La UE allarga la mà a Londres
Els Vint-i-set parlaran amb el Regne Unit sobre un acord de lliure comerç si hi ha avanços en el divorci
Donald Tusk descarta que el govern britànic utilitzi la seguretat com a moneda de canvi
De la recança inicial al pragmatisme. Com molts volen que faci la Unió Europea davant d'una hipotètica Catalunya independent, ahir el Consell Europeu va demostrar que està disposat a negociar el Brexit amb el govern britànic amb un esperit “constructiu” i amb una certa flexibilitat. L'objectiu: aconseguir un acord que eviti una sortida desordenada i caòtica que desestabilitzi encara més el continent europeu i que, evidentment, no interessa ni a Londres ni a cap de les 27 capitals europees. “És el meu primer divorci i espero que l'últim”, va bromejar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, un dels líders de la UE que més han mostrat la seva decepció i tristesa per la pèrdua dels britànics.
Precisament impulsat per Tusk, el Consell Europeu va publicar ahir l'esborrany amb les directrius negociadores que seguiran els 27 estats membres. Un text que, de facto, accepta que, si les converses de divorci avancen positivament, es podrà començar a parlar, també, del futur de les relacions entre el Regne Unit i la UE, i fins i tot d'un acord de lliure comerç abans que els britànics marxin formalment del club, el 29 de març del 2019.
Tot i que la primera ministra britànica, Theresa May, era més ambiciosa i proposava fer les negociacions del divorci i del nou acord “en paral·lel”, la proposta europea dibuixa un procés “per fases”. Un procés que també permetria parlar d'un període de transició entre el Brexit i l'entrada en vigor del nou model de relacions que evités un buit legal tant per als ciutadans com per a les empreses. Això sí: Tusk va admetre que serà la UE la que decidirà el calendari.
“Només quan hàgim assolit progressos suficients per a la sortida, podrem discutir el marc de la nostra relació de futur”, va dir el polonès, que va assenyalar que “probablement a la tardor” es podria començar a parlar de la fase post-Brexit. Evidentment, tant el nou marc de relacions com un hipotètic tractat de lliure comerç s'hauran de signar un cop es formalitzi la sortida i el Regne Unit ja sigui un país tercer. Però poder-ho anar negociant facilita molt les coses. Els líders saben que el procés no es podrà resoldre d'un dia per l'altre i que calen acords de transició per evitar un salt al buit el 2019, any d'eleccions europees.
Una de les primeres prioritats, i probablement un dels primers esculls de les converses, serà oferir “garanties recíproques i no discriminatòries” als europeus que viuen al Regne Unit i als britànics que viuen a la UE perquè no perdin els drets de viure o treballar allà on ara és casa seva. L'altra, l'exigència europea de cobrar al govern britànic una factura de divorci per “garantir” que es respecten “les obligacions assumides” cobrint tots “els compromisos legals i pressupostaris” i les seves possibles “contingències”. Una factura que podria pujar a gairebé 60.000 milions d'euros.
A Brussel·les alguns voldrien destrossar el Regne Unit per donar exemple per evitar noves sortides del club. El mateix esborrany de negociació adverteix que la UE “es prepararà” per a una eventual –i caòtica– falta d'acord, però el president del Consell Europeu va fer una crida a la calma. “Les converses seran difícils, complexes i a vegades fins i tot ens enfrontaran”, va dir Tusk, però la UE “no mantindrà una estratègia de càstig”.
El seu to conciliador també es va percebre quan va treure importància a les informacions que, des de Londres, vinculen tenir un acord comercial amb la continuació de la cooperació en seguretat i lluita antiterrorista. “És un malentès”, va afirmar, defensant que els britànics són “socis intel·ligents i decents”, i que “ningú està interessat a utilitzar la seguretat com a moneda de canvi”. En el seu document, que encara no és oficial i s'ha de votar el 29 d'abril, la UE parla d'una futura relació “estreta” que, sense oferir els mateixos beneficis que tenen els estats membres, permeti mantenir amb els britànics “uns vincles forts i constructius” que vagin “més enllà del simple comerç”. Com ja indicava el “ja us trobem a faltar” de Tusk de principi de setmana, després del sotrac inicial per la petició de divorci, la UE sembla ara disposada a negociar una separació amistosa.
Flexibilitat per a Irlanda del Nord, vet a Gibraltar
La Unió Europea no vol que el Brexit suposi una amenaça per al procés de pau a Irlanda del Nord, i per això el document amb les directrius de negociació remarca que caldrà trobar “solucions flexibles i imaginatives” per “evitar una frontera dura” entre el nord i el sud d'Irlanda.
La qüestió és especialment delicada, tenint en compte que Irlanda del Nord segueix sense govern i acaba de perdre una de les figures republicanes més rellevants dels Acords de Divendres Sant, l'ex-vice-primer ministre i exlíder de l'IRA Martin McGuiness. La UE es compromet en el text presentat ahir a “reconèixer els actuals acords bilaterals entre el Regne Unit i Irlanda”, que permeten, entre d'altres, la lliure circulació i residència dels ciutadans a tots dos països i la supressió de la frontera.
I si bé la UE aposta per la flexibilitat amb Irlanda del Nord, el Consell Europeu compra totalment el discurs rígid espanyol en la qüestió de Gibraltar. L'esborrany de negociació dona a l'Estat espanyol poder de vet respecte a qualsevol acord entre la UE i el Regne Unit que es pugui aplicar a Gibraltar un cop es materialitzi el Brexit. El govern espanyol vol aprofitar la sortida britànica de la UE per exigir, de nou, la sobirania d'aquest territori, una possibilitat que els habitants de Gibraltar i el seu ministre principal, Fabian Picardo, rebutgen frontalment.