“El projecte de Colau neix reactiu i titubeja sobre l'estat propi”

Ja vaig dir a Manresa que tot el que ha passat és un despropòsit i que en política no tot s'hi val.

El que ha passat no afecta ni Junts pel Sí ni el procés, però n'hi ha que estan disposats a traspassar determinades línies, i no som els del PDeCAT.

Ja vaig dir que havia parlat amb Marta Rovira perquè aclarís els fets. Joan Tardà va reconèixer que les persones que se senten en la gravació són dos militants d'ERC a Manresa, i per això vaig trucar a Marta Rovira.

El que és innegable és que, tal com va dir David Bonvehí, ell diu el mateix en públic que en privat, i el que va posar damunt la taula arran de les preguntes eren totes les possibilitats que es podrien plantejar. Si el procés acaba malament hi haurà eleccions, oi? Vol dir que renunciem al que diuen els nostres anhels? No. Vol dir que preveiem totes les possibilitats. Dubtar de l'independentisme de David Bonvehí és com a mínim inacceptable; aquestes situacions ja fa temps que estan superades.

No fem càbales. Ens plantegem totes les opcions i responem a totes les preguntes que se'ns fan sense renunciar a la independència. No es quedin amb una part; si ho fan, guanyen els que han filtrat aquestes declaracions intencionadament.

Em semblen unes declaracions desafortunades i fora de lloc. Ni al Partit Demòcrata, ni al president Mas abans ni al president Puigdemont ara els han tremolat les cames. Són declaracions sobreres.

Nosaltres el que volem és que tot això s'aclareixi, i com més aviat millor.

David Bonvehí ha vist vulnerat el seu honor i té tot el dret a posar-ho en coneixement de la fiscalia. Aquests fets s'han d'aclarir.

Ja hem dit de manera clara que el procés continua i que aquesta situació no afecta ni el govern ni Junts pel Sí, però també hem dit que en política no tot s'hi val. Quina alternativa tenim? Acceptar les males arts?

Nosaltres només volem que ens deixin votar. I el que fa riure és que el govern espanyol tingui tanta por que ho fem. Tirarem endavant, n'estem molt convençuts.

No és una qüestió de si el nom és lleig o no és lleig. El nom és el que és, i les marques i els noms necessiten el seu temps per acabar-se implantant. PDeCAT és un nom que es manté fidel al nom que s'havia aprovat [en el congrés fundacional]: Partit Demòcrata Català. Vam evolucionar cap a Partit Demòcrata Europeu Català pel problema que vam tenir amb el registre de partits del Ministeri de l'Interior.

És cert que entre bastidors es diu que ells ja han triat aquesta opció, però no ho sé. Aquesta pregunta l'hauria de fer a ells.

No. Hi tenim bona relació, però no negociem res. Som companys de viatge. És cert que Demòcrates de Catalunya ha organitzat actes conjunts amb ERC, i amb nosaltres no. Però la relació és bona.

El règim d'incompatibilitats que va aprovar el nostre partit el juliol passat és molt sever. I en certa manera crec que resta talent. A la direcció i als càrrecs orgànics del partit, no hi pot haver, segons els estatuts, gent que tingui càrrecs al govern. Vist amb perspectiva, no ho sé... Voleu dir que tota aquesta gent, que té tant talent, ara no pot fer res pel partit? Això potser no ho vam afinar prou bé.

Jo sempre reivindicaré el llegat polític de CDC i de CiU. Aquest país no s'entén sense aquesta contribució. CDC ho ha fet tot bé? Potser no. Va ser una eina positiva per a la construcció nacional d'aquest país? Sí. El meu partit no surt del no-res. Té unes arrels convergents molt clares, però aquesta nova formació política vol anar molt més enllà.

El judici pel cas Palau no és el judici a Convergència; és el judici a Millet i Montull. Si s'han d'assumir responsabilitats, ha de ser a partir que hi hagi una sentència. Deixem que la justícia faci la seva feina. Quan hi hagi sentència, ja valorarem políticament quines decisions cal prendre, si cal. A mi se'm fa molt estrany fer valoracions d'un procés que està obert, tot i que hi hagi una ombra de dubte sobre el finançament de Convergència.

Nosaltres ens hem de pronunciar en el moment en què hi hagi una sentència. Estic tranquil·la. I deixi'm reivindicar l'honestedat dels que han fet Convergència. No contribuïm a generar dubtes. Defensem la presumpció d'innocència. I, si hi ha alguna cosa mal feta, ho reconeixerem. Però arribem primer al final del procés.

La qüestió no és si jo poso o no la mà al foc. La qüestió és, si és que hi ha hagut alguna cosa mal feta, i la justícia ho ha de dirimir, si Convergència serà capaç de dir que ho hauria d'haver fet millor. Jo no sembraré dubtes. Nosaltres, el PDeCAT, volem fer les coses d'una altra manera.

