La Plataforma per la Llengua condemna la “imposició” del castellà a Esplugues de Llobregat
L'entitat lamenta que PSC i PP s'hagin afegit a una moció de C's per “espanyolitzar” la via pública
L'ONG assenyala que d'acord amb l'argument legalista també s'hauria de retolar en occità els senyals del municipi del Baix Llobregat
La Plataforma per la Llengua ha condemnat a través d'un comunicat l'acord del ple del març passat de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) per “castellanitzar” els senyals de trànsit a proposta de Ciutadans (C's).
L'ONG considera que la decisió suposa la “relegació” del català en un territori on és “l'única llengua pròpia” i afirma que es tracta d'una “concessió inacceptable” del PSC a les demandes d'una formació “minoritària i extremista” que “persegueix la divisió” de la ciutadania de Catalunya.
L'entitat entén que mantenir la senyalització en català “i en occità a l'Aran” contribueix a la “cohesió social” entre les diferents comunitats lingüístiques que viuen a Catalunya. A més considera que és una pràctica “respectuosa” amb la llengua autòctona del país.
D'altra banda, l'ens recorda que el criteri que s'aplica a Catalunya és el “mateix” que apliquen les comunitats autònomes amb llengua pròpia castellana, que fa un ús “exclusiu” del castellà a la via pública.
L'organització troba “incomprensible” que el PSC s'hagi sumat a una mesura “que només exigeixen un 4,3% dels regidors catalans, els de C's i els del PP”.
La plataforma assenyala que si se segueix l'argument legalista que al·leguen els partits favorables a la moció, “la retolació hauria de ser trilingüe arreu”, atès que l'occità i el català són llengües reconegudes oficials a l'Estatut d'autonomia. És a dir, si s'aplica estrictament la llei, tota la senyalització a Esplugues de Llobregat hauria de ser “en català, occità i castellà”.
És per això que qualifica d'“hipocresia” justificar la mesura com un mer compliment de la llei perquè el castellà és llengua oficial, obviant “completament que l'occità també ho és”.
La Plataforma per la Llengua entén que aquest “oblit” denota que darrere la moció de C's no hi ha “cap preocupació real per la legalitat” sinó que es tracta d'una “iniciativa identitària i castellanista que no té cabuda en una societat moderna i cohesionada”.
