Olor d'urnes

Setmana Santa d'anuncis de bombes de Trump i míssils propagandístics de Kim que s'han barrejat enmig de la publicació de sondejos en la política catalana que deixen més clar que mai que el PDeCAT baixa i Esquerra Republicana puja. Les dues formacions s'estan barallant públicament perquè en privat la picabaralla és constant des de les èpoques d'Heribert Barrera i Jordi Pujol. De sempre, CDC i ERC han tingut períodes més tensos que no pas dolços. Mal moment per treure els drapets al sol quan l'olor política és d'urnes.

A la política li calen urnes. Sembla que no n'hi ha prou en quatre anys. Passa a tot Europa. Qui guanyarà les primàries al PSOE? Susana Díaz, que esdevé Felipe González a la terra, l'alta representació de l'establishment socialista, o Pedro Sánchez, que continua sent present a la primera línia com a novetat coneguda. Què passarà a Catalunya? Referèndum, eleccions, constituents, autonòmiques...? Fins a meitat de juliol hi ha temps per concretar calendari, encara que hi ha el perill d'avorrir les ovelles.

La perspectiva més immediata electoral passa per França. Un primer tast diumenge i al maig hi haurà la segona volta, on veurem què passa amb la ultradretana Le Pen i l'esquerranós Melenchon, a qui els centristes de Macron i els socialistes de Hanon hauran de donar suport per evitar caure als braços d'una desbocada Le Pen. La diplomàcia espanyola no preveu una presidència francesa de Melenchon o de Hanon i encara menys de Fillon, tot i ser el més proper al Partit Popular. A Espanya, Rajoy està convençut que podrà obtenir llum verd al pressupost i que no li caldrà convocar eleccions. Després vindrà Alemanya amb Merkel i Schulz el mes de setembre. L'olor general que es respira és d'urnes. De ganes generalitzades d'anar a votar...