaris amb la projecció d'imatges. De l'alcaldessa gironina Marta Madrenas en va ressaltar el canvi “a millor”, sobretot en el tall del cabell, i amb un vestuari “desestructurat, molt arriscat, molt a la barcelonina”. Era inevitable que parlés dels cabells “molt progres” del president Carles Puigdemont, i en canvi “l'autoimposició de l'uniforme de dretes”. “El que més m'agrada és la franquesa del seu llenguatge no verbal”, va destacar. De l'alcaldessa figuerenca, Marta Felip, un recordatori del menys és més quant a l'abús dels accessoris. La influència francesa –la sobrietat en el vestir, és a dir, triar el color negre– de les terres per sobre de la Tordera la va exemplificar amb les diferents visites de la reina d'Espanya, Letícia, a Girona: “Sempre de negre.” “Com jo avui, però jo amb sabates vermelles”, va fer notar, com a senyal identificatiu, diferent. Serem un nou país d'espardenyes, però que no hi faltin els talons, i de roig.