L'estrena de la catedral del vi

A poc a poc, “una gernació vinguda de tots els pobles de la rodalia” s'aplega a l'esplanada de davant de la nau principal del Celler Cooperatiu d'Espolla, que hom es disposa a inaugurar. Els pagesos s'hi presenten abillats amb els seus millors vestits, conscients de la transcendència de l'acte. L'obra ha estat un projecte col·lectiu, però també ha tingut alguns impulsors destacats. Un d'aquests ha estat Francesc Mascort. El jove propietari no només ha abocat una part del seu patrimoni a fer realitat aquell projecte, sinó que s'hi ha lliurat en cos i ànima. Ha visitat cellers d'una i altra banda de la frontera, s'ha reunit infinitat de vegades amb els socis i ha superat tota mena d'obstacles. Precisament serà ell, com a president del sindicat i alcalde d'Espolla, l'encarregat d'exercir d'amfitrió durant la visita inaugural.

Els actes s'enceten a les tres de la tarda, quan una cobla interpreta l'Himne de Riego. Els assistents l'escolten “amb les testes descobertes”. La República ha estat proclamada setmanes abans i l'acte esdevé un símbol dels nous temps, en què es barregen l'esperança en l'esdevenidor i el desig d'estendre la modernitat arreu del país. Tot seguit, s'obren les portes de l'edifici i la comitiva hi entra de forma solemne, “amb la unció en què es penetra en un temple”, en paraules d'un cronista de l'acte. L'edifici, ideat per l'arquitecte Pelai Martínez, és esplendorós. Al sostre, uns grans arcs de punta d'ametlla permeten que la nau principal s'enlairi fins al cel i li doni “un aire d'eternitat”. Els pagesos i les autoritats miren i remiren les diferents sales. En un costat, una d'àmplia conté les premses i el conjunt de la maquinària. Les vint botes són gairebé plenes. La verema ha estat magnífica i les instal·lacions acumulen 7.000 càrregues de raïm, equivalents a 850.000 quilos. La construcció s'ha estrenat algunes setmanes abans, amb motiu de la verema, però es mostra preparada per a futures ampliacions i nous serveis, com acabarà succeint el 1948, quan es construirà la sala de les botes de fusta o el 1961, quan s'erigirà la nau central.

La llista d'autoritats és ben nodrida. Hi són presents el president de Unió Sindical Agrària, Carles Jordà, el de la Cambra Agrícola de l'Empordà, Eusebi de Puig, el diputat Josep Puig Pujades i el conseller d'Economia i Treball, Manuel Serra i Moret. Alguns dels parlaments recorden els antecedents immediats del projecte, que se situen el 1929, quan es convoca la primera reunió de veïns. Però el sindicat que ha aconseguit erigir el celler ha estat fundat el 1906, quan aquesta mena d'entitats es podien comptar amb els dits d'una mà. A partir d'aleshores, ha hagut de fer front a tota mena de dificultats; però, malgrat tot, ha aconseguit sobreviure i ha pogut mantenir viu el fil roig de la cooperació. I això ha permès afrontar la fita del celler. No és, doncs, una obra improvisada, fruit d'un rampell inconscient.

A banda de Francesc Mascort, un altre dels protagonistes ha estat el marquès de Camps, el primer propietari d'Espolla. Ha estat ell qui ha cedit la finca la Coromina, de 5.620 metres quadrats. Finalment s'acorda la cessió en emfiteusi perpètua. Entre les clàusules n'hi ha una de ben curiosa que estableix l'obligació de “pagar per Nadal tres gallines, valorades a l'efecte de capitalització amb 5 pessetes cadascuna”. Malgrat la implicació de Francesc Mascort i Carles Camps, la cooperativa i el celler simbolitzen l'esforç i la tenacitat de tot un poble. El 1931, els socis de la cooperativa concentren el 80% de la collita de raïm recollida al municipi. L'obra ha estat bastida amb 80.000 pessetes, aportades pels socis en metàl·lic, jornades de carro i de peó. En el seu parlament, l'enginyer agrònom de Girona, Josep Maria Valls, destaca la voluntat de convertir el celler en “una obra ferma [...] bastida damunt la roca viva”; una obra, a més, que vol ser “de tots, de rics i de pobres, de dretes i d'esquerres”. Els parlaments de les autoritats es succeeixen i, un rere l'altre, destaquen la capacitat del poble d'Espolla per bastir el celler cooperatiu. En la seva intervenció, el diputat Josep Puig Pujades es mostra admirat per una obra que “representa la novella catedral dels temps moderns”. A partir d'aquell 8 de novembre de 1931, aquell temple del vi s'ha consolidat com una de les principals fites de l'agricultura gironina.