La UE celebra la remuntada i guanya temps

Triar l'himne euro­peu, en comp­tes de La mar­se­llesa, per fer la seva entrada tri­om­fal a l'espla­nada del Louvre de París és tota una decla­ració d'inten­ci­ons. Fent pre­si­dent Macron, els fran­ce­sos no només han bar­rat el pas a l'extrema dreta, sinó que també han votat sí a la Unió Euro­pea i a l'euro. Per això, a Brus­sel·les estan de doble enho­ra­bona: se sal­ven de l'euròfoba Le Pen i de l'amenaça del Fre­xit, però alhora cele­bren també l'arri­bada a l'Elisi de l'espe­rança blanca de l'euro­pe­isme. Ningú a la Comissió Euro­pea no s'ima­gi­nava, ni somiar-ho, fins fa qua­tre dies, que escol­ta­ria la novena sim­fo­nia de Beet­ho­ven en la nit elec­to­ral fran­cesa.

Avui Brus­sel·les cele­brarà un dels seus “Sant Schu­man”, el dia d'Europa, més espe­ci­als. La der­rota con­tun­dent de Le Pen, després de la dels ultra­dre­tans austríacs i holan­de­sos, el desem­bre i el març pas­sats, és el hat-trick que la UE neces­si­tava per començar la remun­tada. Remun­tada per cele­brar el seu 60è ani­ver­sari i una pri­ma­vera euro­pea després d'un 2016 hor­ri­bi­lis, amb els ensurts del Bre­xit i Trump.

Les ins­ti­tu­ci­ons comu­nitàries s'hi juga­ven tant, aquest 7-M, que havien dei­xat de banda la seva política de no-ingerència per fer cam­pa­nya per Macron. Europa sobre­viurà al Bre­xit, però no podria resis­tir sense França, fun­da­dora i motor del club, amb Ale­ma­nya.

Jean-Claude Juncker es va afa­nyar a decla­rar-se “feliç” que els fran­ce­sos hagin triat “un futur euro­peu”. “Com­par­teixo la seva defensa d'una Europa forta i pro­gres­sista que pro­te­geixi tots els seus ciu­ta­dans”, asse­gura el pre­si­dent de la Comissió. “Un nou començament per a Europa, la remun­tada”, va cele­brar el seu por­ta­veu. També Donald Tusk, el del Con­sell, va aplau­dir la der­rota de “la tira­nia de les fake news”, refe­rint-se a l'allau d'atacs amb infor­ma­ci­ons fal­ses que ha patit Macron, com Clin­ton o la cam­pa­nya del Remain (l'han acu­sat, per exem­ple, de man­te­nir rela­ci­ons sexu­als amb la seva fillas­tra, ren­tar-se les mans després de salu­dar obrers, rebre finançament de l'Aràbia Sau­dita o ama­gar comp­tes a les Baha­mes). “Comp­tem amb una França al cor d'Europa per can­viar ple­gats la UE i apro­par-la als ciu­ta­dans”, es va feli­ci­tar també el pre­si­dent de l'euro­cam­bra, Anto­nio Tajani. Si les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses eren un ple­bis­cit sobre Europa, és el pri­mer que Brus­sel·les gua­nya després d'haver per­dut el referèndum italià que va fer caure Renzi, el de l'hon­garès Orbán con­tra els refu­gi­ats, l'holandès sobre Ucraïna, el del Bre­xit... I això explica l'absència d'autocrítica a la bom­bo­lla euro­pea, tot i els 10,6 mili­ons de vots de Le Pen. I els 7 mili­ons que van votar l'esquerra radi­cal de Mélenc­hon en la pri­mera volta. A Brus­sel·les, qui dia passa any empeny i s'imposa el prag­ma­tisme i gua­nyar temps: les pre­si­den­ci­als del 2022 que­den molt lluny. Macron farà el seu pri­mer viatge a l'estran­ger a Berlín. Hollande també es va estre­nar a Ale­ma­nya, però un llamp va impac­tar en l'avió pre­si­den­cial i va haver d'ater­rar d'emergència a París.