Sobre el guió esperat

El judici de la presumpta trama de corrupció urbanística batejada com a Pretòria ha superat l’equador. Avui fa 103 dies que arrencava a l’Audiencia Nacional i encara s’allargarà fins al 25 de setembre, amb una aturada per vacances a l’agost. El tribunal espanyol mira d’esbrinar si a Catalunya va funcionar una trama que va esquitxar els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, que va defraudar uns 45 milions d’euros (segons l’acusació de la fiscal) i que manté asseguts al banc dels acusats l’exalcalde colomenc Bartomeu Muñoz i l’exdiputat del PSC Luis García Luigi, entre d’altres. Entre les tres peces que es jutgen no hi ha cap connexió, amb l’única excepció que hi apareix el nom de Luis García com a mediador.

El judici va començar el 13 de març amb onze encausats. Actualment en resten cinc, després que la resta, entre aquests dos destacats membres dels governs de Jordi Pujol com són Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, hagin reconegut els fets que se’ls imputaven. D’aquesta manera eludiran la presó i només pagaran una multa milionària. El mea culpa entonat per alguns encausats és, es podria dir, l’única sorpresa que fins al moment ha ofert el judici en les 14 sessions que ja s’han celebrat.

Pel que fa als testimonis que han estat interrogats, una seixantena, la majoria dels que han estat citats per parlar dels casos de Badalona i de Sant Andreu de Llavaneres no donen crèdit a les acusacions de la fiscal Ana Cuenca. En tos dos casos, les persones que inicialment van ser acusades i que formen o han format part de l’administració ja van ser desimputades en el seu dia.

Santa Coloma, però, són figues d’un altre paner i la magistrada Concepción Espejel tindrà feina per treure’n l’aigua clara. Amb els testimonis vinculats a l’operació Pallaresa n’hi ha hagut per donar i per vendre, tot i que cap ha sortit del guió previst. Els més contundents amb Bartomeu Muñoz han estat l’extinenta d’alcalde de Serveis Territorials Carme Moraira, que va acusar l’exalcalde d’ocultar informació sobre la Pallaresa i d’obligar a aprovar tràmits a corre-cuita, o l’exinterventora municipal Maite Carol, que es va negar a informar favorablement de la requalificació dels terrenys de l’any 2009 i que no ha deixat canya dreta. Carol també va esquitxar qui encara és secretari de l’Ajuntament, Javier Ezquiaga, de qui va afirmar que va arribar a estripar-li l’informe. De Santa Coloma també han declarat persones que defensen la legalitat de l’operació, com ara el mateix secretari o un extreballador del consistori que va alertar que la causa ignora un informe econòmic que està entremig dels dos que situen el preu del solar en 12,5 i 30 milions d’euros, respectivament. L’informe ignorat ja s’acosta als 30 milions polèmics.

Pel judici també han desfilat ja els empresaris que van intentar fer operacions en aquests terrenys i que a grans trets han atribuït la revaloració del sòl al boom immobiliari del moment. O d’altres que han recordat que les operacions que es qüestionen van passar diversos filtres, com ara el de la Generalitat. En tot cas, els encara encausats són conscients que l’admissió dels fets feta per alguns inculpats els pot jugar en contra. Com tampoc no els afavoreixen les escoltes telefòniques, algunes de demolidores i d’altres que fins i tot podrien estar tretes de context. Els advocats dels inculpats han sol·licitat l’anul·lació de les escoltes com a prova però en aquests moments sembla bastant evident que no se’n sortiran. De com acaba tot plegat, podríem tenir-ne notícies a finals d’any.