Política

comarques

El PDeCAT reclama la comarca de l'Alta Segarra

El partit vol el reconeixement de la realitat territorial que formen els municipis del nord de l'Anoia

La nova vegueria Penedès ha deixat vuit municipis en una situació “anòmala”, segons el PDeCAT

L'apro­vació, el pas­sat 8 de febrer al Par­la­ment de Cata­lu­nya, de la modi­fi­cació de la llei de vegue­ries per incloure-hi el nou àmbit del Penedès va dei­xar divi­dida la comarca de l'Anoia i va revi­ta­lit­zar les aspi­ra­ci­ons de la comarca històrica de l'Alta Segarra, que està for­mada pels muni­ci­pis de l'entorn de Calaf.

Si bé el cen­tre i el sud de l'Anoia s'incor­po­ra­ven al Penedès, vuit muni­ci­pis del nord van deci­dir man­te­nir-se a la Cata­lu­nya Cen­tral: Calaf, Calonge de Segarra, Cas­tell­fo­llit de Riu­bregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Ses­gue­io­les, Sant Pere Salla­vi­nera i Veci­ana.

El PDe­CAT ha ela­bo­rat un mani­fest, al qual ha tin­gut accés aquest diari, en què defensa la rea­li­tat ter­ri­to­rial, social, econòmica i cul­tu­ral de la zona i demana “el reco­nei­xe­ment d'aquesta rea­li­tat ter­ri­to­rial amb la cre­ació de la comarca de l'Alta Segarra”.

Un dels motius és que els vuit muni­ci­pis del nord de l'Anoia “es tro­ben amb una situ­ació anòmala que cal cor­re­gir i tro­bar-hi una solució”.

El Par­tit Demòcrata ins­criu la rei­vin­di­cació de la nova comarca amb la volun­tat d'afron­tar un debat per ela­bo­rar “un model ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya en el qual tots i totes ens hi puguem sen­tir iden­ti­fi­cats”. El futur implica, segons aquest docu­ment, “tenir un país equi­li­brat i cohe­si­o­nat, amb un model ter­ri­to­rial català modern i actu­a­lit­zat”.

Com ja han mani­fes­tat els alcal­des del ter­ri­tori, el PDe­CAT defensa per a la nova comarca “un con­cepte ter­ri­to­rial que sigui sos­te­ni­ble, un con­cepte de comarca efi­ci­ent i adi­ent per al segle XXI”.

En aquest sen­tit, el docu­ment explica que les línies impli­ca­rien “man­co­mu­nar ser­veis efi­ci­ents i de pro­xi­mi­tat, tre­ba­llar con­jun­ta­ment pel desen­vo­lu­pa­ment i la pro­moció del ter­ri­tori, i tenir un con­sell d'alcal­des que per­meti ela­bo­rar una estratègia con­junta” dels muni­ci­pis de la nova comarca.

Rei­vin­di­cació històrica

L'altiplà cen­tral ja tenia un pes específic durant l'imperi romà, amb els Prats de Rei com a Muni­ci­pium Sigar­ren­sis, una deno­mi­nació que es va esten­dre al llarg dels segles. A l'edat mit­jana exis­tia la sots­ve­gue­ria de Prats i Segarra així com també el Dega­nat de Segarra, a dins del Bis­bat de Vic, i Calaf, Torà i Ivorra esta­ven ads­cri­tes als bagencs com­tes de Car­dona. El procés de divisió comar­cal dels anys 30 va incor­po­rar el ter­ri­tori a la comarca de l'Anoia, una divisió que es va man­te­nir el 1987. L'any 2000 l'informe sobre la revisió del model ter­ri­to­rial coor­di­nat per Miquel Roca res­ca­tava l'Alta Segarra com a comarca, for­mada per quinze muni­ci­pis de l'Anoia, el Bages, la Segarra i el Sol­sonès. La majo­ria dels muni­ci­pis de fora de l'Anoia encara no s'han pro­nun­ciat sobre la nova comarca.

LA XIFRA

8
municipis
de l'Anoia són els que han decidit quedar fora de la nova vegueria Penedès.
5.215
habitants són els que la comarca tindria, comptant només els municipis anoiencs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.