“Acabarem el mandat amb un deute zero”

Estem molt satis­fets perquè en aquest man­dat es va mate­ri­a­lit­zant tota aque­lla feina de pla­ni­fi­cació que fins ara s'havia fet i tot el que havíem començat però que durant els anys de difi­cul­tat econòmica no s'havia aca­bat. Hem d'aca­bar el que havíem ini­ciat per rever­tir la situ­ació del nucli antic, perquè torni a esde­ve­nir el punt mes impor­tant del muni­cipi i tin­guem un nucli antic viu. Hem tre­ba­llat sobre cinc eixos amb la idea de fer poble i con­ti­nuar sent el que hem estat els últims mil anys, un nucli rural. És impor­tant el sen­ti­ment de per­ti­nença.

Des­ta­ca­ria l'edi­fici de Cal Fra­res, que està cri­dat a ser l'edi­fici on ubi­ca­rem el punt jove, l'escola de música i el casal d'avis. Serà un refe­rent com a casa de cul­tura. Estem satis­fets del fet que les polítiques vam somiar anys enrere han anat crei­xent. També la urba­nit­zació del car­rer Car­re­tera, que és un tram de via que era de la Dipu­tació i de la qual ens cedei­xen la titu­la­ri­tat. Començarem a urba­nit­zar a finals d'any i pre­ve­iem que s'allar­gui durant l'any que ve. En l'ante­rior man­dat ja vam arre­glar els car­rers Major i Prats. Jun­ta­ment amb el car­rer Car­re­tera for­men els eixos de cir­cu­lació més impor­tants del muni­cipi.

L'inau­gu­rem al juny. Vull des­ta­car que mal­grat la com­ple­xi­tat econòmica, mal­grat la difi­cul­tat dels últims temps, el pro­jecte fina­litza i fina­litza bé, com­plint el que ens dema­na­ven els veïns amb zero euros d'incre­ment del preu de l'obra. Es diu molt de pressa però ha tin­gut una com­ple­xi­tat enorme. Els somiàvem el 2003 quan érem a l'opo­sició, lla­vors la meva for­mació dema­nava que s'actués a l'edi­fici. El 2007 vam com­prar el solar, el 2009 vam fer el pro­jecte, ens vam aco­llir a la llei de bar­ris i el 2011 vam adju­di­car l'obra. Però el 2013 vam haver de parar perquè la Gene­ra­li­tat no pagava el pla de bar­ris. La ciu­ta­da­nia va dema­nar un canvi d'usos i que hi encabíssim l'escola de música. I el 2017 aca­barà l'obra.

Sí, no estem mala­ment, i de fet una de les fites que estem segurs que podrem com­plir és que el muni­cipi aca­barà el man­dat amb zero euros de deute. Estem a un deute del 54% dels recur­sos ordi­na­ris. Els pro­jec­tes de la llei de bar­ris s'han pagat amb les sub­ven­ci­ons de la Gene­ra­li­tat i també amb el Pla Únic d'Obres i Ser­veis. Per tant, les paga la Gene­ra­li­tat en un 95%. Vam dema­nar crèdits amb ajut de la Dipu­tació a interès zero perquè l'Ajun­ta­ment pogués aguan­tar la situ­ació. Ara la Gene­ra­li­tat ha pagat una part i el que falta ens ho pagarà en menys d'un any. Això ens per­metrà eixu­gar el deute.

Tenim res­posta de la Gene­ra­li­tat que inten­ta­ran ser més estric­tes en el con­trol. Però el país té una man­cança greu en les comu­ni­ca­ci­ons de les àrees rurals amb les capi­tals de comarca per no par­lar de la capi­tal del país. Hi hau­ria d'haver meca­nis­mes perquè empre­ses que no fun­ci­o­nen en deter­mi­na­des rutes no pogues­sin par­ti­ci­par en nous con­cur­sos per a altres rutes. Nosal­tres estem explo­rant ofe­rir un ser­vei al muni­cipi amb taxis gran for­mat. No podem mun­tar un ser­vei paral·lel de bus però sem­bla que sí un ser­vei de taxi que si baixa ple tin­dria un preu simi­lar. Espe­rem poder tenir una solució dins d'aquest any. Tre­ba­llem en una orde­nança per donar una llicència de taxi.

Nosal­tres ens con­si­de­rem vegue­ria Penedès. Quan era xic la majo­ria del ter­ri­tori agrícola era vinya. Històrica­ment, els eixos via­ris ens hi han con­duit més. Altres espais de l'Anoia tenen rea­li­tats dife­rents i men­tre no es desen­vo­lupi la llei de vegue­ries l'Anoia ha de donar ser­vei a les dues rea­li­tats que té.

Tenim sort que ens ha tocat viure com a repre­sen­tants públics un moment històric del país. Cal no tenir por de res, i cal estar dis­po­sats a tot. Al nos­tre muni­cipi quan es va votar en la con­sulta hi va haver un 80% de par­ti­ci­pació i el 90% va votar que sí. Nosal­tres ens devem als nos­tres veïns. Estem con­vençuts que és l'únic camí que ens queda per fer-nos grans com a nació. Segur que ho farem i ho farem bé. Ens en sor­ti­rem.