No. El que faig és ser realista. I tenir molt clar cap on anem, que és cap a un model de partit sostenible. Que allà on n'entrin deu en surtin deu. I el que dic és prou clar: arribem a la sentència, vegem què diu i, a partir d'aquí, ja direm el que hàgim de dir. Siguem una mica més humans. Al final, a la vida, si t'equivoques, deus tenir tot el dret a demanar perdó. I al PDeCAT fem les coses bé. La corrupció ens fa fàstic, ja ho he dit en alguna altra ocasió.

A vegades la justícia ens ha donat arguments per no creure-hi...

Vull pensar que la justícia fa la seva feina, i que la fa ben feta. I que hi ha tots els mecanismes necessaris per fer-la ben feta. Nosaltres no hem de generar dubtes. Espero que la sentència sigui clara, que dirimeixi responsabilitats i que deixi les coses al seu lloc.

Que féssim Junts pel Sí és la demostració clara que, si hi ha un partit que està disposat a sacrificar-ho tot perquè el dret a decidir dels catalans sigui possible, va ser CDC al seu moment, i ara el PDeCAT. A Junts pel Sí vam pactar un programa electoral i un full de ruta, però en la resta de coses cada partit té la seva llibertat.

Ja n'hi ha hagut algunes, de votacions diferenciades. En el full de ruta, hi ha un bloc granític que és Junts pel Sí. Però, en les qüestions que no fan referència al full de ruta per arribar a la independència o que no hi tenen res a veure, nosaltres no renunciarem a tenir els nostres propis plantejaments. Ho fem i ho farem amb naturalitat. Nosaltres hem demostrat que en els moments importants sempre hem anteposat el país i el full de ruta. Ens mantenim totalment lleials a Junts pel Sí pel que fa al procés i al programa electoral. Pel que fa a la resta, deixin-nos opinar .

Sí. Estem al voltant dels 13.000 associats. I creixent a un bon ritme. Hi ha altes constantment, i deixi'm que li digui que cap a un 20% d'aquestes altes són de gent que és el primer cop que té relació amb un partit.

No. No crec que tingui especial rellevància, aquest fet. Representa molt, però a ell li sembla que s'ha de mantenir en un segon pla.

El que deia és que no hem de fer un debat públic sobre la data i la pregunta, perquè em preocupa especialment que els ciutadans se'n puguin arribar a cansar, des d'un punt de vista més de procediment i de logística. Nosaltres, els partits i les entitats sobiranistes, ens hem de dedicar a donar arguments, a convèncer, a guanyar majories... I deixem que el govern –i, evidentment, aquí el Pacte Nacional pel Referèndum també hi ha de tenir un paper– sigui capaç de trobar tots els consensos que calgui pel que fa a la pregunta i a la data. I no deixem en via morta la possibilitat, fins al final, que l'Estat espanyol reaccioni davant d'un plantejament democràtic com el que estem fent.

Soc molt escèptica ara mateix.

Probablement, el que vol l'Estat espanyol és que nosaltres quedem com els intransigents. Però ens hem de mantenir en la defensa de la via escocesa, que és la via del referèndum pactat. Perquè em sembla que els que tenim conviccions democràtiques més íntimes les hem de defensar fins al final. I que ells expliquin per què no donen sortida política a un procés que és absolutament polític, i que expliquin per què a Espanya la democràcia està escapçada.

Si és per parlar d'un referèndum acordat amb pregunta clara i resposta binària sobre l'estat propi, jo, que soc partidària de la via escocesa, crec que hem de seure a negociar quan sigui. Perquè el punt final al diàleg nosaltres no el posarem mai. Què li passa al govern del PP? Que papalloneja una mica amb el derecho de conquista. Ens residualitza, ens fa petits i no ens dona oportunitats. Per això tenim dret a fer el nostre camí. I ho voldríem fer decidint-ho en una taula. No és tan estrany, el que demanem. Ho ha fet el Quebec, ho ha fet Escòcia...

La meva opinió és que, probablement, el terme república té un pòsit ideològic molt més marcat, i en aquest sentit podria ser una pregunta una mica excloent. Em sembla que el concepte estat independent és molt més inclusiu. La CUP, i ERC també, fan un plantejament molt més ideològic. Nosaltres som més partidaris de sumar una gran majoria.

Hauria preferit que Junts pel Sí tingués més base perquè la governabilitat no quedés qüestionada per una minoria. La distància entre Benet Salellas i Marta Pascal és ben real. Però va anar així. No ho qüestiono. Alguna cosa no va acabar fent bé Junts pel Sí per no obtenir algun diputat més.

Hauria preferit uns altres companys de viatge. No descobreixo res de nou dient-ho; això no se li escapa a ningú. Però ho respecto. Els plantejaments polítics i de país de la CUP són més per fer la revolució que no pas per fer la independència. Però són els seus. I en algunes coses estem als antípodes.

No ho sé. El que sí que sé és que a l'Estat espanyol li genera una urticària extraordinària tot allò que fa olor de democràcia. Al govern del PP especialment. No ens ha de preocupar què faran. Nosaltres ens hem de preocupar perquè el referèndum compleixi amb tots els estàndards internacionals. Quan la CUP decideix començar la campanya empaperant la seu del PP... No tenim dret a situar l'altre com algú que no té dret a tenir els seus plantejaments...

