Crida a la UE contra la desmemòria de l'Estat
Familiars de desapareguts, experts i eurodiputats reclamen en un debat en el programa ‘Via Europa' que les institucions comunitàries pressionin més l'Estat espanyol perquè compleixi en memòria històrica
L'eurodiputat alemany Michael Cramer “mai” oblidarà el dia que el Parlament Europeu va organitzar un minut de silenci conjunt per Manuel Fraga Iribarne, ministre de Franco i expresident de Galícia, i Václav Havel, l'últim president de Txecoslovàquia i el primer de la República Txeca independent. “Va ser catastròfic”, va admetre ahir al Via Europa d'El Punt Avui Televisió, visiblement molest. “Per Havel em posaria dempeus una hora, un dia! Però per Fraga Iribarne, ni un minut. Ni un segon!”, va destacar, recordant que va escriure una carta a l'aleshores president de la cambra, Jerzy Buzek, per queixar-se d'aquell homenatge conjunt “delirant”. Segons l'eurodiputat alemany, Europa encara té “un problema” a l'hora de reconèixer el passat feixista d'estats com l'espanyol.
“El règim democràtic a Espanya no va representar un trencament històric amb el passat, i això és diferent del que va passar a Alemanya”, va explicar l'eurodiputat d'ICV, Ernest Urtasun. Recordant que l'Estat és el segon del món amb més fosses comunes, després de Cambodja, i que no respecta els drets dels desapareguts ni dels seus familiars, Urtasun va dir que “la UE hauria de pressionar” més però hi té “certa reticència”. “És probable que percebin que no agradarà al govern espanyol”, va lamentar. “El franquisme es va perpetuar amb la complicitat de tot Europa, que va acceptar un discurs segons el qual el franquisme no és feixisme”, va advertir l'editora Maria Bohigas, neta de Joan Sales, que tot i això va celebrar que Brussel·les sigui el marc de debats sobre memòria històrica a l'Estat. “L'eurocambra és la nostra única esperança”, va dir Roger Heredia, coimpulsor del Banc d'ADN a Catalunya i que encara busca el seu besavi, desaparegut al front de l'Ebre. Heredia va destacar que a Catalunya “sí que hi ha voluntat política de fer justícia”, però que Espanya està “a anys llum del que hauria de ser un país democràtic”. “És important posar aquests temes sobre la taula i parlar”, va reconèixer la liberal estoniana Kaja Kallas, que hi va afegir que cal “recordar per no repetir els errors del passat”. James Kanter, corresponsal del New York Times, va concloure que “el rol de la UE podria ser facilitar el diàleg”.