“Un acte de valents”

Va ser el primer pas. La primera consulta sobiranista es va fer a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 i va ser, segons els impulsors, un referèndum unilateral. “No va ser vinculant, però vist ara en perspectiva va ser un acte de molta valentia per trencar la por acumulada durant molts anys.” Així ho veu un dels artífexs d’aquella consulta, Josep Manel Ximenis, que reivindica l’esforç col·lectiu i ciutadà que va empènyer i va obrir camí perquè més de 500 municipis es fessin seva la iniciativa i també posessin les urnes per deixar votar els ciutadans sobre el futur de Catalunya. El lema que va escollir la comissió organitzadora d’Arenys de Munt era premonitori: 13-S. Comencem a decidir.

La mobilització col·lectiva va arrossegar la classe política des del principi. Ho recorda el que era alcalde d’Arenys de Munt en aquell moment, Carles Móra, que assegura que no s’hauria imaginat mai que la consulta que van impulsar aleshores arribaria fins on som ara. “El gran encert va ser la concreció de posar les urnes i votar pel nostre compte introduint les paperetes”, recorda l’exalcalde. Móra no oblida, però, els intents frustrats des de les files socialistes, aleshores al capdavant del govern espanyol, per intentar fer fracassar la consulta. “Es va arribar a multar els que penjaven cartells al poble”, recorda l’exalcalde.

La consulta d’Arenys de Munt es va convertir en una jornada festiva i pacífica, però amb un marcat to reivindicatiu. Els intents des del govern espanyol perquè no se celebrés i la concentració falangista autoritzada per al mateix dia van atraure molta gent de fora.

“Sense els partits polítics, no hauríem arribat on som, però ara la pilota és a la seva teulada, i espero que el referèndum es faci, perquè aquesta és la voluntat del poble”, diu convençut Ximenis, que al seu dia va portar al ple la moció per convocar la primera consulta sobre l’autodeterminació. Tots els partits polítics hi van donar suport, a excepció del PSC, que es va abstenir. Per Ximenis, la ruta a seguir és clara un cop s’hagi celebrat el referèndum i s’aprovi la llei de desconnexió per avançar cap a un nou estat, “millor una república”, puntualitza.

Expectants divendres per conèixer la data i la pregunta, els que s’hi van atrevir fa nou anys a Arenys de Munt defensen que sigui una realitat ben aviat. “Ja es va perdre una oportunitat de fer la consulta amb el 9-N. No sabem si guanyarem o perdrem, però s’ha de preguntar, perquè la feina de tot aquest temps no quedi en l’oblit i perquè tot el món arribi a visualitzar que és possible”, deia Ximenis.

La primera consulta independentista que es va viure al Maresme va tenir el ressò de la premsa internacional amb l’acreditació de més de 300 mitjans de comunicació. Davant l’atenta mirada d’observadors, es va fer el recompte de vots a les urnes instal·lades al Centre Moral, atesa la impossibilitat de celebrar-ho a l’Ajuntament. Una organització pensada durant mesos amb l’ajuda d’un nombrós grup de voluntaris. A les deu de la nit, s’anunciava enmig de la riera plena a vessar que el sí s’havia imposat entre els 2.671 votants.

L’exalcalde del municipi bressol de l’independentisme considera que la clau del procés ha estat la transversalitat dins del Pacte Nacional pel Referèndum. “Convocar-hi tothom i donar a conèixer a l’exterior la feina que s’està fent ha estat el gran encert”, assegura Móra, que dona per fet que la presència d’observadors internacionals serà l’única manera de demostrar que es fa el referèndum amb garanties.

El pas següent, ara que ja s’ha anunciat la data i la pregunta, estarà en mans dels partits polítics, que hauran d’engegar una campanya per “dibuixar l’horitzó amb optimisme”. Així és com ho veu el que es va trobar al capdavant de l’Ajuntament arenyenc envoltat d’entitats i associacions unides per la mateixa causa. “Si hi ha problemes amb els funcionaris, el voluntariat ben segur que no fallarà”, diu l’exalcalde, que dona per fet que aquesta vegada no es deixarà escapar el vot a l’exterior com va passar amb la participació del 9-N.