Igualada, any 2037

Igualada té un tren gran que la comunica amb Barcelona en 45 minuts, està ben connectada amb les ciutats del seu entorn, és una ciutat amable i sostenible, plena d'oportunitats i que ha aconseguit atraure inversions que donen feina de qualitat a pràcticament tota la població. La capital de l'Anoia és una ciutat socialment justa i que gaudeix d'una administració eficient en el marc de la conca d'Òdena.

Aquest seria, a grans trets, el dibuix que va deixar de la ciutat a vint anys vista la darrera sessió del cicle de debats Dimarts de Diàlegs de l'Ateneu Igualadí. Els actuals portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament d'Igualada van ser convidats a imaginar la ciutat del futur com una fórmula per identificar els reptes actuals.

Alguns no van resistir la temptació de deixar anar les seves consignes programàtiques i Àngels Chacón (PDeCAT) va invertir molts esforços a defensar la tasca del seu govern. I això que, a mig mandat, els riscos del debat eren mínims i la proposta els permetia ser agosarats. Però no va ser així.

Vist tot plegat, la visió més trencadora va ser la del socialista Jordi Riba, que demanava “no tenir por” a afrontar un debat sobre la fusió dels municipis que avui formen la conca d'Òdena: Igualada, Montbui, Vilanova i la mateixa Òdena. Una realitat que reclama, des dels diferents partits, almenys més treball en comú.

Derivat d'això, en un horitzó de vint anys s'hauria d'haver elaborat una planificació urbana conjunta, que doni espai a nova activitat econòmica. Però Dario Castañé (Decidim Igualada) va alertar que “la indústria tindrà un elevat grau d'automatització, i els llocs de feina que crearà seran d'altres tipus”. I de feina tothom n'imagina a la Igualada del futur, ben pagada, amb valor afegit i emmarcada en l'economia del coneixement. Però el mateix Castañé adverteix que la quarta revolució industrial pot expulsar a la pobresa els ciutadans als quals la tecnologia deixi sense ofici.

Reptes i canvis que avui ni podem imaginar, però davant els quals tothom mantenia que cal estar alerta. Joan Agramunt (PP) va recordar que a Igualada “hem perdut el temps durant molts anys” i algú des del públic advertia que tot el que s'escoltava dimarts a la nit era una música que li sonava.

El mateix periodista, Jordi Cuadras, havia moderat amb ells el debat de les eleccions municipals que acull la mateixa entitat. Molts temes i arguments van ser els mateixos el passat dimarts, sense més atreviments que els que venien des del públic, com una línia de tren Igualada-Andorra. El 2037 caldrà mirar l'hemeroteca.