Arribem-hi, primer. No avanci coses. I, si això passa, reunim-nos tots i decidim conjuntament què fem. Però seria un error començar ara a dir que és segur que no el podrem fer.

No. Tenim molta gent vàlida per ser-ho. Ara estem fent el reglament per poder escollir els caps de llista, i el tindrem enllestit per a quan estiguem en un context electoral; ara no hi som. I aleshores prendrem decisions. Tenim gent molt bona per encapçalar llistes.

Seria un error fer-ho ara. Perquè seria assumir que per a nosaltres és més important l'escenari electoral posterior que no pas guanyar el referèndum. Suposaria ser molt deslleial amb el repte que ara té el país. Ho farem després.

Ho ha dit ell mateix. Hem intentat convèncer-lo. Però ell ho ha dit des del primer dia. Ell ha dit sempre molt clar que ha vingut a fer una feina molt concreta. I això, malgrat el que em dol, s'hauria de valorar molt.

Tots són molt bons candidats. I n'hi hauria d'altres.

Marta Pascal, no. No estic en la tessitura de pensar si vull ser o no candidata. La meva feina és tirar el partit endavant. No m'ho plantejo.

JxSí ha estat un artefacte excepcional per al moment polític excepcional que estem vivint.

Crec que ERC ja ha dit que no, i dos no ballen si un no vol. Però nosaltres tampoc en som partidaris, perquè seria assumir que el procés no anirà bé, o que cal més temps. I això no ho veig. Veig el president molt convençut, i veig la majoria parlamentària molt sòlida. I veig un país que batega per poder votar. Junts pel Sí és el que és en funció del procés que vivim. Però no li veig viabilitat futura.

L'alcaldessa Colau s'ha posat al capdavant d'aquest projecte, que encara no té nom, i que, per mi, és l'antiga Iniciativa que es refunda, amb aquesta ambivalència en la qüestió nacional i un discurs més intens en temes com ara el feminisme, els moviments d'esquerra... Un partit que no es defineix de manera clara, que titubeja i que genera dubtes sobre una qüestió tan fonamental com aquesta, sobre si aquest país ha de tenir un estat propi o no, a mi se'm fa molt estrany. Neixen una mica reactius. Ells sempre diuen que es volen contraposar a l'hegemonia convergent... No ho sé. Nosaltres vam néixer per ser el pal de paller del nou país. El nostre és un plantejament obert. El seu em sembla una mica reactiu.

És evident que tots els partits sortirem a guanyar quan hi hagi eleccions. El que és veritat és que, dins del món de l'esquerra, hi ha molta competència: el que pot representar el PSC, aquesta nova Iniciativa que són els comuns, el que pot representar ERC, la CUP... Per mirar de guanyar l'hegemonia de les esquerres, ja faran el que creguin. Nosaltres som al centre, amb voluntat de ser sempre part de la solució i no del problema.

Ens hauran d'explicar si el que estan fent no és un ús molt tàctic i electoral del referèndum. Vostès creuen en el referèndum com a eina per dirimir el conflicte polític que hi ha entre Catalunya i l'Estat espanyol? Marta Pascal diu que sí. I, quan em pregunten què votaria, dic que votaria sí. El govern del PP dirà que no, i que votaria no. Els comuns diuen que sí, però després diuen “no ho sé”. Amb un “no ho sé” no vas pel món. I menys pel món del segle XXI. Més ambigu que això no hi ha res. Per això li deia que, més que una nova formació política, és el mateix que era Iniciativa al seu moment. Recordi que no vam arribar mai a saber on eren el senyor Herrera ni la senyora Camats. Amb el dret a decidir, hi van ser, i van anar a Madrid a demanar el referèndum. Però, quan intentaves anar més enllà, només trobaves indefinicions. I la gent no té ganes d'indefinicions.

Sí. Una estratègia per atreure vots sabent que aquest és un tema absolutament transversal en la societat catalana. Però pretendre no tenir opinió pel que fa al futur polític d'aquest país em sembla una mica naïf. Els ciutadans no ens volen aquí perquè siguem un element decoratiu; ens volen perquè prenguem decisions.

Determinats sectors de l'esquerra tenen molta salivera per fer plantejaments de tripartits. Quan es va fer l'acte commemoratiu dels quaranta anys a Sant Boi, per exemple, a nosaltres no se'ns va convidar. I allà vaig veure una ombra de tripartit. Hi vaig veure Oriol Junqueras, Anna Gabriel i Dante Fachin, i els vaig veure molt còmodes. I junts. Aquesta és una estratègia que ells han de decidir si desenvolupen o no.

He posat l'exemple de Sant Boi –que d'acord que és de fa mesos– per il·lustrar que no veig pas que estiguin incòmodes. Però les estratègies electorals d'ERC no les he de decidir jo; les han de decidir ells. És aquesta lluita per l'hegemonia de les esquerres que ells tenen... Endavant. Nosaltres estem immersos en una altra cosa.