May tanca un pacte arriscat
La primera ministra britànica aconsegueix el suport dels unionistes nord-irlandesos per poder governar
El Sinn Féin hi veu una amenaça als acords de pau a la regió
Compte enrere per formar executiu a Belfast
Theresa May podrà finalment formar govern després de tancar un controvertit pacte amb el Partit Unionista Democràtic (DUP) d’Irlanda del Nord. Unionistes i conservadors han estat negociant des que May va perdre la majoria absoluta en les eleccions del 8 de juny passat. L’acord no ha agradat als republicans del Sinn Féin, que asseguren que vulnera els Acords de Divendres Sant, i molts experts consideren que el pacte podria ser molt perjudicial per al procés de pau a Irlanda del Nord.
“[Aquest pacte] entrega un xec en blanc al Brexit tory, que amenaça els Acords de Divendres Sant”, va declarar Gerry Adams, el president del Sinn Féin, els republicans catòlics irlandesos, amb relació als acords de pau signats el 1998. I hi va afegir: “Li vam comunicar [a Theresa May] que estava infringint els acords de pau i li vam detallar tots els punts infringits.” També va assegurar que s’oposarien a qualsevol intent de donar prioritat a l’exèrcit britànic i que lluitarien per la igualtat de les dues comunitats. Adams va admetre que havien discutit la possibilitat de convocar un referèndum per decidir la reunificació d’Irlanda.
Unionistes i republicans tenen ara fins dijous per mirar de formar un govern compartit a Irlanda del Nord, després que el Sinn Féin acusés el DUP de corrupció i decidís sortir de l’executiu. Si no arriben a un acord, aleshores Londres suspendria l’autonomia. El Sinn Féin ja ha advertit que no acceptarà que Irlanda del Nord sigui governada des de Londres pel DUP.
El tancament del pacte, que no serà una coalició, significa que els unionistes nord-irlandesos votaran a favor del programa de govern que s’està debatent aquests dies al Parlament i que serà sotmès a votació dimecres o dijous, quan acabi el debat. May també s’assegura que el DUP votarà a favor de qualsevol mesura relacionada amb el Brexit i amb seguretat.
“Estabilitat per al país”
A canvi, el govern tory entregarà 1.000 milions de lliures extres a Irlanda del Nord (uns 1.140 milions d’euros), que s’afegiran als 500 milions ja pactats per als pròxims dos anys i que es destinaran principalment a infraestructures, educació i sanitat a Irlanda del Nord. Entre els acords assolits, destaca seguir destinant el 2% del pressupost de Defensa a l’OTAN, incrementar les pagues als veterans de l’exèrcit, i seguir finançant els agricultors de la regió, que seran els més perjudicats per la sortida de la UE, fins a les eleccions, el 2022.
Un altre punt delicat és la frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, fins ara inexistent. May els ha garantit que no es posarà una frontera física (tot i que la sortida de la UE els obliga a posar-ne una) si no és amb l’aprovació dels nord-irlandesos a les urnes.
No ha estat un pacte senzill. Han trigat més de dues setmanes a tancar-lo. Els unionistes també han aconseguit que May abandonés algunes de les mesures socials que va incloure en el programa electoral i que eren extremament impopulars, especialment la retirada de la protecció de les pensions i dels ajuts als pensionistes per pagar el gas i l’electricitat. El pacte amb el DUP inclou la garantia que les pensions creixeran un 2,5% com a mínim cada any a Irlanda del Nord i que els pensionistes seguiran rebent ajuts. De fet, May ja va treure el seu programa social del discurs de la reina per ajustar el programa legislatiu a les pretensions del DUP. El problema ara per a May és que la resta del país també vol les mateixes concessions.
Es constituirà també una comissió de coordinació amb una línia directa entre les cúpules dels dos partits. “Compartim molts valors i busquem la prosperitat del país i de la Unió [...]. També compartim el desig de tenir un govern fort capaç de portar a terme el seu programa del Brexit i de la seguretat nacional”, va declarar May després de signar l’acord a Downing Street. “Estic entusiasmada amb l’acord; crec que és bo per a l’estabilitat del país i que donarà veu a Irlanda del Nord en les negociacions del Brexit”, deia Arlene Foster, la líder del DUP. “Aquest pacte no està fet pensant en l’interès nacional”, criticava Jeremy Corbyn, cap de l’oposició.
LES XIFRES
Escocesos i gal·lesos, agreujats
daniel posticoEl pacte entre els conservadors britànics i el DUP no va agradar a les altres dues nacions amb el govern transferit. Carwyn Jones, primer ministre del País de Gal·les, va dir que el pacte és inacceptable i que “és un tap per mantenir en el poder una dèbil primera ministra i un govern titubejant” que “intercanvia vots per diners”, que “afebleix el país” i que “mata la idea d’un finançament just de les nacions i les regions”. Ian Blackford, líder de l’SNP a Westminster, va ironitzar: “Sembla que [els tories] han trobat un arbre màgic per aconseguir diners i mantenir-se en el poder”, i va criticar que, “mentre s’entreguen mil milions a Irlanda del Nord”, a Escòcia només els han ofert “engrunes”. Amb les concessions als nord-irlandesos, tant escocesos com gal·lesos acusen May de trencar la fórmula Barnett, el sistema que es fa servir al Regne Unit per determinar el nivell de transferències estatals a les tres administracions amb el poder traspassat i amb autonomia.