Judici al 9-N: segona volta al Suprem
Des d'avui i fins dimecres, Homs serà jutjat per l'alt tribunal pels delictes de prevaricació i desobediència
El fiscal sol·licita nou anys d'inhabilitació
Se'l acusa de posar les eines per a fer la consulta
Comença la segona part del judici del 9-N. Canvi d'escenari –la vista oral ara es trasllada al Tribunal Suprem– canvi d'imputat –Francesc Homs s'asseurà en solitari al banc dels acusats–, però la mateixa motivació de fons per part de la fiscalia: aconseguir una sentència condemnatòria que inhabiliti el membres de l'executiu que es considera que es van mantenir al capdavant de la consulta popular celebrada el 2014. I en el cas d'Homs és per la seva condició de conseller de Presidència i portaveu del govern català. Abans que es pugui conèixer el desenllaç del judici a l'expresident Artur Mas i a l'exvicepresidenta Joana Ortega i a l'exconsellera Irene Rigau que es va celebrar a primers de febrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el portaveu de PDeCat al Congrés haurà d'enfrontar-se a la seva particular batalla judicial sobre un assumpte que, segons ha advertit ell mateix en diverses ocasions, mai no hauria d'haver transcendit de l'àmbit polític. I, en tot cas, circumscriu les querelles que els han portat davant la justícia a l'intent de l'executiu de Mariano Rajoy de frenar el referèndum previst per enguany.
Homs no va ser jutjat en el seu dia pel TSJC per ser diputat al Congrés i el seu aforament depenia de la cambra espanyola, atès que a les eleccions generals del 20-D i del 26-J es va presentar com a cap de llista de la formació catalana. I és per això que la vista oral s'iniciarà avui a les 10 del matí a la Sala Segona del Penal del Suprem –formada per cinc magistrats presidits per Manuel Marchena– amb les qüestions preliminars i l'interrogatori de l'exconseller. El judici està previst que s'allargui fins dimecres, amb la presentació de les conclusions i l'al·legat final de l'encausat. Però la tesi del fiscal és la mateixa que pel primer judici: Homs va fomentar la celebració del 9-N i va posar eines per facilitar-ho tot i ser “plenament conscient” de la prohibició del Tribunal Constitucional. En el cas de l'exconseller, se'ls acusa d'haver donat ordres al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) perquè continués la seva tasca, i que això és el que va permetre que es podés dur a terme la votació del 9-N.
Inhabilitació
Per tot plegat, l'exconseller de Presidència s'enfronta als delictes de prevaricació administrativa i desobediència greu pels quals l'acusació li demana nou anys d'inhabilitació especial per exercir càrrecs públics, la mateixa pena que es demanar per a Ortega i Rigau, i un any menys que a Mas. Davant aquesta petició, Homs es mostrava contundent: “L'Estat hem vol rehabilitar. No penso apartar-me perquè ho digui la fiscalia. Seguiré fent política”.
El portaveu parlamentari del PDeCat –que també va declarar al judici del TSJC– havia sol·licitat la presència a la vista oral de diversos testimonis que van ser rebutjats pel Suprem. La sala va considerar “impertinent” citar a declarar el president espanyol; el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos; el ministre de Defensa, Rafael Catalá o l'exfiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, el qual va plegar del càrrec, precisament, després de presentar la querella pel 9-N. L'objectiu final de l'acusat era intentar demostrar el caràcter polític del cas. Per la sala, en canvi, la seva compareixença “no té res a veure amb l'objecte del procés”.
Tot i aquests vets imposats pel tribunal, el llistat de compareixes és llarg i està previst que siguin cridats davant el tribunal l'expresident Mas, el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, l'exsecretari de comunicació del govern, Josep Martí Blanch i els juristes Carles Vives i Pi-Sunyer i Albert Lamarca, entre altres testimonis proposats per les parts.
Dins la seva estratègia de defensa, Homs posarà de relleu el recent rebuig de la fiscalia a una demanda perquè s'investigui l'incompliment sistemàtic per part del govern espanyol de les resolucions del TC sobre el 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials favorables a la Generalitat. Segons concloïa l'acusació pública, l'actitud de l'Estat no “podria integrar l'il·lícit penal” de prevaricació i desobediència, només en el cas de rebre una advertència clara i reiterada per part del Constitucional, s'afegia en l'arxiu de la causa. Un avís sobre les conseqüències de la consulta, que segons han denunciat els acusats, no es va fer de forma nítida.
LES DATES
L'acusat arribarà acompanyat
Quatre membres del govern, Neus Munté, Raül Romeva, Meritxell Borràs i Josep Rull, així com l'expresident Artur Mas i una àmplia representació de membres de la direcció i de diputats i senadors d'ERC i el PDeCAT formaran part de la delegació que acompanyarà Francesc Homs fins a la porta del Suprem abans que arrenqui el judici. També ha confirmat la seva presència en l'acte de suport a l'acusat el diputat d'En Comú Podem Marcelo Expósito. L'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i l'ACM, amb els seus màxims dirigents al capdavant, han anunciat una concentració a les nou del matí a la plaça del Rey de Madrid per tal que la comitiva surti des d'aquest punt fins a la seu judicial. El setembre passat, quan Homs va ser citat pel Suprem per al primer interrogatori, també es va desplaçar a la capital de l'Estat una destacada representació catalana per fer-li costat. En aquella ocasió, hi van acudir representants del PNB i d'EH Bildu. El judici es podrà seguir per televisió des de la delegació de la Generalitat a Madrid.
